Li agradi o no li agradi a Pablo Iglesias, alguna cosa deu haver fet malament quan té tants fronts interns oberts al partit qüestionant no el seu lideratge sinó la manera d'exercir-lo. Perquè la seva manera de manar, amb un hiperlideratge en el qual sembla que ningú no li pot discutir res des de l'organització jo no sé si és nova o vella política. El que sí que és segur és que és mala política. Un dels dilemes que en aquests moments poden tenir els quadres de l'organització morada és fins a quin punt Iglesias comença a afegir a la seva condició de líder indiscutible una faceta autoritària en excés.
I aquest és el veritable quid de la qüestió. Una formació que pretén fer un discurs diferent sobre la política i que ha generat en molt poc temps un grau d'adhesió important de sectors cansats amb la manera de fer de l'esquerra, pot quedar-se en uns eslògans molt cridaners i poca cosa més? Podem ha estat una esperança en aquests sectors de l'esquerra desencisada, però tot el que puja ràpid corre un risc molt alt de baixar ràpid si no interpreta amb prudència el bategar dels seus votants.
Aquesta crisi que també és territorial agafa Podemos en un moment polític molt complicat per la incertesa de la investidura d'un president del govern espanyol. En aquests moments a la formació morada li queda com a única opció abstenir-se davant d'un acord de PSOE i C's: massa poca cosa per a les seves ànsies d'un govern en el qual ostentin la vicepresidència i un ventall de ministeris que Pedro Sánchez diu no voler-los donar. O forçar eleccions amb una crisi interna a Podemos i un distanciament gran de les confluències de Compromís i les Marees gallegues. No és estrany que comenci a obrir-se pas la idea que, de cop i volta, la formació morada és la baula més feble per forçar una altra vegada un govern de Pedro Sánchez.