Núria Roca és uns dels fitxatges de TV3 per a la pròxima temporada. Presentarà el nou magazín matinal que, si no hi ha canvis, es dirà A tota pantalla. Però els últims dies, Roca no és notícia per això sinó per aquest editorial llegit el passat 28 de febrer al seu programa a l'emissora Melodía FM:

Li recomano que el senti, però si li fa mandra, li faig un resum: la justícia espanyola està permetent que els indepes que van als jutjats “es facin les víctimes amb una solvència digna d'un Oscar”, “Quico Homs semblava Jesucrist Superestar camí de la creu” i als indepes els funciona fantàsticament “mostrar-se perseguits per un Estat opressor que vol acabar amb ells”. Però també “és un fracàs jutjar algú per intentar fer una cosa que desitgen nou de cada deu catalans. Això s'ha d'arreglar políticament i no als jutjats”.

I resulta que aquesta opinió ha provocat una certa polèmica a la xarxa (ell lloc on ara passen les coses i les polèmiques). I molta gent s'ha manifestat en contra que aquesta senyora pugui treballar a TV3. Perfecte, doncs fem-nos un parell de preguntes i responguem-nos-les: haver expressat aquesta opinió invalida la capacitat professional de Núria Roca? Evidentment que no. Ho farà igual de bé o de malament, des del punt de vista professional, independentment del que pensi o digui. I, segona pregunta: s'ha de contractar la gent pel que pensa? O dit d'una altra manera, una persona que critica l’independentisme ha de poder treballar a TV3? I la resposta és: evidentment que sí.  

I dic que sí, en primer lloc perquè m'hi jugo un pèsol que a l'actual plantilla de la cadena pública no hi ha un 100% d'independentistes. I si me'l jugo és perquè és impossible la total unanimitat i perquè en conec uns quants que no ho són. I, en segon lloc, dic que sí perquè al país que jo vull la gent ha de poder pensar el que li vingui de gust i com cregui convenient. Sempre que no siguin barbaritats en comptes d'idees, per descomptat. I si molta gent pensa diferent que un servidor, millor. Perquè la uniformitat és terrible, un endarreriment i un senyal de poca intel·ligència. Al país que jo vull demano poder escoltar opinions diverses. Per higiene mental. I perquè potser jo no tinc tota la raó que crec que tinc i conèixer una altra manera de veure les coses em permet aprendre. I millorar. O potser escoltar la posició contrària em referma en la meva postura. I perquè del debat sorgeix l'evolució, el matís. I, que coi, perquè si jo penso A, no sóc ningú per prohibir a algú pensar B. Bàsicament, perquè no m'agradaria que succeís el contrari.

I potser ara vostè em dirà: “escolti, però ells ens discriminen a nosaltres i si ets indepe et marginen” (i ja ens entenem qui són “ells”). Va, acceptem que això sigui sempre així. I què? Vull dir, i perquè ho facin “ells”, també ho hem de fer "nosaltres"? Escolti, si “ells” ho fan, pitjor per a ells. “Ells” s'ho perden. “Ells” aniran fent-se petits. “Ells” es convertiran en una societat enquistada, minúscula i pobre. En una mena de societat on no jo vull viure-hi.

Els països intel·ligents obren les portes de bat a bat a qui té talent, vingui d'on vingui, pensi el que pensi i parli el que parli. I després, la gent amb talent, aprofitant aquest do, ja s’adona per si mateixa de quina és la realitat. No necessiten que ningú els obligui a pensar d'una determinada manera.

Ah, i que quedi clar que no conec de res Núria Roca i que puc estar d'acord en part de la seva reflexió.