Dimecres de la setmana passada vam assistir amb el morbo del directe, a l'anunci del traspàs de la senadora Riba Barberá, al minut de silenci organitzat a tota pressa pel Congrés dels Diputats del qual no n'era membre, i a una desfilada d'altíssims càrrecs del PP, amb el seu president i la general secretària al capdavant, a tot arreu on fos visible la manifestació del seu pesar per la desaparició de l'ex-companya, a la qual havien mostrat la porta de sortida i havien, segons semblava, menystingut.

Aquest retaule va tenir com a música de fons els agitadors de guàrdia dient de tot menys maco als qui, segons ells, eren els causants, es diria que directes, de la mort de la senadora llevantina. Així, els qui jurídicament la van perseguir (forces policials, fiscals i jutges), els qui la van portar davant els tribunals (querellants i penedits), periodistes i ciutadans decents en general van estar acusats, en nom de la presumpció d'innocència, pràcticament de la seva execució: Hernando, Catalá i Villalobos van encapçalar el rosari d'exabruptes, radicalment i sense pal·liatius antidemocràtics.

Tot oblidant, cosa que no és menor, que el PP va ser qui se la va treure de sobre, això sí aparcant-la en un garatge daurat, Rajoy havia arribat a afirmar que res podia fer ja sobre Barberá, perquè ja no tenia autoritat sobre ella. La traca final d'aquest festival faller de glorificació post mortem han estat les dues -per ara- misses, organitzada la primera i celebrada la segona, a la Catedral de València per un dels bisbes més homòfobs de la cúria espanyola, Monsenyor Cañizares, que va reblar el clau deixant palès, al seu parer, el martiri de l'alcaldessa valenciana, model per a la vicepresidenta del govern de Madrid.

Tot això és ben conegut i, alguns retalls acompanyen aquesta peça. M'interessa però ressaltar un aspecte, com és el de la presumpció d'innocència. Ho he fet abans, ho faig ara i, segurament, ho faré en el futur, tant per escrit, com en intervencions de ràdio o televisió, i fins i tot en alguna intervenció parlamentària.

És habitual, especialment en boca de polítics dits presumptes, i dels seus companys, dir que el seguiment i molt singularment la difusió de les seves eventuals malifetes vulneren de soca-rel la seva presumpció d'innocència, perquè aquests atacs tenen lloc abans que es dicti una condemna i, arribada l'absolució, aquesta declaració judicial queda arraconada i no té transcendència.

Anem, com sempre per pams. Comencem pel final. Absolucions? Qui pot esmentar-ne més de mitja dotzena des d'Ibercorp, Filesa, ... a Fabra, Ferrocarrils, Turisme, Treball ...? Certament haver estat imputat i després exonerat no sempre està legalment reparat, però la ciutadania té dret a saber i, en tot cas, els mitjans retransmeten el que veuen. Diuen/diran el mateix en el cas de Mas, Ortega, Rigau o Homs?

El fet que rellevants personatges de la  política i de l'economia estiguin sotmesos a processos penals és, en si mateix, un fet noticiable. Tothom sap que encara no hi ha condemna, fet que no invalida en absolut el dret a difondre i a rebre fins a l'últim fil de les instruccions i després dels judicis i posteriors recursos. El límit és la informació veraç. Altra cosa fóra censura.

En el fons -o en el principi- el que es passa per alt és que la presumpció d'innocència, que forma part del dret a un procés públic amb totes les garanties, només és un dret dins dels jutjats i tribunals, per tal d'impedir condemnes basades en prejudicis i sense proves vàlides. És un dret fonamental, però que cal exercir en seu judicial, dins d'un procés sancionador.

De com es formi aquesta opinió pública depèn en bona mesura del que una persona hagi fet o sembli molt probable que hagi fet, encara més quan estarà suportat sobre instruments probatoris sòlids, com documents o declaracions de confrares d'incursió en terrenys vedats. Per posar un exemple: qui no recorda els al·legats autoexculpadors de Fabra? I ben pensat, què diria: què era culpable? Què ha dit Matas sempre fins i tot quan ha reconegut amb la boca petita -amb poc èxit processal tot sigui dit- ínfimes escletxes en la seva ventada innocència? Què ha dit Bárcenas, ja en ple primer judici oral del cas Gürtel? No cal seguir avorrint el lector.

Al cap i a la fi, treure a passejar la presumpció d'innocència per deslliurar-se de l'escrutini dels ciutadans és una fal·làcia i un recurs barroer. En el fons el que es pretén és laminar el dret fonamental dels ciutadans a rebre informació veraç i a què es formi una opinió pública en una societat democràtica. Això té un nom: és molt lleig i de molt mal recordar.