Hola, em dic Pep Florolos i soc unionista. Tot i que el nom no m’agrada. El d'unionista, no el de Pep Florolos. Prefereixo que m'anomenin “constitucionalista” perquè això vol dir que els que pensem d'una certa manera, i ens hem apropiat de la Constitució, no deixem que sigui “constitucionalista” ningú que entengui la Constitució diferent de com l'entenem nosaltres. Ah, i naturalment, això no és excloure ningú, per descomptat. Els excloents sempre són els altres.

Total, que aprofito aquesta tribuna per denunciar la traïció de Puidemong. Ell va prometre que proclamaria la independència i no l'ha proclamat. Però, però, però... Això què és!!! Si aquí es diu independència, doncs independència! Però, quina falta de respecte a tothom que esperava que fes el que va dir que faria! Això és tenir paraula?

I ara vostè em preguntarà: “escolti, si vostè és unionista-constitucionalista-nonacionalistaespanyolivivaspaña, de què es queixa? Si està dient que no hi ha independència, no som en la situació que vostè volia? Hauria d'estar encantat de la vida”. I ara jo li responc: és inadmissible no complir les promeses. I li amplio.  

Jo és que soc un unionista-constitucionalista-nonacionalistaespanyolivivaspaña independentista, segons com. I Puidemong és un covard que ha traït tothom que va apostar per la independència, que havia fet hores de cua per poder votar i que va rebre cops de la policia (uns cops i una violència, per cert, que em semblen totalment justificats i encara n'hi va haver pocs). Puidemong es devia a la gent i ha fet un pas enrere. Hauria d'haver proclamat la independència, encara que jo hi estic totalment en contra i penso que haurien de detenir-lo per haver proclamat una independència que jo dic que va proclamar per poder criticar-lo per haver-la proclamat i que dic que no va proclamar realment per poder criticar-lo per covard i traïdor.

Succeeix una cosa igual amb la votació. No la reconec com a vàlida, però a la vegada argumento que no és possible que el 38% de vots favorables a la independència vulguin imposar-se a la majoria de catalans. I d'on trec aquest 38%? D'un resultat que jo dic que no té cap valor perquè va estar ple d'irregularitats, però que li dono valor de xifra real i el trasllado al total d'un cens universal aplicable en una votació normal, però que jo aplico en una votació on la policia i la Guàrdia Civil van endur-se una xifra indeterminada d'urnes. És a dir, nego que la votació fos legal però uso un resultat que qualifico d'il·legal per afirmar que una majoria del 62% dels catalans no van votar que sí i, per tant, els indepes no poden proclamar res perquè són una minoria. Una minoria a la qual li dono carta de naturalesa tot i negar que hagi existit el mecanisme pel qual hem arribat aquesta xifra.

I, per acabar, succeeix una cosa igual amb l'aplicació del 155. Jo, català unionista-constitucionalista-nonacionalistaespanyolivivaspaña defenso l'aplicació del 155... que també m'aplicaran a mi. Sí, perquè el 155 no pregunta als catalans un per un què pensen. Faig un “A por ellos y duro”, i resulta que “ellos” també soc jo. Fantàstic. El següent pas és presentar-me a la porta del Piolín of the Sea i començar a cridar: “sisplau, podrien pegar-me una miqueta, com si volgués votar? Com per acabar de rematar la meva immensa congruència”.