Al nostre país hi ha persones que no poden pagar la factura de la llum, ni del gas, ni de l’aigua. Tota la vida n’havíem dit pobres, però al llenguatge de l’eufemisme on estem instal·lats, recordi que no hi ha pobres. Ni exclosos socials. Ni hi ha gana. Hi ha noms que tapen la crua realitat perquè sembli que no existeix.

Era qüestió de temps que una d’aquestes persones patís les conseqüències de la seva pobresa. I ha passat a Reus i a una dona de 81 anys. Li havien tallat el llum per impagament i s’il·luminava amb espelmes. I una de les espelmes va provocar un incendi.

La mort d’aquesta àvia entristeix i emprenya. En aquest món tan meravellós en el que vivim, resulta que hi ha persones que no tenen diners ni per poder encendre una bombeta. Ni per engegar la nevera. Ni poden tenir gas per fer anar el foc de la cuina ni dutxar-se amb aigua calenta. I quan ho penses, et preguntes: i què devia menjar aquesta senyora? I, com es rentava en ple hivern? I com eren les hores i hores de soledat en un pis glaçat a la llum de les espelmes?

I avui, els que discutim si hem de pujar un grau la calefacció o baixar un grau l’aire condicionat, i que paguem impostos perquè algú els administri amb prou criteri com perquè tothom pugui tenir aigua, llum i gas, assistim bocabadats a un partit de ping-pong entre l’administració i l’empresa subministradora responsable del tall. O sigui, entre l’ajuntament de Reus i la Generalitat d’una banda i Gas Natural de l’altra.

Quina baixesa moral més gran aquesta cursa per treure’s les puces de sobre i corrent amb els pantalons pels turmells. Quin espectacle més sòrdid voler transmetre a l’opinió pública que la culpa és de l’altre. Que patètic intentar protegir una imatge que ara queda tacada per l’actuació prèvia i per la gestió posterior.  

A veure, ho diré prou clar com perquè m’entenguin els senyors Gas Natural: m’importa una merda el que estableix la llei 24/2015, la llei 4359/63B o l’article 26 del codi penal de Birmània. No és una qüestió de lleis sinó d’humanitat. Com a client seu que sóc i que paga uns factures no menors, tinc dret a exigir-los que es comportin com a éssers humans. I que no intentin prendre’ns per imbècils més del necessari. I si qui els assessora els ha dit que en aquests casos la millor defensa és un bon atac, han de canviar d’assessors. Urgentment. I llogar humans. I els clients hem de plantejar-nos seriosament si hem de canviar d’empresa... tot i que el mercat tampoc no està per gaires alegries...

Tenim la sort de viure en una societat que, amb les seves virtuts i defectes, vetlla perquè més o menys tothom pugui fer tres àpats al dia i tenir llum i aigua corrent. Però hi ha persones a qui no els arriba la informació, o desconeixen que existeixen mecanismes d’ajut i suport. Per això, de tant en tant, caldria actuar com l’empresa de serveis bàsics que són i fer les coses aplicant el sentit comú. Vostès no venen cotxes, ni sabates, ni construeixen cases. De vostès depèn que la gent tingui uns mínims per viure amb una certa dignitat. I, com s’ha vist, de vostès depèn que la gent no mori per culpa de la discussió de si hem d’aplicar la llei 24/2015, la llei 4359/63B o l’article 26 del codi penal de Birmània.

I si el sistema ha fallat, que pot passar perquè el risc zero no existeix, vostès surten, admeten la culpa, demanen disculpes públiques i ens diuen que no tornarà a passar perquè ara sí que s’hi posaran de veres. I s’hi posen. I de veres. Bàsicament com per demostrar-nos que els importa la vida dels seus clients. El compte de resultats més, per descomptat, però sense clients ni hi ha compte ni resultats.

Però, esclar, és millor culpar als altres i, en el pitjor dels casos, pagar una multa que oscil·la entre 10 mil i 100 mil euros. Que aquest és l’altre gran escàndol de tot plegat. 100 mil euros de multa és una broma de mal gust. 100 mil euros, per qui aquest any espera tenir un benefici de 1.500 milions, és un insult a la intel·ligència i al bon gust.

I pel que fa a l’administració, d’una banda hi tenim la llei de Pobresa Energètica, recorreguda al Constitucional pel Gobierno del PP perquè “una comunitat autònoma no té competències”. I de l’altra, hi tenim el trist espectacle de la baralla político-partidista dels partits catalans i les declaracions evitables. Doncs bé, sobre això no en diré res perquè no tinc ganes de cap querella. Ara mateix estic massa encès i escriuria coses que podrien acabar en una multa de 10 mil a 100 mil euros. I jo no sóc Gas Natural...