De moment anem guanyant. Però el primer gran error dels independentistes és haver deixat per impossible, per irrecuperable, el colossal Miquel Iceta, el primer secretari del PSC. Gràcies a la Internacional Socialista, Mariano Rajoy té avui les mans lliures per esclafar com vulgui Catalunya, per destruir-nos amb l’exèrcit i les forces paramilitars de la Guàrdia Civil. Gràcies també a Meritxell Batet i a Josep Borrell, imputat per falsedat. En el context internacional els costa de creure que la causa de Catalunya sigui tan legítima i convenient com nosaltres diem. Quan la dreta del PP, els liberals d’Albert Rivera i, sobretot, els socialistes de Pedro Sánchez i Miquel Iceta fan pinya i unanimitat contra l’emancipació nacional de Catalunya, contra l’independentisme, hi ha molta gent de fora, gent molt important, que no ens acaba de creure ni de respectar. La independència de la nació catalana arribarà perquè som molt pesats, molt insistents, molt decidits i assenyats, d’acord, però quan s’aconsegueixi haurà estat superant la pitjor conspiració possible, la posició radicalment antiindependentista del PSC, del partit de Josep Pallach que avui s’arrenglera de la mà tova de Miquel Iceta, de la mà avellutada de Miquel Iceta, de la mà tonta de Miquel Iceta, amb l’espanyolisme de Societat Civil Catalana, de l’espanyolisme rampant de Falange Espanyola amb els que comparteix bandera i pancarta. Si la Guàrdia Civil ens pega és sobretot perquè Miquel Iceta no piula pas, perquè ho condemna un dia i ja està, perquè ho condemna una estona i després se’n va a fer una paella, i perquè el socialisme espanyol no denuncia les represàlies del Partit Popular contra Catalunya. Només que la posició del PSOE-PSC hagués estat tan crítica i distant com la del PNB, però solidària amb el moviment d’emancipació nacional de Catalunya, avui Mariano Rajoy ho tindria tot absolutament perdut. Avui encara no som independents gràcies a l’Iceta. Per tant, des de sota la col en què visc, no puc deixar de dir: gràcies, PSC, partit d’ideologia catalanista, partidari de l’aplicació de l’article 155 contra la Generalitat de Catalunya com ho és també un senyor anomenat Josep Antoni Duran i Lleida. Tots plegats, tots gent molt honorable i distingida, gent entranyable, ben educada i admirable. Amb un rostre admirable.

El segon gran error de l’independentisme és desconfiar sempre de tothom i de disparar en totes direccions. Al principi d’aquesta aventura política hi havia qui no confiava en la sinceritat del president Artur Mas i es va haver d’immolar per convèncer la CUP d’establir una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Ara, després de la suspensió temporal de la independència proclamada i no proclamada el dia 10 d’octubre, es veu que per a alguns Carles Puigdemont tampoc no està lliure de sospita, es veu que podria ser que no fos prou independentista. Que li falta algun quirat. Perquè aquí tothom és un milhomes i tothom és més independentista que el veí i tothom té claríssim com s’ha de fer una independència, que n’ha fetes moltes. Com quan la monja milhomes Teresa Forcades deia que la independència de Catalunya l’havia de fer només l’esquerra, prescindint de la meitat del país, és a dir, de la dreta política del país. I sempre feu igual. Els uns sempre malparlant dels altres. Quan ens ataquen i tenim dificultats us feu sentir sempre, genteta catalana de l’ai Senyor. Genteta que no confieu ni en aquest president de la Generalitat ni en cap que hi fos. Que no us agrada en Junqueras ni la Rovira. Que no suporteu la Gabriel ni la Gabriela i que, per contra, no us heu mirat al mirall. Que no creieu que els Mossos facin bé la seva feina. Que sospiteu del somriure del Rull i del Turull. Que escolteu massa el que digui el diputat Xuclà quan no el coneixen ni a Olot. Que no confieu en les paraules dels líders polítics independentistes i que, en canvi, feu cas de José María Aznar i contribuïu a la divisió de l’independentisme polític, l’única manera eficaç que tenen de derrotar-nos. Vosaltres, genteta catalana poruga i recelosa, acomplexada, setciències, que us penseu que la suspensió de la independència només s’explica perquè us han ben fomut, perquè us han traït, jo us dic que no us mereixeu la independència. Per temeraris i per derrotistes. Deixeu fer la feina a la gent que s’està jugant la presó i l’embargament, la gent del PDeCat, d’ERC i de la CUP. I si no us agraden, hauríeu d’haver-ne escollit uns altres, ara són ells els que estan fent el que poden. Teniu tanta, tanta por, que heu oblidat la vergonya.

(Continuarà)