Una pàgina web desconeguda pel gran públic opta per inventar-se una noticia. I, ja posats, decideix fer-ho amb això tan de moda d'inventar-se la mort d'un famós: 

En poca estona, la noticia fa la volta al món i a aquesta pàgina li augmenten les visites exponencialment, que era del que es tractava. Perfecte, objectiu assolit, però la pregunta és evident: I? Un cop has aconseguit que et creguin 390 mil persones (que és la xifra de visites obtinguda), quan aquestes 390 mil persones s'adonin que la teva notícia era mentida, algú tornarà a creure't mai més? De què et val aconseguir 390 mil visites d'una noticia que al final has esborrat (que és el que han acabat fent)? 390 mil visites avui, perfecte. I demà? I demà-passat? Qui et tornarà a creure mai més? Qui entrarà a la teva pàgina sabent que publiques mentides? O potser l'efecte postveritat farà que la gent et continuï creient perquè la morbositat i la curiositat supera la racionalitat?

Doncs potser acaba passant això últim perquè la gent de Mediterraneo Digital, per exemple, fa temps que han optat per aquest model i els funciona. A twitter tenen 80 mil seguidors i cada dia publiquen un munt de notícies, cosa que vol dir que hi ha gent dedicada a fer continguts. Ahir mateix teníem un exemple de postveritat, que és la manera fina i moderna de parlar de veritat tunejada, que vindria a ser el que el meu avi en deia mentida. Miri el titular: 

I ara llegeixi el text i a veure si troba el moment en que s'expliqui el "linxament" del que parla el titular: 

Què, enlloc oi? Però vostè ja ha clicat, que novament era del que es tractava. I com vostè, uns quants centenars. O potser milers. I demà seguiran clicant perquè és difícil resistir-se al titular cridaner i encara que sàpigues que t'acabaran enredant. Sigui el titular dels okupes, sigui l'enllaç d'una piulada sobre un inexistents papers desclassificats del 23F: 

Però com que aquesta noticia podria ser veritat perquè fa temps que es comenta i es rumoreja i ningú l'ha desmentit mai, doncs endavant. I al final, escolti, amb tanta informació com circula, la gent què sap si han desclassificat o no els papers del 23F. I, miri, si un compte de twitter amb 80 mil seguidors diu això, tampoc pot ser gaire mentida. I si ho és, som molts que ens la creiem, o sigui que no hem de patir pas per fer el ridícul.

A la presó per 80€ i Urdangarín a casa

I si jo no tinc per què saber si s'han desclassificat o no papers del 23F, com haig de saber el que diu exactament una sentència? I si circula que una sentència diu una cosa que no diu i la gent ens la creiem, per què no podem d'usar-la per criticar una altra decisió judicial que ens ha emprenyat molt? 

Aquesta setmana hem vist a twitter moltes piulades usant aquest argument:

Però, realment algú ha anat a la presó per haver gastat 80€ amb una targeta de crèdit falsa? Mirem de què va la cosa...

Aquesta noticia de la targeta de crèdit falsa i els 80 euros és del juny del 2016 i ara algú l'ha recuperat per criticar el Cas Urdangarín. I, com que el tema és perfecte per comparar la vida de la gent normal i la vida de la gent del "la justícia és igual per a tothom, però per alguns és més igual que pels altres", ha corregut com la pólvora. Ara bé, i si la noticia no fos certa? O no fos del tot certa?

Alejandro Fernández és el jove granadí de la famosa targeta. El juny del 2016 va anar a presó per complir la sentència imposada per un delicte d'estafa i la seva família va iniciar una campanya a Change.org per sol·licitar l'indult. Hi va haver tant de ressò que van signar 300 mil persones i el cas va ser tractat a diversos mitjans de comunicació. Ara bé, ja llavors, El Confidencial va publicar això: 

A l'esquerra la sentència. A la dreta el text de El Confidencial explicant el cas. Efectivament, el noi no va ser condemnat pels 80 euros, sinó per alguna coseta més. I l'explicació continua:

Estic dient que aquest xicot es mereix anar a la presó i Urdangarín no? No. Estic dient que aquest pobre noi és un terrible delinqüent i que Urdangarín no ho és? Tampoc. Estic explicant que no se sap com ni per què, de sobte aquesta setmana ha aparegut una noticia de fa 8 mesos que ha semblat que fos actual i que s'ha manipulat per ser usada com a argument contrari a un fet que ha emprenyat a una gran part de la societat. I que la noticia era tan bona per aconseguir l'objectiu buscat que, tot i ser mentida, la societat l'hem comprat. Era una mentida que ja ens anava bé com a veritat i, per tant, per què rebutjar-la, oi?

