Per fi, l’esperada entrevista de Jordi Évole a Mariano Rajoy. La segona pregunta és, precisament, aquesta: molt malament ha d’estar per acceptar-la. I la resposta és “jo estic molt bé”. Però, realment està bé Rajoy? Amb tot el que ha passat al seu partit, i va guanyar les eleccions i les enquestes diuen que les tornaria a guanyar, per tant la realitat diu que, segons els seus votants, està fantàstic. Ara bé, quan ha de parlar de corrupció, com ha quedat demostrat avui, el pobre home està fatal. Si li sembla, ho comprovem repassant alguns dels moments destacats de l’entrevista.

Una part la van gravar a peu dret als jardins de La Moncloa, amb Évole abrigat amb una caçadora gruixuda i Rajoy amb americana. Porta Rajoy una samarreta Damart o és un campió? L’altra al despatx. Anem a pams.

Allà drets, Évole planteja al presidente per què li ha concedit l’entrevista. Resposta: “Perquè vostè és un periodista acreditat”. I ràpid, entrem en matèria amb els refugiats. Rajoy diu que ell "ha donat la batalla per aquest tema a Brussel·les”. Quan se li pregunta per la xifra de refugiats que han arribat a Espanya, Rajoy toca el violí i parla de xifres de l'any passat.

21.43 Rajoy diu que no farà cap pas al cantó perquè no és Mas. Ah, i ni Rivera és de la CUP. I aprofita per dir que si els bancs el truquessin perquè s'apartés, ell ho explicaria a tothom al cap de 5 minuts. 

21.45 Évole treu el tema de la corrupció i en aquell moment veiem un pla curt de Rajoy fent unes ganyotes que repetirà diversos cops. Consisteixen a moure els músculs de la part superior del llavi i els del front i arrufar el nas. 

A destacar que a les 21.46, i per parlar de València, Évole diu “País Valencià”. I, de moment, i que jo sàpiga, no hi ha hagut cap daltabaix.

21.48 Évole li ensenya a Rajoy en un iPad declaracions seves a favor de Matas, Carlos Fabra i Alfonso Rus. El presidente reconeix que es va equivocar fent-les, però defensa que també ha dit coses bones de milers de persones que no són corruptes. Llavors, argumenta que parlés bé d'ells a pesar dels rumors que podien córrer en aquelles èpoques, perquè ell defensa la presumpció d'innocència. I Évole, va i es treu novament l'iPad i li mostra declaracions de dirigents del PP tractant Bárcenas de corrupte en amunt. On queda ara la presumpció d’innocència? Rajoy recupera el violí, però ara sense dues cordes. Els seus arguments són prims com el pernil de Jabugo que et posen en un entrepà de dos euros. 

21.53 Évole li recorda: “Esperanza Aguirre va dir que no posaria la mà al foc per vostè. Vostè posa la mà al foc per Esperanza Aguirre?”. Resposta: “Què vol dir posar la mà al foc?”. Aclariment: “Fiar-se’n”. Rematada de Rajoy: “Doncs me’n fio”.

A les 21.55 se'n van al despatx i, mentre sentim declaracions seves, veiem una petita visita turística a les instal·lacions. Ah, per cert, a l’inici de l’entrevista també hem vist que, al seu despatx, Rajoy hi té uns fulls grapats encapçalats per la frase “Classes d’anglès. President del Govern”. Només asseure's, Évole veu a sobre de la mateixa taula una carpeta amb el seu nom. "El nom el vaig posar jo per repassar algunes coses. Sempre convé preparar les coses perquè significa respecte per les persones”, s’excusa Rajoy.

I a les 22.03 Jordi Évole li ensenya la famosa portada d'El Mundo amb els SMS enviats a Bárcenas (ja sap: “Luis, sé fuerte”). Rajoy diu que es penedeix d'haver-los enviat i que no sempre s'encerta. Diu que no sabia res de les activitats delictives de Bárcenas i posa carona d'ovella degollada. 

–“Ha mentit sobre el cas Bárcenas?”, pregunta Évole.

–“Conscientment no”, respon Rajoy. I novament fa les ganyotes.

Évole passa l’àudio d’una gravació del programa de Luis del Olmo del 25 de gener del 2013 on el periodista li pregunta a Rajoy quin ha estat l'últim cop que ha parlat amb Bárcenas i ell respon que no ho recorda. Es fa un silenci. I a partir d’aquí comença un combat en què Rajoy acaba a les cordes rebent una plantofada darrere l’altra i de la qual es defensa fent-se petitet. És un moment històricament tan potent (Rajoy mai havia sofert una bateria d’arguments com aquesta) que, si em permet, l'hi transcric.

