És difícil no haver vist aquests dos vídeos que han passat totes les cadenes de TV i que a twitter ha penjat, entre altres usuaris, @Juanmi_News:

Quanta elegància. Quin refinament. Quanta distinció acumulada en tan poc espai. Quanta educació. Quanta sensibilitat. Quanta humanitat. Vaja, quin nivellàs! I, sobretot, quin cant als valors d'aquell servidor públic que decideix ser policia per ajudar als altres. Veus això i dius: confio plenament en ells. Amb gent així, per què hauria de patir? Puc deixar la meva seguretat i la dels meus fills en mans de gent com aquesta, que vetllarà per ells millor que jo. 

Veus i sents això i t’adones que només els mou un sentiment: la germanor típica de qui ha decidit dedicar la seva vida als altres. Amb generositat i altruisme. En resum: què bonic!

El vídeo transmet valors tan positius que caldria passar-lo a les escoles. No, a les adoctrinadores no, que no entendrien res. A les altres. I que la canalla quedi amarada del seu esperit:

- Nen, tu que ets tan bon minyó, què vols ser de gran?

- Doncs jo vull ser un policia nacional com ells. Exactament com ells. Sense odi, sense afany de venjança, sense cap mostra d'imbecil·litat genètica. Democràcia en estat pur. Amb totes les lletres: JODEGRANVULLSERCOMELLS

Però, esclar, trobar un nivell com aquest no ha de ser fàcil. Una tria tan selecta no pot ser fruit de la casualitat. Darrera hi ha d'haver un gran procés de selecció pensat per aconseguir trobar només als millors. Un procés que, vistos els resultats, demostra el bon ull existent en l'obtenció del talent necessari perquè siguin, precisament, les millors persones humanes qui ens protegeixin de la mala gent, dels dolents. És per aquest motiu que Microsoft, Google i la NASA ja estan implantant com a bojos aquest mateix procés que, en aquest cas, ha permès triar a qui ja es coneix al món acadèmic com "Els filòsofs del osito". Sí, perquè les universitats més prestigioses del món malden per poder contractar aquestes mostres vivents de coeficient intel·lectual infinit. De moment, però, han de conformar-se contractant-los a preus astronòmics per fer les poques xerrades que la seva atapeïda agenda els permet. 

I de la mateixa manera que parlo d' aquests exemplars policies, parlo d'aquests altres, també exemplars membres del cos i que en aquest cas, a més, formen part d'un dels seus sindicats. Són els estimables ciutadans que han penjat al seu compte oficial un cartell ple de sensibilitat, humanitat... bé, i tot el que acaba amb “tat”. I que demostra que a Espanya qualsevol es creu que la justícia és ell i que és ell qui decideix qui ha de ser detingut i qui no.

 

Lamentablement, aquesta obra d'art ja no pot ser consultada. El compte de twitter en qüestió deu tenir algun petit problema perquè la piulada ha desaparegut misteriosament i sense cap més explicació. Ja ho té això del twitter, que les iniciatives més brillants, de vegades s'esborren. Soletes. En tot cas, la bona notícia és que si ells solets són capaços de fer cartells tan bonics com aquests en públic, que no poden fer en privat amb una cartolina i un retolador. No vull ni imaginar-ho! 

A partir d'ara, els ciutadans espanyols saben que si truquen a la seva policia existeix la possibilitat de que rebin com a resposta que els expliquin l'acudit del gos que es deia "mis tetas". Tot i que potser tenen mala sort i qui els respongui sigui algun dels milers de membres del Cuerpo Nacional de Policia que són professionals, que estimen la seva professió i que sí que són policies de veritat. Policies de veritat a qui se'ls deu caure la cara de vergonya de compartir el mateix uniforme que aquests personatges. Els simpàtics del vídeo i els manetes del cartellet.