En un entorn d'inestabilitat del vell ordre econòmic, la Unió Europea s'ha afegit a la campanya d'aspror i mal gust que sembla dominar l'escena global. La UE diu que se sent amenaçada "com a potència política, econòmica i comercial", segons ha afirmat el comissari Pierre Moscovici. L'Amèrica de Trump, la Rússia de Putin i una Xina molt auto-afirmativa estarien darrere de l'intent de construcció de la UE. A la Valletta, a Malta, la cimera europea ha provat de superar aquest clima buscant "una nova Europa".

El que sembla clar és que ja no hi ha un impuls cap a més Europa i que els passos que es facin en aquest sentit després de la cimera de Malta hauran de fixar-se com a primer objectiu el realisme.

Emmanuel Macron: després de la crisi del Brèxit els plans per enfortir l'Eurozona van quedar descartats davant del temor que la proposta d'una reforma pogués generar massa divisions

Jean Pisani-Ferry, un expert en qüestions comunitàries i avui figura destacada d'Emmanuel Macron, que figura com a favorit per substuir Hollande l'Elisi, indicava que "després de la crisi del Brèxit els plans per enfortir l'Eurozona van quedar descartats davant del temor que la proposta d'una reforma pogués generar massa divisions". És el precedent més directe de la situació actual.

Donald Tusk, president del Consell Europeu, ha dit que l'enrarit clima regnant ha provocat un "euroescepticisme sense precedents". L'"altre Donald", com se l'anomena a Brussel·les, sembla oblidar el 2012, quan l'euro va estar a punt de desaparèixer, extrem que tan sols va salvar el president del BCE, Mario Draghi quan va prometre "faré tot el que sigui necessari" per evitar-ho. El problema és que després el Banc Central ha estat gairebé l'únic protagonista a prendre decisions a Europa.

El mal pas que ha fet Donald Trump amb els refugiats i la immigració de set països musulmans revela que no hi ha lloc per a les polítiques de traç gruixut, però igualment s'hauria de tenir present que, en aquests mateixos dies, el ministre de finances alemany, Wolfang Schäuble, ha reconegut que Alemanya "ha comès errors amb els refugiats". "Els polítics som humans i també ens equivoquem", va afegir.

En el fons, la qüestió amb els Estats Units és que el seu president vol que les despeses de l'OTAN siguin compartides pels socis europeus, cosa que en la majoria dels casos no succeeix. Curiosament, Angela Merkel va aconseguir cohesionar els països díscols de l'Est de la UE a partir de la cimera de Bratislava, en què la defensa i la seguretat van dominar l'agenda. En el cas d'Ucraïna, un pacte amb Putin hauria de completar els acords de Minsk, a canvi de l'aixecament de les sancions, segons fonts diplomàtiques. La cimera de Malta s'ha dissenyat com una continuació de Bratislava. Les fronteres importen.

En matèria econòmica, la Unió Europea no és una zona òptima, atès que en matèria de creixement i ocupació hi ha diferències significatives 

En matèria econòmica, la Unió Europea no és una zona òptima, atès que en matèria de creixement i ocupació hi ha diferències significatives, amb el cas de Grècia com un problema a llarg termini. És difícil establir una política comuna, vista la resistència a l'aplicació de reformes. No obstant això, les últimes dades de Eurostat revelen una millora del clima empresarial, la qual cosa està portant l'euro a apreciar-se davant el dòlar.

És la moneda comuna el que és un gran obstacle per a Europa. La unió bancària està aturada perquè Berlín i el Bundesbank s'oposen a la creació d'un fons comú de garantia de dipòsits, ja que al final pagarien els plats trencats per tots pels errors i les obstinacions d'alguns, sobretot quan" els sistemes bancaris depenen en gran mesura de les polítiques financeres i econòmiques nacionals", el que condueix, a més, a acumular deute públic en els balanços, segons Jens Weidmann, president del Bundesbank.

La política de compres de deute sobirà per part del BCE ha provocat una depreciació del 6,5% de l'euro

En aquest sentit, es pot esmentar igualment un estudi recent del banc central alemany que revela que la política de compres de deute sobirà per part del BCE ha provocat una depreciació del 6,5% de l'euro. Curiosament, Peter Navarro, director del nou consell comercial de la Casa Blanca, afirmava en el Financial Times que Berlín s'aprofita d'un euro "fortament infravalorat", que li permet de fer les seves exportacions més competitives. Tanmateix, Peter Navarro potser oblida la forta depreciació del dòlar el 2008 per salvar l'economia americana, la qual cosa va provocar la primera ruptura econòmica de la Xina amb els EUA, en veure caure fortament el valor de la seva important cartera de bons del Tresor nord-americà.

Totes aquestes qüestions, juntament amb la debilitat en els últims anys de l'eix francoalemany i el difícil calendari electoral europeu, haurien de moderar el to de la queixa europea i dels seus polítics, per a qui aquesta vegada el clima euroescèptic regnant no serà tan fàcil de dominar com va ocórrer el 2012 amb els mercats. Ara podrien ser els mateixos votants els que portin fins al final les seves conseqüències, sense que els serveixi Trump d'excusa per evitar-ho.

Les conclusions de la cimera de Malta seran portades a aprovació al març, coincidint amb el 60 aniversari del tractat fundador de la UE.

Quan va acabar la cimera divendres, Joseph Muscat, primer ministre maltès, va dir: "No hi ha hagut aniamericanisme. Ens cal seguir relacionant-nos de la mateixa manera amb els EUA, però hem de demostrar que no podem restar en silenci on hi ha principis implicats".

En tot cas, la UE ha fet un salt important cap al futur amb l'acceptació per la cimera d'una Europa a dues velocitats, amb Alemanya, França i Espanya a la primera, mentre que l'Est es planta. Una cosa que a Bratislva ni tan sols es va poder pantejar.