La decisió de Donald Trump d'elegir Jerome Powell com a successor de Janet Yellen al capdavant de la Reserva Federal (Fed) a partir del febrer revela que la Casa Blanca aposta per la continuïtat d'una política monetària que no ha aconseguit reactivar l'economia nord-americana fins al seu potencial de creixement. I encara que el PIB estigui creixent, la frustració que provoquen els salaris baixos, la falta d'inversió empresarial i l'augment de la desigualtat supera de lluny la pretesa preocupació oficialista que la inflació estigui per sota de l'objectiu del 2%.

Jerome Powell, de 64 anys, advocat de formació i amb experiència al sector privat perquè ha treballat en el banc d'inversió Carlyle Group, ha estat des del 2012 governador de la Fed, on ha donat suport a la política gradual i de consens de Yellen. La seva estratègia central s'ha basat en tipus d'interès baixos, creació monetària abundant i un dòlar feble.

La qüestió és que, com afirma John B. Taylor, el seu màxim rival per ocupar el càrrec, la població activa (el 62,7% davant el 66% habitual), està a prop del nivell més baix des del malestar de finals dels anys setanta. I afegeix: "el país està experimentant la pitjor cursa en cinc anys per a la productivitat i el salari està creixent lentament".

Per a Taylor, amb fama de "falcó", la política econòmica i monetària ha estat enfocada principalment cap a l'estímul a curt termini, cosa que ha dut les empreses a emprar els guanys en recompres d'accions i en el repartiment de dividends, mentre la inversió en actius reals, com les instal·lacions o innovacions, es troba en nivells molt baixos.

En la mateixa direcció, el Premi Nobel d'Economia Robert Solow es pregunta si els EUA, juntament amb Europa i el Japó, estan atrapats en un "estancament secular", com en els anys trenta va descriure Alvin Hansen, moment en què una economia es troba parcialment o totalment impossibilitada per aprofitar al màxim el seu potencial productiu.

Alguns economistes de primer nivell com El-Erian han apuntat al perill que polítiques monetàries prolongadament expansives a través de tipus baixos poden provocar "una presa de riscos financers excessiva", la qual cosa pot ocasionar bombolles.

Per a Jerome Powell, el camí seguit fins ara és correcte i ha de continuar a fi d'aconseguir un curs de creixement del 2% i un fort creixement de l'ocupació que pressioni a l'alça els salaris, la qual cosa faria que les empreses invertissin. El futur president de la Fed seria també partidari d'alleugerir les regulacions que afecten el sector financer.

Segons Trump, l'estabilitat monetària pot acompanyar la reforma impositiva que prepara Gary Cohn, que també va sonar com a possible successor de Janet Yellen. És a dir, la idea seria neutralitzar la política monetària, portant-la cap a un consens entre demòcrates i republicans, per cedir el protagonisme a la política fiscal. És un nou començament des d'un altre angle. La qüestió és assolir un creixement del 3% per aconseguir la pau social als EUA i fer front alhora al desplegament progressiu cap al lideratge global de la Xina, que ben aviat visitarà Trump. Un altre viatge amb possibles turbulències.