Entro en un bar. Faig un cop d'ull a la barra. Hi ha unes magdalenes que fan bona cara. M'instal·lo a la barra i demano:

· Un tallat i una magdalena.

· No, magdalenes no en tenim...

· I això? (I assenyalo les magdalenes)

· No, això són muffins.

· I, quina diferència hi ha?

· Porten xocolata...

· Ah, llavors són magdalenes de xocolata, no?

· No, no. Són muffins de xocolata.

· Ja però, quina és la diferència?

· Que són muffins...

I així podríem haver estat dies, però he decidit acabar-ho per la via ràpida dient-li que el tallat el volia amb llet natural. Per sort no m'ha dit que ara al tallat amb llet natural en diuen florolos klanderos.

Però, esclar, si en un lloc on qui fa cops d'estat institucionals que ens acosten més a Turquia que a Alemanya, com per posar un exemple, diu que els colpistes són els altres, com no hem de dir-li muffin a una magdalena, oi?

Sí, perquè aquí, i amb aquella alegria, el poder polític conspira amb la policia i amb el poder judicial per subvertir la legalitat i filtrar-la a periodistes a sou per ser publicada i resulta que els colpistes són els que volen votar i que diuen que acceptaran el resultat, sigui quina sigui.

Com no hem de dir-li muffin a una magdalena si aquí qui diu que són els altres els que vulneren la llei és qui incompleix la llei extorquint banquers perquè proporcionin dades personals que la llei prohibeix fer públiques i qui compra proves (algunes falses) amb fons reservats? 

¿Com vol que a la magdalena li diguin magdalena en un lloc on el Fiscal Anticorrupció no només té en un paradís fiscal una societat que és propietària d'una finca familiar, cosa que no és il·legal, però que 1/ troba normal amagar-ho i 2/ ATENCIÓ!, troba encara més normal dir que no soluciona la situació perquè la família hauria de pagar impostos?

Escolti, senyor anticorrupció, que li diu muffin a una magdalena, ¿sap quanta gent ha hagut de vendre patrimoni o demanar crèdits per poder pagar els impostos d'una herència familiar? Coi, doncs faci el mateix. O vostè és diferent? Vostè com és el poder, pot vulnerar la llei? Però, a veure una cosa, i vostè és qui ha de lluitar contra la corrupció? Vostè que va ser posat al càrrec que ocupa perquè era un paio obedient i “dels nostres” (vaja, dels seus), com hem escoltat en alguna conversa gravada? Ja que no té el mínim de decència de dir la veritat, al menys quan el pillen demani disculpes, tingui un mínim de dignitat i marxi.  

Però, el pitjor de tot plegat és que tot això no és el pitjor de tot. No, el més horrorós és que aquest és el lloc on a la gent li fan passar muffin per magdalena i la gent està encantada de la vida. El gobierno vulnera repetidament la llei i a la societat no l'importa si és magdalena o muffin i ni es planteja exigir decència institucional i respecte per la llei i les persones.

Ah i, sobretot, aquesta és la societat que està convençuda que els colpistes que no respecten la llei són els altres. Vaja, que quan veuen les magdalenes a la barra del bar, demanen una muffin, sense ni plantejar-se que allò és una magdalena. Hòstia, ¡¡¡una mag-da-le-na!!!