Monolingüisme

La gent de elconfidencial han publicat aquest diumenge una peça segons la qual 8 de cada 10 diputats del Congreso no parlen cap altre idioma que no sigui el matern. Dit d'una altra manera, dels 350 diputats, 285 són monolingües. Ah, per cert, les xifres surten dels seus propis currículums.

Pel que fa a líders... bé, a Rajoy ja el coneixem. Nosaltres i els periodistes de la BBC. Ell ha dit algun cop que parla gallec, però deu ser en la intimitat. A la xarxa no hi ha ni un sol vídeo on sigui possible escoltar-lo (tampoc) parlant en aquest idioma. El més semblant a ser poliglota és aquell mític “its very dificult todo esto” que va deixar-li anar a David Cameron en una trobada bilateral.

Albert Rivera manifesta tenir nivell de català nadiu, tenir nivell alt en anglès i baix en francès. Pablo Iglesias té qualificació alta en anglès i italià i mitjana en francès. I Antonio Hernando, portaveu del PSOE, està com Rajoy: Res. De res.

Per la banda alta hi tenim Raimundo Viejo, diputat per BCN de Podemos, amb 8 idiomes: el gallec com a llengua nadiua, a més de nivell alt d'anglès, francès, alemany, italià, portuguès i català. Tot i que parlar gallec i portuguès és com parlar català, valencià i mallorquí. No sé si em capta. Però vaja, que hi ha nivell.

I ara vostè em dirà: “Parlant del català, i els diputats catalans, què?”. Doncs resulta que la majoria dels parlamentaris del PDeCat i d'Esquerra no han fet públics els idiomes que dominen i, per tant, no tenim la informació.

En resum, aquest és el nivell del monolingüisme de la classe política millor preparada de la història. Ai no, que els més preparats eren els joves amb dos idiomes, dues carreres i dos màsters que van a la Gran Bretanya a fer de cambrers...

Manipulació (i aquí es fa el que jo digui)

El Mundo entrevista aquest diumenge Alberto Núñez Feijoo, president gallec i segons defensen alguns, possible successor de Rajoy. I aquest ciutadà, sense moure un múscul en deixa anar tres que em punxen i no em treuen sang. La primera:

Efectivament, sort n'hem tingut els catalans de la solidaritat de tots (o més) perquè, gràcies al sistema espanyol, Catalunya recapta els impostos de tots els seus empadronats, els envia a Madrit (concepte) i Madrit (novament concepte) els retorna fent pagar interessos al Govern català. O sigui, l'IRPF que vostè paga, passa per can Montoro, ell allà reparteix el dèficit com li rota i retorna el que toca, però amb un petit afegit. Suposo deu ser com als bancs "per despeses de gestió".

I encara tenim més sort que ens hagin "condonat més de 10 mil milions d'euros", una xifra que no se sap d'on la treu el senyor Núñez, però que suposo fa referència a l'any 2016, quan els interessos van ser del 0%. Un any 2016, per cert, que va ser any electoral. No, com per recordar-ho, oi? En cas que es refereixi a això, llàstima que no van "condonar-nos" res sinó que van deixar de practicar l'usura durant un any i aquests 10 mil milions serien els diners pagats per Catalunya i sobre els quals no vam haver de liquidar interessos de tornada. 

La segona perla va sobre allò que de vegades s'escapa entre línies i que demostra el tarannà real: 

O sigui, 1/ van haver d'acceptar la comissió d'investigació perquè no van tenir més remei i 2/ sí, nosaltres tenim molta merda, però ela altres també, eh!

I la tercera també va per aquí:

O sigui, quan tu ja no tens la majoria absoluta, ja no pots fer el que et passa pels dallonsis i la resta de partits et diu que ara les coses cal negociar-les, d'això se'n diu "boicot".  Interessant manera de veure el món, no troba?: no poder imposar la teva santa gana ara és un boicot.

En resum, la manipulació i el concepte de democràcia parlamentària d'alguns no coneix límits.

Cop d'estat en família

Quan et passes el dia dient que tu representes la majoria silenciosa, afirmant que ets el vehicle perquè la gent trenqui el silenci contra la dictadura indepe que fractura la societat i bla, bla, bla, i resulta que convoques una mani on hi aboques tot l'aparell de propaganda al teu abast i, segons la Guàrdia Urbana, hi aplegues 6.500 persones per protestar contra el que qualifiques de cop d'estat, vol dir que, o tu menteixes i tu no representes cap majoria, o als catalans ja els van bé segons quins cops d'estat, o no hi ha cap cop d'estat. 

En resum, la manifestació organitzada aquest assolellat diumenge per Societat Civil Catalana ha demostrat, un cop més, quina és seva força real. I, sobretot, on arriba la manipulació, el monolingüisme social i el concepte de democràcia que tenen alguns.