(Text del discurs que el senyor PSOE llegirà aquest dijous al Debat d'investidura de Mariano Rajoy)

Presidenta, senyories, senyores i senyors.

Segurament molts de vostès es preguntaran com és possible que jo avui defensi votar no a la investidura del senyor Rajoy i que d'aquí dos dies defensi que ens abstinguem. Han de saber que jo també m'ho pregunto. I també han de saber que no tinc la resposta. I els diré més, no tinc ni idea dels motius pels quals avui defenso una cosa i dissabte una altra de diferent.

Per tant, senyories, podem concloure que no tinc res a dir. Dissortadament, però, tinc un temps assignat i haig d'omplir-lo. Si els sembla, doncs, aquí hi ha tres sobres. Un de vermell Susana, un altre de vermell que sembla Rita però és Susana i un de vermell cara de Corcuera molt congestionat després de dinar. Sisplau, aquell senyor que està en aquell escó d'allà dalt totalment sol, podria fer el favor de triar-ne un? Perdoni, com es diu vostè? Pedro? Pedro què més?

Obrim el sobre elegit i... la sort la decidit que el tema de la meva intervenció sigui “Zamora en el tiempo”.

Zamora, ciutat on la història i l'art parlen a la pedra de les seves muralles, de les seves torres i dels seus temples romànics. No com altres que parlen on no han de parlar. Als seus peus eixampla el seu llit el Duero, com el PSC eixampla la fractura secessionista.

A un cantó i un altre dels seus murs, els noms de Sancho, Urraca o el Cid Campeador continuen vius en diferents llocs de la ciutat d'avui, no com el nom de Miquel Iceta, que pretén un cop d'estat intern i votar que no a un home com Mariano Rajoy, que tant ha fet per Espanya.

El PSOE no pot donar suport a qui nega la possibilitat de fer president a un estadista, a algú que afronta els problemes de cara i els resol. Per aquest motiu anuncio que no votarem a favor de cap dels nostres diputats que finalment es decantin per menysprear l'il·lustríssim senyor Rajoy amb un 'no' que és tan injust com inconcebible i inacceptable.

I ara, permetin que demani als diputats del PSOE que no tenen consciència... no perdó, esperin, que torno a començar... Permetin que demani als diputats del PSOE que no poden votar en consciència perquè la gestora del partit ha comunicat per escrot... no, perdó, per escrit... és que aquesta impressora fa la o que sembla una i... doncs això, que ha comunicat per escrit que no es pot exercir el dret a votar per raons de consciència cosa que, en un exercici democràtic inapel·lable, vol dir que votin el que els ordenem.

I ara, per acabar la meva intervenció demanaria als nostres diputats que, amb la tonada del “Yo soy espanyol”, cantin amb mi la simpàtica melodia que diu així: “Yo soy del PP, del PP, del PP”. Vinga, tots!!! I totes!!! “Yo soy del PP, del PP, del PP y no del PSC!!!

Moltes gràcies per la seva atenció i els emplaço al ple d'investidura de dissabte on defensaré el tema que surti del sobre que triarà el noi aquell de l'escó solitari, que és deia... perdó, com es deia vostè? Pedro, exacte, Pedro.

Finalment, els recordo que els temes que queden són: “Año santo compostelano” y “Los fundamentos del judo”.