Ahir va començar una nova partida d'escacs amb moviment de peó del president Carles Puigdemont. Avui tocava el moviment de peó del president Mariano Rajoy. I ha estat aquest matí, després d'una reunió extraordinària del Consell de Ministres, en forma de pregunta a Puigdemont: “Escolti, ahir què va dir exactament?”. Un gran inici, certament. Però el més interessant ha vingut una estona després amb Pedro Sánchez i Albert Rivera fent de poli bo i poli dolent en un repartiment de papers que els beneficia davant del seu electorat i que Rajoy els ha permès interpretar a canvi del seu suport.

El líder del PSOE, el poli bo que vol passar com a pactista, ha comparegut abans de dinar i, imagino que sense voler, ha contestat la pregunta de Rajoy. N'hi ha prou amb dues de les seves frases: “La declaració d'independència no va produir-se” i “Milers de catalans van anar a dormir tranquils perquè no s'imposava la declaració unilateral d'independència”. Per tant, la resposta de Puigdemont a la pregunta de Rajoy és tan senzilla com enviar-li un missatge a través de Signal o Telegram (molt més segurs que el Whatsapp) amb el vídeo de Sánchez. I tema resolt.

Però és que Sánchez, com de passada i al minut 15 de la seva intervenció, ha dit que havia parlat amb Rajoy d'una “reforma de la Constitució”. Quina? Ni flowers, però se suposa que compta com a resposta a la demanda de diàleg i al moviment de peces demanat pel president. El més inquietant és que un anunci com aquest es faci mig d'amagat i per part de qui no durà la iniciativa d'aquesta reforma. Una reforma constitucional, en cas de ser certa i efectiva, no s'hauria d'haver anunciat d'una altra manera?

El líder de Ciutadans, el poli dolent que vol passar per ser la línia dura, ha sortit a continuació dient que està encantat perquè, tal com va demanar ell, Rajoy aplicarà el famós article 155. Ah sí? Finalment l'aplicarà? Doncs Rajoy això no ho ha dit. O és que aquest tema el porta Rivera? Bé, esclar, sí de la reforma constitucional s'encarrega Sánchez, seria el més lògic, efectivament. Rajoy s'ho mira i els altres treballen.

I ara a la tarda, segon moviment de fitxa de Rajoy. Per dir el mateix de sempre. Per repetir el mateix discurs i per entrar en diverses contradiccions. La més evident (i greu) és afirmar que el referèndum del dia 1 estava desactivat ja dies abans de celebrar-se gràcies a la gran feina dels cossos de seguretat. Bé, doncs si el referèndum estava desactivat, per què els seus pacífics i amables xicots van entrar a cops de martell al col·legi on tenia previst votar el president i van arrasar-lo? Per què van atacar el col·legi on havien de votar Oriol Junqueras i Carme Forcadell? Per impedir la foto de tots tres votant en una cosa que estava desactivada i sense valor? Mmm, complicat d'explicar, no troba?

Si el referèndum estava desactivat, per què van ser atacats petits pobles amb una violència desmesurada? Per què va ser agredida amb odi gent indefensa que no estava exercint cap mena de violència? Escolti, que hem vist les imatges. A la xarxa i als informatius de moltes cadenes de TV de països on no existeix la censura ni la manipulació més vulgar vista en molt de temps.

Si el referèndum estava desactivat, com és que va haver-hi urnes. I paperetes. I cens. I, com és que van votar al voltant de dos milions i mig de catalans? Què entén vostè per desactivar? Ah no, que era la mateixa persona votant tota l'estona, cert... No ho recordava. I, què entén per “situacions dramàtiques”? Perquè avui Mariano Rajoy ha dit al Congrés dels Diputats que “els cossos de seguretat van actuar en situacions dramàtiques”. Sí, esclar, provocades per la gent que va anar a Can Piolín vestits com per anar a la guerra i armats amb porres i bales de goma. Va ser la gent la que va atacar la policia i la Guàrdia Civil i per això “els cossos de seguretat van actuar en situacions dramàtiques”. Per això els únics llocs on va haver-hi incidents van ser on la gent va decidir atacar els pobres xicots del “a por ellos” que van haver de defensar-se com van poder i que van patir milions de ferits (o més).

Aquí l'única cosa que està desactivada és la voluntat de negociar res. Cap oferta. Cap mà estesa. Rajoy ha fet el seu moviment de peó al tauler del joc de l'oca. Rajoy ha demostrat avui que l'Estat no té cap intenció d'asseure's amb ningú per parlar de res. I així el conflicte no es solucionarà. Almenys ara, quan encara hi són a temps per salvar alguna cosa. Perquè aviat serà massa tard. No ho dic jo, va dir-ho Miquel Iceta al Financial Times: o negociem ara alguna cosa o d'aquí no gaire Catalunya haurà marxat. 

Pues bueno, pues vale...