Avui han sortit en tromba a defensar-la. I, alguns, molt ofesos, a acusar els altres, mitjans de comunicació i polítics d'altres partits. De dues coses. O bé de ser pràcticament els causants de l'infart o bé de no respectar la seva memòria. Ells (i elles), que no fa pas tant la van tractar com una empestada. En públic i en privat. Cínic. Massa.

Escoltin, que tenim memòria. I videoteca. I fonoteca. I hemeroteca. I twitterteca. Què passa? Volen que comencem a penjar documents on se'ls veu i se'ls escolta? Sí? De veritat? Home, és que fa només una setmana de la sessió solemne d'obertura de la legislatura, i ella va anar-hi. I diputats i senadors del PP que avui vessen llàgrimes de cocodril, van fer-li el buit. En públic. Els hauria de caure la cara de vergonya, si la coneguessin, de demanar avui respecte per qui ells i elles no en van tenir en vida. Hooome, una miqueta més de decència i de respecte pels morts. Concretament pels seus. Però després parlarem de respecte, primer aturem-nos en el cinisme.

Aznar, que s'ho pot permetre perquè ja és fora i està més enllà de tot, ho ha clavat: “Lamento que hagi mort havent estat exclosa del partit al que va dedicar la seva vida”. Exclosa, efectivament. Aquests i aquestes que avui llancen merda contra els altres van excloure Rita Barberá del partit per ser una presumpta corrupta. Llavors, què coi remuguen avui?

Com deia la periodista Natza Farré en una piulada, la mort no converteix ningú ni en bona persona ni en honrada. I si vostè en vida va decidir excloure Rita Barberá del seu costat perquè la va considerar una corrupta, avui té l'oportunitat de callar o de sortir a lamentar la mort. I punt. Retrets ni un. Però, qui s'han cregut que són? Escoltin, que en vida només van sortir a defensar-la María Dolores de Cospedal i poca gent més, eh... Ella té tot el dret a dir el que vulgui, però la resta a callar la boca. Però, amb quina mena de gentola hem de tractar? Però, què és aquesta misèria moral?

I sobre el minut de silenci al Congrés, ¿algú em pot explicar com funciona? Quin és el criteri? A qui no ha estat diputada però sí senadora n'hi fan un i a altres que van ser-ho, com Labordeta, no? Per què? Què passa, que ell els molestava?

I ara recuperem el tema del respecte. Interessant debat aquest el del respecte pels morts. ¿Cal tenir respecte, per exemple, per algú que en el seu moment va fer mofa i befa pública dels familiars de les 43 víctimes de l'accident de metro de València, o cal pagar-li amb la seva mateixa moneda?

Què faig jo ara, enllaço el vídeo on es veu Rita Barberá rient-se a la cara dels familiars que protestaven reclamant una investigació decent i no manipulada de l'accident i no aquella vergonya perpetrada que només tenia l'objectiu de tapar les responsabilitats?

Abans, morir-te servia perquè tothom parlés bé de tu. Amb els anys i les xarxes això s’ha perdut. Ara, de fet, sembla que fins i tot queda millor carregar contra els morts. Però, si m'ho pregunta, li diré que jo sóc partidari de mantenir el respecte per a tothom. Fins i tot per qui no s'ho mereix. Per això no penjaré el vídeo. Encara que sigui per allò que si no vols que menyspreïn els teus morts, respecta els dels altres.

I, sobretot, perquè si algú en vida va decidir ser mala persona, allà ella amb la seva consciència.