Palau de La Moncloa. Despatx de Mariano Rajoy. El Presidente comenta la premsa del dia amb la vicepresidenta. Sobretot aquest titular:

Presidente (P): Carai... Estem disposats a tot?

Vicepresidenta (VP): I tant!

P: I farem ús de qualsevol instrument al nostre abast?

VP: Evidentment

P: I dels instruments que no estiguin al nostre abast, què?

VP: Si és per evitar el cost...

P: Quin cost?

VP: El de la imatge mundial de la presència d'urnes a Catalunya!

P: Urnes? Has dit urnes? Centraleta, passi'm amb la fiscalia! Una persona ha usat la paraula urna! Sí, vinguin urgentment. I amb la querella ja feta!

VP: Mariano, jo sí que puc dir la paraula urnes!

P: Ah sí?

VP: I tu també. Nosaltres podem.

P: Podem? Has dit Podem? Centraleta, encara tenen la fiscalia en línia? La mateixa persona que ha dit “urna” ha dit “podem”! Sí, portin les querelles en un tràiler, sí. Doble!

VP: Mariano, que sóc jo. Que sóc dels nostres. I els nostres podem dir i fer el que vulguem. Per cert, passa'm el telèfon que haig de dictar la comanda de la setmana...

P: Estic molt preocupat. Per la meva imatge. Imagina't, un estadista mundial com jo associat a la imatge d'unes urnes... Un dia entro a la cimera del G-Peto i tots els líders mirant-me i fent comentaris en veu baixa mentre es donen cops de colze: “Guaita, és el del cost de la imatge mundial de la presència d'urnes a Catalunya”.

VP: Calla, calla... No vull ni pensar-ho!

P: Centraleta, passi'm novament amb la fiscalia... Vull querellar-me contra mi mateix perquè la gent m'associarà a una urna! I truqui a l'hospital!

VP: A l'hospital?

P: Al departament de malalties infeccioses i de cops d'Estat.

VP: Què tenen a veure les malalties infeccioses i els cops d'Estat?

P: El cop d'Estat dels que volen votar podria haver-me infectat alguna malaltia estranya per contacte amb una urna infectada...

VP: Malaltia estranya?

P: Sí... No sé... Democràcia. O una cosa pitjor...

VP: Pitjor que encomanar-te de democràcia? Ho dubto!

P: Sort que estic disposat a tot...

VP: I que usaràs l'instrument...

P: Tot sigui per evitar un acte tan il·legal i antidemocràtic com voler votar.

VP: I l'amenaça per la convivència. No oblidis l'amenaça a la convivència que significa voler votar.

P: I el desafiament! El terrible desafiament totalitari de voler votar.

VP: Quina sort tenen els espanyols que vetllem per ells, oi?

P: Sí, i per la nostra democràcia, que és una cosa molt important...

VP: Molt! Aquesta democràcia nostra és una cosa nostra. Molt cosa nostra...