Hola, sóc d'Esquerra Pedecatdana de Catalunya (EPC) i voldria manifestar que estic totalment a favor de la unitat. Però no de la unitat d'aquella manera, no, no. Estic parlant de la unitat amb majúscules.

Hola, doncs jo sóc de Pedesquerra Catpublicana de Catalunya (PCC) i voldria manifestar el mateix que el meu estimat company de l'ànima que m'ha precedit en l'ús de la paraula i fer un cant a la unitat total i absoluta. I no ja amb majúscules sinó amb lletres d'or.

Hola, torno a ser el de l’EPC. Bé, sense voler entrar en cap discussió ni polèmica, nosaltres no només estem molt d'acord amb la unitat des de sempre sinó que la practiquem. I ara encara ho estem molt més que mai, com no podria ser d'altra manera, però no fruit d'una conjuntura concreta sinó com a manifestació d'un recorregut que ve de lluny i que no es manifesta per cap oportunisme, com sí que succeeix en altres casos. I volem que això quedi molt clar.

Hola novament. El PCC no voldria posar-se cap medalla, perquè, a diferència d'altres, no és la nostra manera de fer. I si hi ha qui creu convenient fer-ho, no serem nosaltres qui els ho criticarem. Ara bé, si hi ha hagut algú que ha estat capdavanter en la defensa de la unitat, aquests hem estat nosaltres. Perquè creiem en ella i perquè sempre hem fugit i fugirem dels personalismes i de les tàctiques partidistes que segueixen altres.

A veure una cosa... L’EPC ha demostrat repetidament que per nosaltres la unitat és el gran valor. Potser és el valor fonamental. I nosaltres hem acceptat fer moltes renuncies per aconseguir aquesta unitat que altres han posat repetidament en perill pel seu afany de situar les sigles per sobre de la feina en comú. I ho hem fet perquè creiem fermament en que l'assoliment dels objectius passa pel treball conjunt, més enllà d'estratègies electorals de futur dels que són molt afeccionats a presumir d'unitat amb una mà i de fer càlculs personalistes amb l'altra.

Realment des del PCC no entenem certes insinuacions que fan alguns sobre futures comtesses electorals. Nosaltres ara mateix estem tan ocupats en preservar la unitat que altres malmeten dia a dia que no tenim ni temps per pensar en qualsevol altra cosa que no sigui la unitat. Ni pensem en eleccions, ni en resultats favorables fruit de la bona feina, ni anem pels restaurants dient segons quines coses referides a segons què.

Bé, el PCC no sabria que es diu per segons quins restaurants si no anessin pels restaurants parant l'orella en converses privades i engegant les gravadores. Fixeu-vos si és senzill.

L'opinió pública potser no sabria segons què de l’EPC si l’EPC no digués segons què segons a on...

I no se sabria res de l’EPC si qui grava l’EPC, després no ho filtrés per destruir la unitat que sense nosaltres seria impossible.

Unitat? Quina unitat? La de qui se'n va plorant allà on t'ho afinen tot dient “senyoreta, senyoreta, miri que m'ha fet aquest nen dolent?”. Aquesta és la unitat que no malmetria mai l’EPC?

La deslleialtat no destruirà la unitat per la qual tant hem treballat. Catalans, podeu tenir molt clar que l’EPC no ho permetrà.

La deslleialtat no destruirà la unitat per la qual tant hem treballat. Catalans, podeu tenir molt clar que el PCC no ho permetrà.

Des de l’EPC, visca la unitat!

Des del PCC, visca la unitat, molt més!

Des de l’EPC, visca la unitat, molt més tota!

Des del PCC, visca la unitat, molt més tota infinita!

Des de l’EPC, visca la unitat, molt més tota infinita multiplicada per infinit!

Des del PCC, visca la unitat, molt més tota infinita multiplicada per infinit, infinites vegades!

Des de l’EPC, visca la unitat, molt més tota infinita multiplicada per infinit infinites vegades, el doble!

Des del PCC, visca la unitat molt més tota infinita multiplicada per infinit infinites vegades, el doble i dos cops!

I nosaltres el doble d'infinit, infinites vegades!

I nosaltres el doble d'infinit, infinites vegades i una miqueta més!

......

(Nota de l'autor: com que estem parlant de infinites vegades infinit i aquest article ha d'acabar en algun moment finit, entre vostè i jo convindrem en acabar-lo aquí per una qüestió d'espai. Vostè, però, ha d'imaginar que el final de la conversa és infinit. Moltes gràcies)