La proposta de Junts pel Sí de modificar alguns articles del Reglament del Parlament de Catalunya –segons els procediments establerts pel mateix Reglament– per agilitzar, millorar, actualitzar i facilitar, en benefici de tots els grups, alguns tràmits parlamentaris, ha causat un gran rebombori molt capciós.

La proposta plantejada per Junts pel Sí contempla qüestions tan diferents com la delegació de vot en comissió en casos de maternitat o paternitat, l’adaptació d’alguns terminis que ja es porten a la pràctica, la possibilitat que els promotors d’una iniciativa legislativa popular (ILP) puguin participar en la ponència redactora de la llei, i sí, també la modificació de la tramitació per lectura única de proposicions de llei.

Per aquest darrer punt, s’ha dit de tot i més: que es vol fer un canvi del reglament amb “trampes”, que és una “triquiñuela legal” (Cs), que no es poden “modificar normes del reglament ad hoc”, que “no és una modificació bona per a la vida parlamentària al marge de pel que es vulgui utilitzar” (PSC), que és una “burla” als ciutadans i una “degradació parlamentària” (CSQP), que s’estan “vulnerant els drets dels diputats” i que som uns “trilers” (PPC).

Que les iniciatives parlamentàries es puguin aprovar per lectura única és un fet habitual en el parlamentarisme de l’Estat espanyol, tant al Congrés dels Diputats com als parlaments autonòmics.

Que les iniciatives parlamentàries es puguin aprovar per lectura única és habitual en el parlamentarisme espanyol

El tema és: aquesta modificació ens fa diferents de la majoria de Parlaments o ens aproxima més en aquest punt a la majoria de cambres parlamentàries?

Per lectura única al Congrés dels Diputats s’han aprovat aquestes últimes legislatures unes quantes iniciatives legislatives i no pas poc importants, al contrari.

Per posar alguns exemples al Congrés dels Diputats:

Ara fa quatre dies, l’octubre del 2016, es va modificar l’article 99 de la Constitució per sortir de l’embolic de la investidura del senyor Mariano Rajoy. També el 2016 es va modificar la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària per habilitar el govern en funcions per modificar els objectius de dèficit i de deute públic com a conseqüència d'una decisió de la Unió Europea. I no podem oblidar la modificació estrella de la intocable i sacrosanta Constitució per lectura única i “urgent” del seu article 135 sobre l’estabilitat pressupostària d’un dia per l’altre, i sense ser sotmesa a referèndum.

De fet, al Congrés dels Diputats en les últimes legislatures s’han aprovat un munt de projectes i proposicions de llei per lectura única i sense unanimitats ni gaires restriccions, ja que el reglament del Congrés només precisa que la Mesa ho proposi i, escoltada la Junta de Portaveus, s’acordi en el plenari.

Al Congrés en les últimes legislatures s’han aprovat un munt de projectes i proposicions de llei per lectura única

Però és que resulta que aprovar proposicions de llei per lectura única sense que sigui necessària la unanimitat en els òrgans parlamentaris (mesa, junta de portaveus, plenari o equivalents territorials), mirant els reglaments de les diferents cambres parlamentàries, que són públics i de fàcil consulta a la xarxa, resulta que es pot fer a les Corts d’Aragó, a la Junta General del Principat d’Astúries, al Parlament de les Illes Balears, al Parlament de Canàries, a les Corts de Castella-la Manxa, a les Corts de Castella i Lleó, a les Corts de València, a l’Assemblea d’Extremadura, a l’Assemblea de Madrid, a la de Múrcia, al Parlament de Navarra i de La Rioja. És a dir, una immensa majoria tenen règims de lectura única molt més amplis i flexibles que els actuals a Catalunya.

Veig que el nou principi general del dret nascut a partir de la querella del fiscal a membres de la Mesa del Parlament en què s’exclou el senyor Nuet, a partir de la qual una cosa és legal i es pot fer si ets un diputat no independentista, i és delicte molt greu si la mateixa cosa la fa un diputat independentista, ha creat escola entre les forces polítiques unionistes i entre els diferents “voceros de l’statu quo" de l’Estat. El que es dóna per normal al Congrés dels Diputats i a la majoria de Parlaments autonòmics, quan ho proposem els independentistes, resulta ser una “burla”, una “triquiñuela legal", una “degradació parlamentària” i una “vulneració de drets".

Quan ho proposem els independentistes, resulta ser una "burla" i una "vulneració de drets"

I també, com la querella del fiscal, alguns ja han decidit dir-nos quins són els nostres pensaments sobre la reforma del reglament. I a partir d’aquí també ens han abocat tota mena d’improperis i barbaritats: “de no ser demòcrates", que si “cop a l’Estatut, al parlamentarisme, a la llibertat d’expressió", etc. I ho diuen molts d’aquells que troben normal i aplaudeixen aquests dies que es jutgin exmembres del Govern per posar les urnes, que demanen que algun d’ells vagi a la presó o que l’Estat faci ús de la força per aturar aquest procés independentista, etc. Esperpèntic!

Doncs bé, que ningú pateixi, i això sí que ho hem dit per activa i per passiva: la desconnexió de l’Estat, la independència, el futur polític de Catalunya es decidirà de la manera més democràtica, més pacífica, més lliure i més clara que hi ha, que és votant en un referèndum. La via legislativa que ho farà possible? Es decidirà entre molts, i quan toqui, de les moltes que hi ha. Que n’hi ha i moltes.

 

Jordi Turull i Negre

President del Grup Parlamentari de Junts pel Sí