Uns cinquanta robocops, guàrdies civils antidisturbis, han volgut aquest matí humiliar tot Catalunya intentant impedir la votació del president Puigdemont al seu col·legi electoral. L’ambient festiu, pacífic i distès del miler de ciutadans que feien guàrdia davant del poliesportiu de Sant Julià de Ramis, ajudats per un impressionant servei d’ordre de les autoritats municipals, s’ha vist superat per l’arribada d’un escamot militar espanyol de la Guàrdia Civil poc abans de les nou del matí. Aquests funcionaris uniformats amb la bandera d’Espanya a la màniga, amb trompades, cops de porra i de bota, s’han obert pas amb molta dificultat entre la massa de ciutadans desarmats i passius, determinats i resistents davant de la ràbia desfermada. Els agents maltractadors no han tingut miraments ni per a vells ni joves, ni per a sans ni malalts, ni per a dones ni criatures, tothom ha estat atacat en una confrontació literalment militar d’armes contra paperetes de vot. Una colla d’infants de quatre pams jugava ingènuament a la plaça que hi ha al davant del poliesportiu quan els crits i les corredisses, els insistents senyals d’alerta, han advertit de l’arribada d’una riuada que s’ho ha endut tot pel davant, sense previ avís, quan eren tres quarts de nou ben tocats. Com una aigua negra i contaminada, com un riu de plom i de fel amarga, els robocops s’han precipitat damunt la gentada indefensa, han trencat moltes cares i han desfet el poc respecte que encara suscitaven entre els més covards. Els crits s’han fet cada cop més intensos i adolorits, més desesperats i vius, mentre un helicòpter de les forces espanyoles sobrevolava incessantment el lloc de la càrrega amb un soroll ensordidor. Al davant de la porta principal del poliesportiu, de vidre, un gran tractor verd obturava l’entrada a les forces repressores, mentre els organitzadors locals del referèndum segellaven portes i finestres per resistir la invasió. Els homes armats han arrencat literalment la gent d’allà on era i han intentat abatre les portes de ferro laterals i la principal del poliesportiu. L’angoixa ha crescut, els xiscles s’han fet histèrics quan de cop i volta els assetjats de dins de l’edifici hem vist com amb un enorme mall es procedia a la destrucció del vidre a prova de cops que ens separava dels homes negres. Tothom corria amunt i avall. L’urna presidencial, la que tots els periodistes havien fotografiat minuts abans perquè era la que estava previst que fes servir el president Puigdemont, ha desaparegut per art d’encanteri juntament amb els ordinadors, documentació electoral i cens. Els cops de mall han fet saltar violents fragments mentre els telèfons bullien, mentre els corresponsals i periodistes descrivien a crits la dramàtica escena de la presa del poliesportiu, esdevingut durant un instant etern el palau de la democràcia.
L’aigua negra dels guàrdies civils per fi ha entrat allà on érem com una infecció, com una força d’odi i de venjança. Han buscat l’emblemàtica urna presidencial i les paperetes, intimidant els representants dels mitjans de comunicació, tractant la població civil com si fossin un ramat de xais, esbotzant portes, abatent màquines de refrescos a cops de bota, a empentes violentes mentre han començat a sentir-se tot de cants, dins i fora a favor de les llibertats de Catalunya, a favor de la dignitat col·lectiva seriosament insultada. L’escorcoll s’ha allargat més d’una hora i com més passava el temps, més es podia sentir la irritació colossal dels agents que llueixen una espasa i un feix a la manera de Mussolini. El botí se’ls resistia. I no ha estat fins bastant temps més tard que han anunciat que es retiraven i que havien finalment segrestat l’important emblema del dret a decidir que custodiaven les autoritats municipals de Sant Julià de Ramis. Quan dues hores més tard el president Puigdemont s’ha presentat per sorpresa a mostrar la seva solidaritat amb els veïns atacats, s’ha desfermat una eufòria mai vista. Després d’hores de xiulets, insults i crits, la gentada ha literalment venerat la imatge d’aquest home inquiet, d’aquest valent Astèrix, d’aquest digníssim representant de la voluntat d’independència del poble català.
Avui s’ha acabat la broma i ja n'era hora. Avui el Govern d’Espanya ha utilitzat l’exèrcit, el cos militar de la Guàrdia Civil, per reprimir els seus propis ciutadans, contravenint la legislació de la Unió Europea. Avui s’ha vessat sang del contribuent. Avui hem vist com els catalans paguem els nostres impostos precisament per finançar la violència que les forces armades exerceixen al damunt nostre. De la mateixa manera que la Xina comunista factura a la família dels executats la bala que acaba amb la seva vida. Avui, quan s’ha impedit el dret al vot del president de la Generalitat al poliesportiu de Sant Julià de Ramis a cops de garrot, han caigut definitivament totes les caretes i tots els pretextos. Cap raó política justifica que l’Estat castigui els catalans a través de la brutalitat armada simplement perquè no volen seguir formant part d’Espanya. Avui, qui equipari els agressors als agredits estarà definitivament exclòs del consens de l’opinió pública europea sobre el que ha de ser un estat de dret. Avui Espanya s’ha ofegat a Catalunya dins d’una aigua negra.