I mentre, Rato era la torna

Hi ha una frase-reflexió molt brillant d'un que diu: "escolti, que sigui paranoic no vol dir que no em persegueixin". Doncs amb la teoria de la conspiració passa una miqueta igual: que tothom en vegi on no n'hi ha, no vol dir que n'hi hagin. I el mateix és aplicable a les cortines de fum. 

¿Què passa si el dia en que el gendre d'un rei emèrit, cunyat del rei actual i marit d'una germana d'aquest Rei escapa d'anar a la presó i, a més, sense pagar cap fiança i, a més, sense que li retirin el passaport, mentre espera d'una sentència definitiva a una condemna... i aquell dia surt la sentència del cas de les "Targetes Black", un altre tema que ha emprenyat molt a la gent? Doncs mirem que passa als diaris de paper de l'endemà amb la noticia del gendre-cunyat-marit i la noticia de les targetes que servien per anar pel món com un campió: 

Doncs ja ho veu, va passar que la noticia que hauria anat a tota pàgina, acaba desplaçada a un segon terme. I en alguns casos acaba desplaçada a la nova galàxia aquesta dels 7 planetes: 

Tot això dóna arguments al trumpisme

Total, que cada cop ens creiem menys els mitjans perquè ens enganyen o publiquen mentides, però els seguim consumim perquè el fast food, sigui alimentari o informatiu, és molt temptador. Fins que arriba algú que ens diu, com va dir Donald Trump dijous: "Fa uns dies vaig dir que les noticies falses són l'enemic del poble. I ho són. Són l'enemic del poble". I, qui inventa noticies per enganyar al poble, segons Trump? La CNN, el New York Times, Politico i Los Angeles Times. I, què fa Trump amb aquesta gent dolenta que inventa noticies? Els nega l'entrada a una roda de premsa. És allò que abans en deien censura. 

O sigui, Trump, el rei del troleig, el mag de la mentida feta discurs, va i diu: "jo sóc el defensor del poble i us protegiré dels mentiders. Creiu-me a mi que sóc la veritat". Bé, certament això és de primer de populisme, però funciona. Davant d'uns mitjans que cada cop tenen menys prestigi perquè cada cop estan més pendents de servir interessos de tot tipus que d'informar, apareix el salvador de la bona gent que aprofita la situació per eliminar qualsevol possible veu discordant i amb l'excusa del "jo parlo directament amb vosaltres" destrueix la fiscalització. 

Un cop Trump va aconseguir amb una sola piulada canviar l'estratègia i les inversions de les grans empreses automobilístiques dels EUA, per què carai ha de fer lleis? Per què ha de donar explicacions? Per què ha de suportar preguntes que poden ser incomodes? Res, molt millor dir-li al poble el que vol escoltar, encara que no sigui cert. Com no ho és la mort d'en Pau Donés, ni la pallissa als okupes, ni els papers del 23F, ni el cas del noi de la targeta i els 80 euros. 

Urdangarín trenca el silenci

Una altra variant de la postveritat és la postnoticia sobre la postdeclaració. Aquest vídeo és un exemple memorable. Quan tu dius que una persona "trenca el silenci", en aquest cas Iñaki Urdagarín, i el que fa la persona en qüestió és dir "moltes gràcies", realment som davant d'un nou concepte sobre el "trencar" i el "silenci"...

Una peça memorable, sobretot la correcció final: "ahir vam dir que anava en contra direcció, però aquí les bicicletes no tenen direccions prohibides". Sobretot, que mai falti el rigor...

Més realitat tunejada (allò de la postveritat)

La línia editorial de Periodista Digital no és molt partidària dels indepes ni de la manifestació a favor de l'acolliment de refugiats. Manera de poder criticar les dues coses en una sola noticia? Agafar una foto de la mani de dissabte i elaborar un simpàtic titular on es faci creure que el que afirmen que va cridar-se, va cridar-se en aquesta manifestació:

Però la bonica giragonsa informativa consisteix en que el vídeo on passa el que denuncia la noticia és de fa mesos i d'una altra manifestació que no tenia res a veure amb la del cap de setmana passat. Ah, i el millor és no donar cap explicació de que, efectivament, el vídeo no correspon a la mani:

Al final, doncs, de qui és la culpa?

Una lectora d'un diari colombià va criticar que el mitjà fes una peça sobre un tema que ella considerava que no mereixia ser noticia. La resposta explica la realitat del moment i tot el que ha llegit fins ara:

I de regal...

Una piulada i un posterior aclariment del cap d'esports de la cadena SER a València...