Comissió per l'Operació Catalunya al Congrés dels Diputats. Compareix l’exdirector operatiu de la Policia, Eugenio Pino. Quan arriba el torn del diputat d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián, es produeix la conversa que pot veure íntegra al vídeo d'aquí sota. Li recomano que, quan tingui un moment, se'l miri sencer. Sí, són 22 minuts, però serveix per entendre moltes coses. De moment, si va al minut 9.43, veurà i sentirà el següent diàleg: 

- Rufián (R): Ha estat vostè el cap de la Brigada Patriòtica reclutada per investigar i difamar polítics o dissidència política a Catalunya?

- Pino (P): Defineixi'm “patriòtica”...

- R: Defineixi-m'ho vostè.

- P: No, vostè és qui m'ho diu.

- R: Vostè és un patriota?

- P: Sí. Sens dubte, a més.

- R: Què faria per Espanya?

- P: Tot

- R: Què és tot?

- P: Tot

- R: “Tot” és el que l'estic preguntant?

(Pino al president de la comissió): Ja no donaré més respostes...

Mai una conversa tan breu havia despullat tant la realitat sobre l'origen de l'Operació Catalunya, sobre les clavegueres de l'Estat, sobre el nacionalisme radical espanyol, sobre la solució al que Madrit (concepte) anomena “Cop d’Estat”, “Desafiament” o “Deliri autoritari”...

Eugenio Pino ens ha actualitzat el “todo por la patria”. I vol dir exactament això: tot. De tot.

Els no nacionalistes, els ciutadans del món, els cosmopolites... resulta que al final són com aquells a qui els preguntes de quin equip són i et diuen que de cap i amb això t’estan dient que són del Reial Madrid. Cau una altra careta. Una cosa més a apuntar al deure del Procés.

Els patriotes eren els altres, però en nom de la pàtria, tot. Problema, tothom té la seva pàtria. I tothom la veu atacada per unes coses diferents. Subjectivitat, en diuen. ¿Qui li assegura a un anònim senyor de Burgos (per dir un lloc) que algun dels diversos Eugenios Pino que corren per la Pàtria (la seva) no consideraran un bon dia atacat el seu patriotisme per vagi a saber què i l'anònim senyor de Burgos veurà el seu nom en una portada de diari? Relacionat amb la màfia, el tràfic de drogues o amb terribles delictes.

Per la pàtria es pot vulnerar la llei, l'estat de dret i les garanties democràtiques. Per la pàtria es pot influir en els resultats d'unes eleccions democràtiques, es poden apunyalar doctores assetjades per poderosos “compi-ioguis” amb amics molt importants o es pot entrar en un país estranger de forma il·legal i també de forma il·legal entrar en un banc d'aquest país i endur-se la llista de tots els clients, vulnerant tantes lleis que seria més ràpid citar les que no es vulneren. I no passa res perquè qui fa tot això, ho fa per la pàtria. La seva.

L'anònim senyor de Burgos ara mateix està tranquil i content perquè s'actua contra els enemics de la pàtria i resulta que són els altres. Però, on són els límits? Què es pot arribar a fer per la pàtria? Qui garanteix a l'anònim senyor de Burgos que ell no serà el següent en posar en perill una certa pàtria del Pino de torn i que en rebrà unes conseqüències que li poden arruïnar la vida?

Pobre anònim senyor de Burgos...