Palau de La Moncloa. Despatx de Mariano Rajoy. El Presidente comenta la premsa del dia amb la vicepresidenta. Sobretot aquest titular:
Presidente (P): Carai... Estem disposats a tot?
Vicepresidenta (VP): I tant!
P: I farem ús de qualsevol instrument al nostre abast?
VP: Evidentment
P: I dels instruments que no estiguin al nostre abast, què?
VP: Si és per evitar el cost...
P: Quin cost?
VP: El de la imatge mundial de la presència d'urnes a Catalunya!
P: Urnes? Has dit urnes? Centraleta, passi'm amb la fiscalia! Una persona ha usat la paraula urna! Sí, vinguin urgentment. I amb la querella ja feta!
VP: Mariano, jo sí que puc dir la paraula urnes!
P: Ah sí?
VP: I tu també. Nosaltres podem.
P: Podem? Has dit Podem? Centraleta, encara tenen la fiscalia en línia? La mateixa persona que ha dit “urna” ha dit “podem”! Sí, portin les querelles en un tràiler, sí. Doble!
VP: Mariano, que sóc jo. Que sóc dels nostres. I els nostres podem dir i fer el que vulguem. Per cert, passa'm el telèfon que haig de dictar la comanda de la setmana...
P: Estic molt preocupat. Per la meva imatge. Imagina't, un estadista mundial com jo associat a la imatge d'unes urnes... Un dia entro a la cimera del G-Peto i tots els líders mirant-me i fent comentaris en veu baixa mentre es donen cops de colze: “Guaita, és el del cost de la imatge mundial de la presència d'urnes a Catalunya”.
VP: Calla, calla... No vull ni pensar-ho!
P: Centraleta, passi'm novament amb la fiscalia... Vull querellar-me contra mi mateix perquè la gent m'associarà a una urna! I truqui a l'hospital!
VP: A l'hospital?
P: Al departament de malalties infeccioses i de cops d'Estat.
VP: Què tenen a veure les malalties infeccioses i els cops d'Estat?
P: El cop d'Estat dels que volen votar podria haver-me infectat alguna malaltia estranya per contacte amb una urna infectada...
VP: Malaltia estranya?
P: Sí... No sé... Democràcia. O una cosa pitjor...
VP: Pitjor que encomanar-te de democràcia? Ho dubto!
P: Sort que estic disposat a tot...
VP: I que usaràs l'instrument...
P: Tot sigui per evitar un acte tan il·legal i antidemocràtic com voler votar.
VP: I l'amenaça per la convivència. No oblidis l'amenaça a la convivència que significa voler votar.
P: I el desafiament! El terrible desafiament totalitari de voler votar.
VP: Quina sort tenen els espanyols que vetllem per ells, oi?
P: Sí, i per la nostra democràcia, que és una cosa molt important...
VP: Molt! Aquesta democràcia nostra és una cosa nostra. Molt cosa nostra...