Érem al 25 de gener del 2013, moment en què Rajoy li diu a Del Olmo que no recorda quant de temps fa que ha parlat amb Bárcenas. Es fa un silenci i Rajoy li diu a Évole:

–Què vol dir amb això?

–Feia una setmana que li havia enviat els missatges.

–Si un no recorda una cosa, el més lògic és que digui que no ho recorda.

–Van protegir Bárcenas?

–Què vol dir protegir? 

(I aquí treu novament el violí, però ja sense cordes i sense tapa)

–Ja he contestat prou vegades sobre aquest tema al Congrés i no estaré parlant-ne de manera continuada si un cop el vaig trucar o no, i les coses ja estan prou explicades, si li sembla.

–Vostè diu que al PP qui la fa la paga. Qui ha dimitit per pagar amb diner negre les obres de la seu del PP?

–El senyor Bárcenas.

–I aquí s'acaba tot? 

(PAUSA)

–Qui va pagar? No ho sé. 

–Amb quina legitimitat pot demanar que els espanyols paguin l'IVA?

–La llei diu que cal pagar-ho. I res no és perfecte.

–Vostè no és responsable de la cascada de casos de corrupció que hi ha hagut al PP?

–És molt difícil de delimitar... El responsable dels casos de corrupció és qui els comet, fonamentalment. Jo he nomenat uns ministres i una secretaria general del PP i sempre han estat a l'altura.

–No és responsable del que passa al territori? 

–En sóc responsable, però les conseqüències de les responsabilitats no són les mateixes que qui comet els casos de corrupció.

–Què hauria de passar amb un cas de corrupció perquè vostè assumís la responsabilitat? 

–Que l'hagués comés jo o algú del govern nomenat per mi. 

–O sigui, vostè és responsable del que fa vostè? 

–És com si li pregunta al secretari general del PSOE si és responsable dels ERO o al secretari general de Podemos pels seus afers a Veneçuela o l'Iran...  

Després de 12 minuts, Rajoy veu l’escletxa i se’n surt amb el ventilador del “i tu més” i això li permet agafar aire. És quan Évole treu Catalunya i sabem que no, que no ha trucat a Carles Puigdemont.

–A què espera?

–També podria haver trucat ell. 

–Vostè ha estat un "xollo" per als independentistes que han multiplicat per 5 la representació al Parlament?

–Això pregunti-ho als diputats de CDC que abans no eren independentistes i ara ho són. 

Són les 22.15 i el to de Rajoy està a la planta -23 de La Moncloa. Llavors Évole li fa una bateria de preguntes sobre Estat del benestar, com el salari mínim, la separació a les escoles per sexe, els desnonaments i els habitatges buits. Rajoy s’agafa als temes econòmics i recupera el to. Agafa aire, es refà i troba la via per sortir de l'atzucac dient que si sempre busquem les coses dolentes, correm el risc de desvirtuar la realitat i que cal mirar la cara positiva.

–Jo reconec el que és dolent, però tinc la sensació que vostè no coneix el que és bo. Fem un judici just d'Espanya. 

–Doncs faci’l.

I al mig de la llista de coses bones, i parlant de la sanitat pública, Rajoy demostra que s’ha recuperat de la pallissa amb un contraatac fulminant:

–Vostè fa el mateix discurs que Pablo Iglesias.

I llavors aprofita per criticar el to de l'entrevista, però el ritme del moment es talla perquè a les 22.28 tallen a sac per fer-nos un anunci d’Actimel i una promoció de la cadena.

Quan tornem, sabem que Rajoy vol seguir perquè li queden moltes coses per fer i perquè creu que té el suport del partit i dels votants. Ah, i que ningú li ha dit que marxi. Diu que voldria que el recordessin per haver treballat per l'interès general i per la independència del govern, un concepte que ha tret diverses vegades sense que aclarim els motius.

A les 22.35 hi ha un tall publicitari de 6 minuts, i quan tornem allò encara dura una estona més amb el tema de les seves pífies dialèctiques i d’anar o no a la llotja del camp del Barça, però ja no hi ha més tall.

Sort per a Rajoy que el gruix dels seus votants no miren La Sexta. Friso, però, per veure les interpretacions de la premsa amiga. A veure com aplaudeixen l’home que creia anar a una entrevista positiva i que va acabar demanant l’hora, macat per totes bandes i sense cap argument convincent per explicar la corrupció al seu partit. Un home, però, que continua guanyant eleccions, senyal que les seves explicacions convencen molta gent. Un home, que si ara li preguntessin: "tornaria a concedir l'entrevista?". Crec que la resposta seria fer un Usain Bolt i fugir a la velocitat del llamp.