Gràcies al Gobierno i als seus mitjans afins, estem assistint aquests dies a la creació d'un nou model de manipulació informativa: la postveritat d'una notícia prèviament inventada. El funcionament seria com una mena de blanqueig de diners, però en aquest cas amb l'argumentari que es vol fer arribar a l'opinió pública.

El Gobierno llança una mentida que tots els mitjans recullen i, per tant, la converteixen en notícia. A continuació, els mitjans afins publiquen notícies falses confirmant la notícia en què s'ha convertit l'argument elaborat pel Gobierno, amb la qual cosa queda blanquejada una informació inexistent i passa ser una notícia certa.

Primer exemple. El ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, va a la BBC i diu que totes les imatges de violència de l'1-O són falses. Per desgràcia pel ministre, el periodista que l'entrevista, Andrew Marr, sap la veritat i li qüestiona la seva afirmació. El ministre es veu obligat a rectificar en part i acaba dient que no totes, però sí algunes. Els mitjans unionistes recullen la primera part de la notícia i el que arriba als seus consumidors és que "totes" les imatges són falses. Però, a continuació, cal una confirmació "de prestigi" que sustenti la mentida. I es fa circular una peça de Le Monde, el mitjà "de prestigi" triat, i titulada "Violència policial a Catalunya: compte amb les imatges enganyoses". 

Però abans d'analitzar-la, un recordatori. El País és accionista de Le Monde i Juan Luis Cebrián, qui durant molts anys va ser director d'aquest diari madrileny i és president executiu del grup PRISA, és conseller de Le Monde. 

La peça de Le Monde justifica el seu titular mostrant 4 fotos que han circulat per la xarxa com si fossin de l'1-O i que són d'altres moments. La primera és del 14 de novembre del 2012 en una manifestació contra l'austeritat on van intervenir els Mossos: 

Però, mirem-nos qui és l'usuari que crea la piulada:

És un compte amb 5 administradors, sense cap relació amb Catalunya i que es dedica a penjar continguts cridaners de tota mena que circulen per la xarxa, mai propis. Per tant, sigui qui sigui l'autor real, no ho ha fet per manipular res ni amb cap interès directe a culpar de res la policia o la Guàrdia Civil sinó perquè el contingut de les imatges genera visites. 

La segona foto és d'una manifestació d'indignats del 2011:

Mirem-nos el perfil de qui piula aquesta manipulació: 

Bé, veient d'on és, quantes piulades ha fet en un any i un mes i quanta gent segueix i el segueixen, estem com en el cas anterior, però amb un compte encara més irrellevant. I amb una curiositat, un senyor del Vèneto escriu en francès. 

La tercera foto és del 2013 a BCN i, aquest cop sí, seria algú que, si fem cas del seu perfil, estaria indirectament compromès amb la causa indepe:

I la quarta foto és un fake que va empassar-se'l molta gent, entre els quals en Mainat. Però la foto no manipula la violència d'aquell dia sinó que hi inclou una estelada que no va existir en la realitat:

Per tant, el titular "Violència policial a Catalunya: compte amb les imatges enganyoses", i un cop llegida la informació, queda convertit en tres usuaris de Twitter estrangers, dos dels quals podrien ser bots (robots que treballen de forma automàtica) i un de català que va penjar una foto on l'objecte de manipulació és una bandera, no les càrregues policials. Però, tant se val, perquè l'objectiu era poder dir que fins i tot Le Monde abonava la idea que la pretesa violència de l'1-O va ser un muntatge. I aquest objectiu va ser assolit.

Segon exemple: l'adoctrinament a les escoles. Podríem anar molt enrere a buscar referències sobre el tema, però ens quedarem en una de fa un parell de dissabtes i que ja he explicat en alguna altra ocasió, però que és molt significativa. Programa Preguntes freqüents de TV3. Allà, en Xavier García Albiol afirma que a les escoles catalanes s'educa en l'odi. El presentador del programa, Ricard Ustrell, li demana exemples. I el líder del PP treu el mòbil i mostra unes imatges. Quan Ustrell li pregunta d'on són, Albiol no sap respondre, però diu que té una llista d'escoles on s'adoctrina. Quines? No, no la du a sobre. Avui García Albiol ha matisat. No s'adoctrina a totes les escoles sinó en algunes. En quines? Encara no ho sabem. I això ha coincidit amb aquesta portada de l'ABC: 

La manipulació és tan evident que fins i tot fa coseta explicar-la. "Contra la repressió franquista i l'article 155" és el lema de la mani, no una opinió de l'escola sobre la situació política del país. I per aquest motiu, hi afegeix un enllaç perquè els pares puguin informar-se. I, evidentment, l'escola no utilitza ningú per res sinó que, com queda molt clar al text: "la normativa preveu que siguin vostès els qui autoritzin els seus fills i filles menors d'edat a no assistir a classe aquell dia". És a dir, l'escola sol·licita als pares un document que justifiqui l'absència dels seus fills a classe. Com si un dia hi falten perquè van al metge, estan malalts o tenen el casament de l'oncle conco. 

Per tant, el titular "Los institutos utilizan a sus alumnos..." queda autodesmentit. Però novament s'ha assolit l'objectiu consistent a poder confirmar el teu argumentari mostrant la portada d'un mitjà de comunicació. I aquesta manera de fer queda totalment demostrada en un moment protagonitzat per Joan Carles Girauta, diputat de Ciutadans, en un programa d'Ana Pastor a La Sexta:

Tant és que la periodista li repeteixi diverses vegades que l'Audiència Nacional i la mateixa Guàrdia Civil afirmen que no es va robar cap arma. El que l'importa a Girauta és que ell va llegir el robatori d'armes a la premsa. Però no diu en quina premsa. Tant se val, ja li ho dic jo: 

Exacte, va publicar-ho OKDiario, un mitjà de reputada credibilitat que no para de publicar noticies certes. I aquesta versió que veu és la modificada perquè la primera barrejava les dues notícies i situava el cotxe de la Guàrdia Civil de la Conselleria d'Economia a Manresa i el robatori d'armes havia estat en aquella ciutat. El que han mantingut igual ha estat la versió dels fets:

Un cop més fa coseta desmuntar una manipulació tan evident. Els guàrdies civils no van veure perillar res, no van abandonar cap cotxe i no van haver d'aguantar i no respondre a res. Però aquesta notícia va permetre a Girauta un suport on mantenir la seva particular versió de la realitat i desmentir el que deia la justícia. Coses de la postveritat de les fake news.