No caldria repetir-ho, però per si de cas: tot els mitjans de comunicació tenen dret a defensar la línia editorial que creguin convenient. I això inclou seleccionar les noticies que ofereixen als seus clients i decidir la manera com les enfoquen. Una cosa diferent és manipular les noticies perquè coincideixin amb la teva visió de la vida i del món.

I pitjor encara quan la teva estratègia coincideix exactament amb la d'un Govern que intenta manipular i intoxicar l'opinió pública en benefici propi i per justificar l'atac a una població civil que no estava provocant cap acte violent ni cap aldarull. Llavors ja no és un problema de línia editorial sinó de vulneració total i absoluta dels drets dels lectors i espectadors d'aquests mitjans a saber la veritat. Bé, i de pèrdua absoluta de credibilitat per sempre més. Sí, ja sé que a l'Espanya actual això no importa. Ni penalitza. I que tot s'hi val. I que els clients d'aquests mitjans no els reclamen parcialitat. Però això no vol dir que de tant en tant calgui oferir la fotografia d'aquesta situació.

Avui mateix tenim un exemple. Ha succeït aquest matí al "Programa de Ana Rosa" a T5. Aquí hi té explicat el que hi ha passat i també els vídeos on es poden veure els fets.

Si ara no té temps de mirar-s'ho, breu resum: la periodista catalana Maika Navarro ha entrat en directe al programa d’Ana Rosa des del Parlament. Ha intentat explicar com va anar la història de la noia a qui semblava que li havien trencat els dits i la famosa escriptora Ana Rosa Quintana i el no menys famós gran periodista d'investigació Eduardo Inda s'han llençat contra ella amb tal acarnissament que ha acabat plorant. Tot sigui per poder mantenir dret el relat que ara els dicta el Gobierno: els 800 ferits són mentida, tot és un invent i les imatges que hem vist estan manipulades.

Aquest és el segon relat oficial que s'intenta elaborar dels fets de diumenge. El primer va ser que la policia i la guàrdia civil havien estat els atacats. I va ser la versió oficial de la vicepresidenta i dels mitjans amics fins que la veritat va esclafar-lo i van haver d'abandonar-lo. Li ho demostraré repassant la timeline de diumenge del ministeri de l'Interior. Comencem a les 12.47, quan repiluen com la Guàrdia Civil es queixa d'assetjament i provocacions dels ciutadans desarmats que defensen pacíficament les urnes i que, en alguns casos, es defensen davant la brutalitat i la desproporció, moment que als vídeos penjats no hi apareix:

La següent piulada és de mitja hora més tard. Aquesta ja és seva, del ministeri. Es parla d'encaputxats que els ataquen per haver volgut complir una ordre judicial. 

Un minut més tard el missatge és: l'actitud de la turba ens està provocant molts ferits:

Hem d'esperar mitja hora més per confirmar que la gent els està atacant (fixi's que en cap moment es diu qui està usant la violència indiscriminadament, cosa que a aquella hora ja sabem tots perquè ja hem vist les imatges a través de les xarxes):

Mitja hora més tard (som ja 2/4 de dues) s'intenta demostrar com a certa aquella portada de La Razón on es deia que els independentistes volien fer servir nens i gent gran malalta com a escuts humans:

Hora de dinar. La propaganda descansa. Al món real tothom ha vist ja la brutalitat de l'actuació policial. Hi tornen a les cinc venent la seva gesta en xifres:

Se suposa que han dinat fort i això els permet fer dues piulades en un minut. I just un minut més tard que l'anterior:

Han de passar pràcticament dues hores per tornar a veure una piulada. I aquest cop en són dues i al mateix minut. Una de pròpia i l'altra repiulant la Guàrdia Civil:

Les següents piulades són de les 20.08 i les 20.44 (aquesta doble):

I així arribem a l'última piulada del dia. És aquesta de les 21.09, i no té res a veure amb el suposat assetjament patit ni amb la xifra de ferits d'uns professionals entrenats per aquesta feina, que anaven armats i perfectament protegits:

A aquesta hora fins i tot TVE ha passat imatges al Telediario. La premsa internacional està obrint les versions digitals amb les càrregues. Els titulars són molt durs. La mentida, el relat, se'ls desfà com un bolado. Solució? Silenci. Fins l'endemà... A LES DUES DE LA TARDA!!! I per repiular el ministre amb un tema que no tenia res a veure. Un tema, per cert, consistent en usar les morts de policies en actes de servei per contestar les crítiques que en aquell moment els plovien per totes bandes (menys a la premsa espanyola de paper i a les cadenes de TV amigues). Molt malament havia d'estar la cosa per desaparèixer (ah, i que consti. Naturalment tot el respecte i record per qui ha perdut la vida en acte de servei i pels seus familiars, com no podria ser d'altra manera).

Per què aquest silenci de 17 hores després de tanta loquacitat? Perquè no sabien que dir. La realitat els havia superat. Ells creien que controlarien la informació i van oblidar que al segle XXI cada persona amb un mòbil és una fàbrica de transmetre imatges a l'instant. I tots vam veure que el tema no eren els seus 33 ferits (xifra que després va augmentar màgicament i van acabar sent-ne centenars) La mentida va quedar despullada i van necessitar pràcticament un dia per elaborar un nou relat, que és el que avui han interpretat magistralment l'escriptora Ana Rosa Quinana i el gran periodista d'investigació Eduardo Inda.