11 de març del 2004. El fanatisme islamista assassina 192 persones a Madrid. El govern Aznar i l’aznarisme, a qui el sectarisme anul·la qualsevol percepció de la realitat, es llança en planxa i sense xarxa a la seva fi.

Els moments de gran crisi com aquell, o com el d'ara a Catalunya, tendeixen a cohesionar la societat al voltant de qui mana. Lògic, la por ens fa buscar aixopluc en líders que ens facin sentir segurs. Però la ciutadania de seguida percep qui vol usar aquests moments en benefici propi-partidista. I sap passar factura. Més d'hora o més tard. Aznar i els seus pròxims podrien fer una tesi sobre el tema.

Minuts després de l'atemptat a la Rambla de BCN, el més sectari del periodisme unionista radical ja publicava piulades i signava articles relacionant el fet amb les manifestacions de la CUP contra la massificació del turisme i, de rebot, feia un vomitiu poti-poti amb l'independentisme.  

Que això ho faci un senyor amb una etiqueta d'Anís del Mono a la seva foto del graduat escolar i que s'ha pres 10 cerveses a la barra d'un bar amb neons mentre escopia caps de gamba salada a terra, doncs miri... Ara bé, que ho això ho faci un director de diari, o un director adjunt-editorialista i amb firma pròpia, només té una explicació: tots dos eren al bar amb el senyor de les 10 cerveses, escopint caps de gamba salada i eixugant-se les mans amb la dignitat.

Una pregunta, només una, serveix per destrossar aquest metafòric (i cunyadista) argument del “ha estat ETA” fet per qui fa temps que veu gegants on només hi ha molins: els debats sobre el turisme o el Procés, ¿quina influència han tingut en els 50 pitjors atemptats que el fanatisme islàmic ha dut a terme en el que duem de 2017, succeïts en 20 països del món i on hi han mort 2.326 persones? Què coi saben de pisos turístics a la Barceloneta i de l’1-O a Mazar-e Sarif (Afganistan), on el 21 d'abril hi van morir 266 persones? O a Alep (Síria), on el 15 d'abril hi van morir 126 persones? Que no són gegants, que són molins!!! Que no ha estat ETA, hòstia!!!

I el més significatiu és que aquest aznarisme conceptual gestionant moments de crisi l'exerceixin mitjans i periodistes situats en aquell antic i arnat progressisme autoanomenat d'esquerres que es refugia en els antics mitjans de paper. Què diferent és el món digital!!! Terrible que precisament ells intentin esmicolar els valors bàsics de convivència d'una societat que ha demostrat una maduresa incontestable.

Seguint la metàfora, avui és 14 de març del 2004 i som a punt de tancar els col·legis electorals. Els dies i setmanes vinents hi haurà el recompte de vots. Veurem si els “electors” els fan fora de la mateixa manera que van fer fora Aznar.

A ells i al gracioset que avui ha perpetrat aquesta cosa que és impossible de qualificar perquè l'ésser humà encara no ha estat capaç de crear en cap idioma la paraula exacta: