La ficció, les novel·les, el cinema, el teatre, són un exercici molt subtil que extreu veritat de les mentides, que ens educa quan posa en contrast el que és al costat del que no és, quan contraposa la realitat amb la imaginació. Agafem un exemple recent a l’atzar per entendre la lliçó. És veritat que Marta Ferrusola és la muller de Jordi Pujol i, en canvi, és mentida que sigui o hagi estat mare superiora de cap congregació. La mentida sempre té les cames molt curtes i és ben pobra davant de la riquesa milionària de la veritat viscuda o coneguda. La mentida és sempre menys interessant que la veritat i com més difícil és de creure més veiem que s’allunya del que tenim per cert i establert. Però la mentida també conté informació valuosa. L’única possibilitat lògica que ens permetria pensar que Marta Ferrusola fos una mare superiora i alhora dona de l’expresident és que consideréssim, seguint un curiós recorregut pel fons de la ment laberíntica d’aquesta senyora, que Jordi Pujol, en realitat, sigui una manifestació terrenal, una encarnació, de Déu Pare Omnipotent. A Déu mateix tot li està permès, fins i tot la manipulació de paquets d’efectiu. La monja es creu tan casada amb la divinitat que fins i tot n’hi ha algunes que llueixen una aliança al dit. En l’interior de la pertorbació de la seva psicologia, l’ex primera dama s’acosta a la seva manera a la veritat.

És ben curiós com els polítics transparents es tornen encara més transparents només davant del jutge

A l’alcaldessa Ada Colau li passa això mateix, té al pit una contradicció que li crema, que palpita, com si fos la mare superiora d’una congregació de fidels rigoristes que segueixen la fe dels Comuns. I que, en realitat, fos una impostora, una altra Sor Ferrusola. Mentre el gener del 2016 l’alcaldessa de Barcelona va afirmar davant dels mitjans de comunicació que el cessament de la regidora pakistanesa Huma Jamshed, doctora en Ciències Químiques, havia estat decidit per l’assemblea de Ciutat Vella, s’acaba de saber que això no és veritat. “Som transparents”, deia Colau, fent veure que el seu equip no només era políticament millor que els anteriors, també era més decent, més honrat, més amant de la veritat i de les pràctiques democràtiques més estrictes. “Ha estat l’assemblea de Ciutat Vella qui ha pres la decisió [del cessament]. La novetat és que nosaltres expliquem els cessaments, un fet nou respecte a la vella política. Som transparents.” Llàstima que la regidora comuna Gala Pin hagi hagut d’admetre davant del jutge que investiga la destitució de la senyora Jamshed que, en realitat: “es va fer un simulacre, per dir-ho d’alguna manera, que permetia que les bases proposessin els qui havien de ser consellers del districte. (...) Finalment qui nomena i qui cessa els consellers és l’alcaldessa i el grup municipal.” Però, en realitat, més l’alcaldessa que no pas el grup municipal, el qual actua seguint estrictament les ordres de Sor Colau. És ben curiós com els polítics transparents es tornen encara més transparents només davant del jutge. De la mateixa manera tan curiosa actuen els polítics dels Comuns quan només denuncien la corrupció de l’antiga Convergència i obliden sempre la del PSC. Com si l’una hagués estat possible sense la complicitat de l’altra.

A les assemblees dels Comuns es vota però no es decideix res. Exactament com passava a la Unió Soviètica, com passa a Cuba, en què el líder del partit té totes les atribucions, tots els ressorts del poder, tota la demagògia i totes les formes del simulacre per establir una autèntica dictadura. Si vostès no troben aquesta notícia en els mitjans de comunicació afins a Podemos no s’estranyin. La Sexta pertany a Atresmedia i faran costat a Barcelona en Comú com un servei en favor de la unitat d’Espanya. Si encara hi ha qui no cregui que Ada Colau actua com una agent en contra de l’independentisme que recordi el reportatge que el 19 de febrer li va dedicar La Vanguardia. Que recordi que la principal professió de Colau és la d’actriu. I que es va donar a conèixer davant de les càmeres amb una sèrie, Dos+una, un fracàs per a la cadena, Antena 3, però on va quedar clar que era una excel·lent mare superiora, una excel·lent gestora d’una família. Va ser el primer contacte entre Atresmedia i Ada Colau, el grup de comunicació espanyol que alhora paga el sou al Francisco Marhuenda de La Razón i a l’Antonio García Ferreras de la Sexta. De cine.