Ara sí que estem perduts! Catalans, lliurem les urnes, les paperetes, les hòsties que vam rebre, el lema “els carrers seran sempre nostres”, les iaies amb permanent i serrell de la CUP i rendim-nos. Espanya ens ha vençut! Aquest matí de dijous, un dijous que s'havia llevat assolellat i calorós, l'Estat ha usat la seva arma secreta per derrotar-nos en un terreny on no tenim exèrcit.

Efectivament, el programa de Susana Griso (Antena 3) ha proposat com a mediador per desencallar la situació a... MANOLO EL DEL BOMBO!!!

Catalans, això no podem superar-ho. No tenim ningú del seu nivell per combatre'ls al seu mateix terreny. Potser podríem recuperar en Jimmy Jump, sí, però en Jimmy està desparegut. I no té tambor. Potser Jordi LP? Sí, els seus acudits percudeixen com si fos Calanda un Divendres Sant a les 12 del migdia i un minut, però no és ben bé el mateix que un bombo.   

Catalans, no tenim res a fer. La possible mediació de Manolo el del Bombo és una trampa malèvola en forma de teranyina. Ens destrossaran. Començant pel nostre president. Se l'imagina, pobret, assegut en una banda de la taula de negociació, en Manolo al mig tocant el tambor sense parar, i a l'altra banda un plasma? Què creu que passaria?

—Bona tarda.

—Porrom pom potomtom! Porrom pom potomton!

—Escolti, és necessari aquest xivarri?

—E-pa-ña! Pom pom pom! E-pa-ña! Pom pom pom!

—Manolo... així no. Així no, Manolo...

—Pom pom potom pompom potomtom!

—Alguna cosa hauria d'haver sospitat quan em van dir que volien negociar. No podia ser. Vostès mai ens han volgut reconèixer com a part...

—Pom pom pom!!! Patarapooooom! Pom pom pom! Patapom patom!—Quan vostè (adreçant-se al plasma) va dir que ni podia ni volia negociar, estava dient que no podia perquè els seus li tallarien les parts tallables del seu cos, però si pogués tampoc voldria perquè fer-ho implicaria reconèixer que som part. I això per vostès és impensable. Per això no volen mediadors perquè...

—Porrom pom porompom! Porrom pom popom!

—... perquè acceptar un mitjancer per instar una negociació vol dir...

—Pom potopomporrompom potopotom pompotom!

—... vol dir... esperi un moment, senyor plasma. Ara torno amb vostè, —adreçant-se a Manolo (el del Bombo)— Escolti, bon home, vostè podria tocar més fluixet que estic intentant parlar amb un monitor de 46 polsades? Gràcies!

—Porrom pom potomtom porrom pom potomtom pom patapom patom!

—... vol dir donar-li estatus —ara el president torna a adreçar-se al plasma— i això per vostès és impensable perquè voldria reconèixer que existim. I això no poden ni plantejar-s'ho perquè...

—Ropopom pom ropopom pompom ropopom poooooooouuuuu...!

De sobte, Manolo el del Bombo deixa de tocar el seu propi bombo. Del plasma desapareix la imatge de Rajoy i hi apareix això:

És en aquest moment quan el president exclama: “Manolo el del Bombo de mediador? Sergio Ramos líder d'opinió dient coses més sensates que el Rei? Ràpid, truqueu al Mag Fèlix, a la Vicenteta, a Carlos Jesús i a Rodolfo Chikilicuatre!!! Ah, i a Piolín. Els vull al meu despatx d'aquí a una hora!”.

Venen dies complicats. Molt complicats.