Últimament els directors dels diaris de paper passen a una velocitat que semblen Marc Márquez a l'última volta. Sobretot a El Mundo, que ha tingut cinc directors en els últims 3 anys. L'últim en ser plegat ha estat Pedro G. Cuartango. I, com sempre passa en aquests casos, ens quedarem amb les ganes de saber-ne els motius reals. Especulacions moltes, però cap certesa. 

La teoria de la conspiració que té més èxit és la que oferia, entre altres, Periodista Digital, el mitjà d'Alfonso Rojo. Rojo va sortir fatal d'El Mundo i, esclar, aprofita la situació per passar comptes amb la seva antiga empresa:

Ara bé, aquesta versió és certa? Potser algun dia tindrem les proves, perquè aquí s'acaba sabent tot, encara que saber-ho no garanteix que passi res. Però, certa o no, l'explicació és versemblant. Vaja, que en el fons sospitem que és certa. I ho pensem perquè la xarxa ara ens permet als ciutadans accedir a un seguit d'informacions que abans quedaven controlades pels "grans mitjans". I ens hem adonat que no hi ha un pam de net. I no parem de llegir informacions que parlen de pressions polítiques i econòmiques que fan aparèixer o desaparèixer notícies i d'interessos empresarials que escriuen editorials.

Qui paga mana, sobretot en uns grans mitjans on cada dia val molts diners aixecar la persiana, que cada cop venen menys exemplars i que subsisteixen gràcies a bancs i a decisions polítiques. I justament aquesta setmana hem tingut un exemple que sembla fet a mida per explicar aquesta realitat. Ha circulat molt una notícia de l'Agència EFE de dimecres a les 8 del matí:

I, sobretot, ha circulat relacionada amb quin era el titular d'aquesta mateixa notícia a les 4 de la tarda:

Què, diferències evidents entre una notícia i l'altra, oi? La primera versió va ser esborrada, però existeix perquè la gent en va fer captures. Aquesta recerca a Google ens mostra encara millor el canvi: 

Ara bé, el primer titular és ajustat a la realitat o és una interpretació? I si resulta que el manipulat és el primer i el més pròxim a la veritat fos el segon? Li recomano que llegeixi aquest enllaç de Magnet on s'explica tota la història i que en tregui les seves pròpies conclusions. I un cop ho hagi fet, permeti'm que comparteixi amb vostè una sensació: ens han estat enganyant tant i tant de temps que ara desconfiem de tot i tendim a malpensar de qualsevol maniobra poc clara, com la que ens ocupa. Però també de maniobres contràries.

O sigui, aquí hi tenim dues possibles veritats i no sabem com descobrir quina és la bona. La primera versió podria haver estat induïda per algun enemic o competència d'Inditex. La segona versió podria haver estat induïda per una pressió d'Inditex, que gasta molts diners en publicitat als mitjans i que se la pot cobrar influint en els continguts. En tot cas, si jo fos una empresa tan potent com Inditex, no voldria veure embrutat el meu nom. I, si tingués la raó, hauria sortit a explicar-la amb total transparència. Com per aclarir el tema, oi?

Entrem a casa de Sandro Rosell

L'expresident del Barça Sandro Rosell de moment és un presumpte. Quan el jutgin sabrem si és culpable o no. I encara que ho sigui finalment, ell, com la resta de persones, té/tenim dret que se'ns respecti la intimitat. És una vergonya i un escàndol la filtració del vídeo de l'escorcoll de casa de Rosell. Ni el pitjor dels assassins mereix aquest escarni. 

Un cop més, hi ha algunes preguntes i algunes respostes que em neguitegen:

1/ aquest vídeo, què aporta des del punt de vista informatiu? Quin interès periodístic té veure com la policia regira els calaixos de la casa d'una família? A no ser que el que es vulgui sigui humiliar-la.

2/ filtrar el vídeo de l'escorcoll ajuda a aclarir el cas? Serveix perquè algú, en veure'l, pugui aportar alguna pista o alguna prova? No. Rotundament no.

3/ qui l'ha filtrat i per què? Només pot haver estat o la policia o el jutjat. Ningú més pot tenir accés a les imatges. I tornant a la pregunta 1: què pretén la policia o el jutjat, un escarni públic? Sí? Per què? 

Total, que vas al youtube, i allà el tens...

La presumpció d'innocència

La senyora Noelia de Mingo, que apareix en aquesta portada, i no precisament en format petit, va matar tres persones i la justícia la va condemnar...

 
Pregunta 1: Un cop ha pagat la condemna, aquesta persona té dret a fer una vida "normal" sense ser assenyalada a la portada d'un mitjà de comunicació? És a dir, a pesar d'haver complert ja la pena que li va ser imposada per qui la societat ha convingut que imparteixi justícia, aquesta persona ha de poder ser identificada per tothom perquè un mitjà publica la seva actual imatge? 
Pregunta 2: Pot ser que aquesta persona no estigui curada i el diari cregui que és el seu deure mostrar la seva imatge perquè ens protegim?
Pregunta 3: Un diari és qui ha de decidir si les persones estan curades o no i qui ha d'exercir una justícia paral·lela?

Soraya no va dir el que li van fer voler dir (i algú busca feina)

Dilluns al migdia, la vicepresidenta del Gobierno va convocar una compareixença per contrarrestrar mediàticament la cimera que el president Puigdemont havia convocat a la tarda a Palau. La vicepresidenta no va dir res i a la cimera van decidir no decidir res, però pel mig potser algú ha perdut la feina. I aquest algú que potser ara és a l'atur és qui va piular una frase que ja és mítica i que va ser atribuïda a Soraya Sáenz de Santamaría:

Certament és SEN-SA-CI-O-NAL, però sembla ser que no va ser. Van adonar-se'n sis hores més tard, quan la frase era la riota general a la xarxa:

I Iturgaiz, encantat d'haver-se conegut

Fins aquesta setmana, ningú coneixia cap idea a Calos Iturgaiz. Ara ja sabem quina és la base del seu elaborat pensament:

I per si no hagués quedat prou clar, va insistir en demostrar-nos el seu nivell. Lògic, quan un dia et fan una miqueta de cas gràcies a l'exposició pública del teu nivell intel·lectual, acabes pensant que ets algú i hi insisteixes...

Potser s'han passat una miqueta?

Ningú dubta que la nena sigui espavilada i que segurament està rebent una educació que ja voldríem vostè i jo. Ara bé... una nena veient pel·lícules de Kurosava... Potser ens hem passat de frenadeta?

I dit això, bona setmana mediàtica...