Què, no entén res, oi? Doncs benvingut/benvinguda al club. I què, no sap on som ara mateix, oi? Doncs, com des de la pregunta anterior, vostè ja és del club i de ple dret, no calen més benvingudes.

Les coses passen a una velocitat còsmica i els estats d'ànim canvien en dos dies. Faci memòria i intenti recordar com ho veia vostè tot plegat dijous a les 11 del matí. I compari-ho amb com ho veu ara. Hem passat de la fi del món a la calma/baixada del suflé. Del “cremem-ho tot” (metafòricament parlant) a la descompressió.

Dijous, sense que en cap moment ell ho digués públicament, vam convenir que el president Puigdemont convocava eleccions. I uns quants se li van llançar al coll. Potser això va influir en el canvi d'aquesta decisió, presa segons diverses fonts com a conseqüència de les greus amenaces de l'Estat. No cap a ell, sinó en general. I no seré jo qui les faci públiques perquè jo no hi era quan van ser fetes.

Sembla força definitiva la versió segons la qual el canvi de plans el va causar la falta de garanties de compliment per part de l'Estat del que s'havia pactat aquell mateix matí. I que, tant per tant, o 155 per 155, millor que te l'apliquin perquè has proclamat la República i no unes eleccions que llavors sonaven a renúncia.

Total, que divendres va arribar, i amb la boca petita, una República que ningú es creu i convençuts que avui ens començarien a caure les hòsties com a pans de 5 quilos. I hem passat el cap de setmana com si res hagués passat i on la gran notícia ha estat que el Girona va guanyar el Real Madrid. De vegades ens conformem amb molt poc. 

I ha arribat aquest matí de dilluns. I els consellers han deixat els despatxos sense problema. I la presidenta del Parlament ha acatat la dissolució de la Cambra. I els partits indepes han dit que aniran a les eleccions del 21, cosa que ja va dir ahir la CUP a través d'en Benet Salellas. I les masses no són al carrer defensant res. I ha aparegut el fiscal general, el senyor Maza, per anunciar les famoses querelles contra un munt de gent. I ha usat un to baix. Ei, pel que ens té acostumats. I ens ha dit que “a partir d'ara” la Fiscalia actuarà amb independència. I potser això ha estat un lapsus o potser ens ha volgut dir que a partir d'ara deixaran de fer política. Ni idea. En tot cas, que un fiscal general hagi de dir que treballa amb independència el mateix dia que presenta una llista de querelles contra un govern destituït aplicant un article de la Constitució que no diu res de tot això i que molts juristes diuen que s'ha fet de forma anticonstitucional... a veure, molt normal no és.

Que sí, que el redactat és dur. I que encara poden caure hòsties com pans de 5 quilos, però insisteixo, el perfil de tot plegat és baix. I hi ha molta calma.

I aquest matí de dilluns ja hi havia qui clamava: on és el president? Per què s'amaga? I ha resultat que era a Brussel·les. Per fer-hi què, exactament? Demà ho sabrem. Sembla. I dic que ho sembla perquè aquí tot canvia cada minut. Una Brussel·les que és el cor polític d'una Europa que ja ha dit a Rajoy que res de violència. Per boca de Donald Tusk, president del Consell, i dos cops: al lliurament del Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia i en una piulada publicada divendres instants després de ser proclamada la República. En veu baixeta. La proclamació, no la piulada de Tusk.

I una Brussel·les que, tot sembla apuntar, és qui ha dit a Rajoy que res d'un 155 de 18 mesos. Ni de 18, ni de 12 ni de 6. Que eleccions al més aviat possible. I per això anem a un dijous de 3 dies abans de Nadal. I, per què Europa ha dit això? Estan a favor nostre? No. Temen pels efectes econòmics que ja es comencen a notar. Aquí, a Espanya i, de rebot, a Europa. El problema cal solucionar-lo abans que encara vagi a més. S'ha acabat Don Trancredo Rajoy. I el primer pas és comptar-nos. A partir d'aquí, sabent les forces de cadascú, ja es buscarà un camí per gestionar la situació.

La campanya dels partits unionistes va començar ahir. Per això Iceta va anar a la mani. Junts pel No. I d'aquí aquest perfil baix de l'Estat amb el 155. Per la difícil aplicació, sí, però sobretot per no mobilitzar excessivament els indepes. No fos cas que obtinguessin el 60% dels vots i que el No es veiés forçat a acceptar un escenari desfavorable.

Per tant, avui, ara mateix, en aquest moment, el que es planteja el 21 de desembre és un referèndum convocat per Rajoy. Un referèndum per forçar o no la convocatòria del de veritat, de l'acordat, i amb el vistiplau europeu. El referèndum amb el qual hi estan d'acord el 57,4% dels espanyols, segons una enquesta d'El Mundo publicada avui. I si Junts pel Sí sap llegir la situació reeditarà el pacte. A pesar de la trencadissa interna de la setmana passada. I hi inclourà el màxim de “societat civil” possible. I hauria de mirar d'afegir-hi Albano Dante Fachin (els Comuns ja és més complicat perquè juguen un altre partit). Hauria de ser un Junts pel Sí per aplicar el Dret a Decidir. Un sí al referèndum, independentment del que s'hi voti després.

Complicat, oi? És lògic que no sapiguem on som ni entenguem res. Però, tornem a dijous passat. ¿Recorda com ho veia vostè llavors i com ho veu avui? Doncs pensi en com ho pot veure demà. I ja no li explico d'aquí a un mes. Això sí, seria d'agrair que algú ens expliqués cap on anem i que ho fes amb claredat. I parlant-nos com adults (i adultes) que som. Ja n'hi ha prou d'haver d'interpretar les coses mirant-nos els pòsits del cafè.