Ignacio Pato ha explicat a playgroundmag.net una d'aquelles històries que, i disculpi que parli de mi, m'apassionen. Per com gira la història, per com gent anònima de vegades fa coses senzillament genials, per com a petits herois desconeguts se'ls acaben reconeixent les seves accions i perquè és una història humana de la que hauríem d'aprendre.

Observi aquest vídeo:

Sorprenent, oi? No és gaire normal que un jugador faci això. I, com que no ho és, durant anys, a falta de cap altra explicació, aquesta imatge va ser vista pels blancs amb el paternalisme d’allò del “pobres negrets, mira quina gràcia, no se saben ben bé el reglament i xuten quan no toca”.

Doncs no. Resulta que darrera d’aquest xut fora de lloc hi ha un moment de lucidesa brutal que va salvar la vida de diverses persones.

Però, situem-nos. La imatge és del partit Brasil-Zaire del mundial de futbol del 1974. Quedaven 5 minuts pel final del partit i els carioques guanyaven 3-0. El jugador que xuta la pilota amb tota l'ànima és Joseph Mwepu Ilunga. Per què? Què va impulsar-lo a fer-ho?

Zaire era la primera selecció subsahariana que jugava un mundial i havia perdut 2-0 contra Escòcia i 9-0 contra Iugoslàvia. Dues derrotes i, sobretot, 11 gols en contra. Massa humiliació per a Mobutu Sese Seko, sanguinari dictador del Zaire.

I així va ser com hores abans del partit. Mobutu va fer arribar un missatge molt clar als jugadors: “això que esteu fent és una vergonya nacional. Si a la tornada voleu seguir vius, Brasil no us ha de fer més de tres gols” (li recordo que al vídeo som al minut 85 de partit, que Brasil tenia una falta molt perillosa a favor i que el resultat era de 3 a 0).

Davant d'aquesta situació, Joseph Mwepu Ilunga va decidir fer el possible per evitar que Brasil marqués cap altre gol. I una de les coses que se li va acudir va ser aquesta.

Al final, Brasil no va marcar i Mobutu no els va assassinar. Tot i així, les autoritats del país van repudiar-los i van fer el possible per destruir la seva vida. Uns quants d'aquells jugadors d'aquell equip van morir en la indigència i altres van haver de fugir del país, acabant en camps de refugiats. Joseph Mwepu Ilunga va morir l’any passat.

En un moment d’una postveritat que és la mentida i la manipulació de tota la vida però amb un nom modern, de quedar-nos només en el titular no sempre cert i d'opinar en base a ell, de desqualificar els altres pel que creiem que diuen i no pel que diuen de veritat, aquest exemple és sensacional.

Veient l'actitud del senyor Joseph Mwepu Ilunga, la reacció còmoda, fàcil i senzilla és tractar-lo amb la injusta suficiència que qui ens creiem que estem en possessió de la veritat absoluta. Quan la reacció lògica hauria de ser intentar entendre els motius pels quals algú fa això. Quan el que hauríem de fer és qüestionar-nos que el que observem a simple vista potser no és del tot cert, o pot tenir una causa que desconeixem i que ho explica.

Arribar a la veritat és molt difícil perquè la veritat absoluta no existeix. Però si dediquéssim uns instants a mirar més enllà del nostre nas, potser descobriríem que hi ha un munt de persones com Joseph Mwepu Ilunga que fan les coses per algun motiu que desconeixem i que jutjar-los pel que nosaltres suposem és temerari.

Encara que sigui per evitar quedar en ridícul quan s'acaba sabent la veritat...