Si amplien la fotografia i s’hi fixen bé veuran que tots els assistents a la reunió que va tenir lloc abans d’ahir a la Delegació del Govern a Barcelona, sota la presidència de Mariano Rajoy, tots, absolutament tots, començant pel president del Govern espanyol i acabant pel darrer assessor, passant per Enric Millo, els comandaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, tots sense excepció tenen davant dels nassos un eloqüent full en blanc, blanc immaculat. Cap nota, cap ajuda a la memòria, cap informe, cap fotocòpia, cap fotografia, cap indicació, ni tan sols un dibuixet dels que se solen fer quan parles per telèfon. La imatge és una bonica metàfora de la manera de treballar del “Gobierno de España”, de la professionalitat dels màxims dirigents d’un Estat que gestiona des de l’arrogància, des de la superioritat intel·lectual. Ho deuen tenir tot al cap, tot en els magins tan ben estructurats, organitzats, de manera que no cal que gratin el paper perquè ja s’ho saben. Qui ho sap tot és com si no sabés res.

Mariano Rajoy es va presentar a Barcelona set hores després de l’atemptat, procedent de Pontevedra en un avió militar de gran velocitat. Va trigar més o menys el mateix que si el nostre president hagués estat Donald Trump, procedent de Washington. El ministre Zoido i Soraya Saénz de Santamaría encara van arribar més tard, força més tard. Segurament, en ple mes d’agost estaven molt ocupats, treballant sempre al servei d’Espanya. La reunió barcelonesa de les autoritats espanyoles es va realitzar tard i malament, només per sortir davant les càmeres, quan ja tot havia passat a la capital de Catalunya, sense sospitar que els Mossos estaven preparats per actuar a Cambrils, l’extraordinari cos dels Mossos que no va ser invitat a aquesta reunió protocol·lària. Rajoy era conscient que anava tard, excessivament tard, i per això va proferir la típica excusa del becari que arriba a deshora al seu lloc de treball: “He venido a Barcelona en cuanto he podido”. Va venir a dir, en nom de la nació espanyola, que s’estima molt la nostra capital i deixa entendre que sota l’ala espanyola, que amb la unitat d’Espanya, estarem més segurs. També decreta pomposament que la rojigualda onejarà a mig pal —suposant que hi hagi vent— en tots els edificis públics i “buques de la Armada” des de les zero hores, sense recordar que ja passen vint minuts de l’hora fixada i que continua anant tard, molt tard. A aquelles hores feia estona que el president Puigdemont, acompanyat de l’alcaldessa Ada Colau, ja havien dit a Catalunya i al món el que havien de dir les autoritats d’un país que no s’improvisa. També havien parlat ja el conseller Joaquim Forn i el major Josep Lluís Trapero, donant tota mena d’informacions per assegurar la serenitat i refermar la confiança en la nostra policia, la que ens va salvar d’un segon drama a Cambrils, d’una explosió de gas a Barcelona. Ahir gràcies als Mossos vam ser totalment independents per primera vegada. I per incompareixença dels que van a les reunions antiterroristes amb els papers en blanc.