El caos patit amb ocasió del pont del Primer de Maig a l’aeroport del Prat és tota una mostra del que esmentava al meu darrer article a El Nacional, la setmana passada: gaudim d’un Estat autoritari i ineficaç.
Encara que limitadament a les seves esferes competencials i alguns aspectes de la gestió pública, tant la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (art. 41) com l’Estatut de Catalunya (art. 30), declaren el dret dels ciutadans a la bona administració i al bon govern. A l’ordenament estatal, també limitat i no amb caràcter general, tant la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern com la més recent Llei 39/2015 de procediment administratiu comú de les administracions públiques introdueixen aquests drets.
Doncs bé, encara que aquestes normatives es presenten amputades en aspectes fonamentals, ni tan sols passen a la pràctica de ser un maquillatge publicitari. En efecte, es continua mantenint el ciutadà, a qui l’Estat es deu, allunyat d’un bri de bon govern.
Tornem al Prat. Primer recordar que tant Aena com el control de passaports és una competència del govern central. Dit això, davant les queixes dels passatgers (un cop passat el control d’embarcament els mèdia ja no poden endinsar-se més en l’espai aeroportuari), Aena va donar les culpes al Ministeri de l'Interior i a la Policia.
Tuit ja inexistent
Tanmateix, ni el Ministeri de l’Interior, ni al seu Twitter ni a la seva web, ha donat cap mena d’explicació. Fins i tot ha sobtat la rara contenció del sempre loquaç delegat del govern espanyol, Enric Millo, que, de fet, es limita a retuitejar un missatge de la seva oficina, que no presenta ni l’inici ni la durada de la mesura, bé, millor dit, del pedaç.
Com en cas d’avaria grossa, si no es tenen eines adients per a la reparació, cal retornar als mètodes tradicionals. Així, ràdio rum-rum. En efecte, gràcies a la Confederación Española de Polícia (CEP), un sindicat de la Policia Nacional Espanyola, en comencem a treure l’entrellat, atès que diu al seu Twitter @cep_cataluna que manquen policies al Prat. Com a sindicat no té cap mena d’obligació d’informar el públic i, en fer-ho, legítimament, ho fa des de la seva perspectiva sindical. En tot cas, al cap i a la fi, per què en manquen?
Els mitjans, uns més que altres, s’interessen pel tema davant l’allau de protestes a les xarxes i esbrinen que des del 7 d’abril passat han entrat en vigor, a causa de l’emergència terrorista, uns nous protocols, fins i tot a l'espai Schengen, per verificar entrades i sortides de viatgers aeris. Com a aportació personal, he de dir que he viatjat, des de Barcelona a territori Schengen, després del 7 d’abril i no he patit enlloc cap mena de control específic.
Perquè no esperarem d’un govern que té la legalitat com a bandera que deixi en mans inexpertes un tema tan punyent com és el de la seguretat i més el de la seguretat aèria, oi?
Tant si això és veritat com si no, la realitat és cruel. En efecte, el dubte sorgeix perquè no consten incidents remarcables en l’àrea de control de passaports a altres aeroports peninsulars. Crida l’atenció. Això vol dir dues coses. Una: que per a altres aeroports sí que es van prendre mesures per l’allau derivada de la reforma temporal de Schengen. Si fos així, la xicana per la mobilitat dels ciutadans de Catalunya, pels serveis públics catalans, inclosos els d’emergències sanitàries, i per la indústria del turisme fóra de les que creen afició. La contrària: que les mesures efectivament preses al Prat van ser insuficients. La qual cosa deixa també en molt mal lloc la capacitat d’administrar els serveis públics per part del govern marianista.
Mirem, però, una mica més al fons. Quines han estat aquestes mesures? Pel que sembla, cap. Les quatre cabines de control de passaports han continuat essent quatre, malgrat l’allau previsible. D’aquestes quatre cabines només com a màxim dues estaven operatives per policies. Finalment, algú va veure el desgavell i va enviar 20 efectius de reforç, d’un reforç puntual i no permanent. A banda d’aquesta temporalitat, queda un tema no menor: la seva formació a l’hora de manipular els documents d’identitat amb els programes informàtics. No sembla que això es pugui fer per ciència infusa i que, com a qualsevol feina especialitzada, requereix una determinada formació ad hoc. Perquè no esperarem d’un govern que té la legalitat com a bandera que deixi en mans inexpertes un tema tan punyent com és el de la seguretat i més el de la seguretat aèria, permetent que o no embarqui ningú o que embarqui tothom, oi? No oblidem que, pel marianisme, l’únic important són les persones. I, en conseqüència, com ens fa saber Gemma Liñán, el caos aeroportuari al Prat a l’estiu no s'ha d'excloure.
En resum, tant si és per fer la xicana als ciutadans, que ja es tenen per desafectes per decidir el que han decidit, com si és per la tradicional incúria dels buròcrates vitalicis, l’Estat ha demostrat un cop més que pel que respecta als ciutadans tant se li'n dóna naps com cols. Com a campanya de seducció és impagable.