El ciutadà periodista ja voltava pel centre de BCN a les 12 del migdia. A aquella hora s'havia de passar per l'Ajuntament de la ciutat a recollir l'acreditació per poder accedir a la zona de premsa de la plaça de Catalunya, el lloc on la manifestació i l'acte posterior havia d'acabar a les 19.09.16, segons previsió oficial. Finalment ha acabat 20 minuts abans. Què ha passat? Ara li ho explico.    

El ciutadà periodista, amb l'acreditació que veu aquí al damunt a la butxaca del pantaló, ha aprofitat per passejar. I per fer-se la pregunta: a la ciutat hi ha menys turistes que abans? Hi ha els mateixos? Jo què sé. Les percepcions són relatives. El cert és que al pla de la Catedral hi havien organitzat una mostra de tradicions catalanes. Quan hi he passat, hi ballaven bèsties, actuaven bastoners i centenars de turistes feien fotos. Com sempre. I passejant, passejant, he arribat a Plaça Catalunya, on l'escena era la d'un dia qualsevol. La diferència és que avui els manters eren al cantó de Rambla Catalunya perquè la resta de la plaça estava plena de policia. N'hi havia 15 (de manters. Els he comptat). He calculat que cap a 2/4 de 3 tocaven a 20 policies per manter. L'oferta era l'habitual: bosses, ulleres i samarretes del Barça. Totalment legals, eh! Bé, o al menys una miqueta.

El ciutadà periodista ha anat a les 15.05 a fer un cop d'ull a la zona de premsa a que donava dret la seva acreditació i ha comprovat (amb estupor) que les taules i les cadires estaven situades just a sota d'uns arbres farcits de coloms. Com és fàcil imaginar, taules i cadires eren el blanc d'una immensa quantitat de dejeccions per metre quadrat (dejeccions, una manera molt fina de dir cagarades). Mentre, més enllà de les tanques, l'equip de Mossos expert en la qüestió obria totes les tapes del clavegueram per comprovar que no hi havien objectes ni persones. El ciutadà periodista ha estat a punt de demanar-los refugi per evitar el bombardeig colomil. 

Al voltant de les 4, el ciutadà periodista s'ha atansat a la concentració alternativa convocada a Rbla Catalunya-Aragó. Era aquella on s'hi havia d'anar de blau. Un dels presents, en Josep (que no anava de blau) m'ha dit: "la veritat és que no sé ben bé que demanen, però l'altra manifestació m'incomoda". Li pregunto per què li incomoda i em respon: "per què hi va el Rei". Ah...

El ciutadà periodista ha baixat per Passeig de Gràcia. A 2/4 de 5 hi començava a haver-hi molt ambient de gent pujant cap als jardinets. Als punts de repartiment de roses començaven la feina. A la Casa Batlló els turistes feien cua per visitar l'edifici aliens a tot el que estava passant davant dels seus nassos. Una cosa que em sorprenia en aquell moment era la quantitat de gent que passava amb pancartes reivindicatives i amb crítiques al Rei i a Rajoy. Una miqueta més avall he trobat l'explicació:

 

Efectivament, hi havia diversos punts de proveïment de les pancartes que després s'han vist tant per televisió. Felicitats als promotors de la iniciativa perquè el seu objectiu ha estat totalment assolit. 

El ciutadà periodista, a les 16.51 tornava a ser a Plaça Catalunya per observar i escoltar els assajos que Rosa Maria Sardà i Míriam Hatibi feien de l'acte amb el qual havia de cloure la manifestació. Mentre elles eren a l'escenari, els Mossos passaven amb un gos per la zona de premsa perquè ensumés les bosses i el material.

I així ha anat passant l'estona fins que a 2/4 de sis, el ciutadà periodista ha sentit xiulets que venien de la zona de Passeig de Gràcia/Casp. I havien de ser sorollosos perquè eren perfectament audibles a la zona de la plaça més pròxima al carrer Bergara (o sigui a l'altra punta), que era el lloc on em trobava en aquell moment. Just arribat a lloc, 8 autocars i uns quants cotxes oficials baixaven per davant de El Corte Inglés en direcció Portal de l'Àngel. Per tant, no era difícil suposar que la xiulada havia estat per rebre les "autoritats". A 3/4 de sis, amb la dificultat pròpia de ser a 34ena fila, ha estat possible veure l'arribada del president Puigdemont a la zona de la capçalera. La majoria dels presents l'han aplaudit i han cridat "president, president". Mentre un helicòpter de la policia (ho duia escrit a la panxa. A la seva) s'instal·lava a sobre dels nostres caps, s'ha repetit la xiulada i s'hi han afegit crits de "fora, fora". Motiu: Mariano Rajoy i el Rei Felip baixaven dels seus cotxes per anar cap a la zona que els tenien reservada. Una pantalla gegant situada a la zona ha ajudat molt la ciutadania a xiular i escridassar a sa majestat. Concretament cada cop que l'enfocaven. La gent el veia i festival de vent. Fins que algú s'ha adonat i, imagino, ha avisat a la gent que oferia el senyal institucional i s'ha acabat això de veure primers plans del Rei. Al menys a les pantalles de la zona.

El ciutadà periodista ha vist com a les 18.00 en punt, la mani començava a caminar. De sobte, darrera de les "autoritats" ha aparegut una immensa pancarta que deia: "Les vostres polítiques, les nostres morts", amb fotos del rei Felip, el monarca saudita, Blair, Bush i altres cares que als monitors era difícil identificar. A la zona de premsa, on el ciutadà periodista havia tornat, tothom ha exclamat "uaaaala!". I és que ha estat un impacte veure el Rei a la mani i, a la vegada, el Rei darrera de si mateix en una pancarta on era acusat de ser un dels responsables de que passin les coses com les que han passat els darrers dies a Catalunya. Veurem quines conseqüències polítiques té aquest impacte visual.

A les 18.21, els fotògrafs que estaven treballant a les dues capçaleres han arribat al centre de la plaça i han ocupat l'espai que tenien reservat en una tarima situada al lateral Llobregat i a l'alçada de l'escenari. El ciutadà periodista ha vist com poca estona després arribaven la capçalera de la manifestació i les "autoritats". L'hora prevista perquè passés tot això eren 3/4 de 7. O sigui, anàvem 25 minuts avançats. Algú deu haver decidit que allò calia acabar-ho ràpid. A les 18.33 han començat a entrar manifestants. Han quedat situats a la zona Llobregat de la plaça sense poder tenir cap accés a la zona "noble" ja que pel mig, a part de tanques i seguretat, hi havia tots els representants dels diferents cossos d'emergències. Els manifestants s'han anat escampant per la plaça, inclosos els llocs on la premsa hi teníem prohibit l'accés feia 5 minuts.

El ciutadà periodista ha comprovat com l'acte ha començat a les 18.42, 17 minuts abans del previst i ha acabat 20 minuts abans de l'hora que tocava. Realment han fet un Usan Bolt. I ha vist com el moment més emotiu ha estat la interpretació del Cant dels Ocells. També ha vist com les autoritats han estat extretes del lloc fins la zona sud de la plaça, banda portal de l'Àngel, on els esperaven els cotxes oficials i els autobusos citats anteriorment. Un cop ells han estat fora, la resta de la gent ha anat marxant. Qui ho ha fet per la zona del monument a Macià s'ha trobat amb bombers, metges, infermeres i personal del 061. Espontàniament, els han fet un passadís i els han aplaudit. Llargament. Molts dels presents marxaven en direcció a la Rambla per continuar l'homenatge a les víctimes, que era del que es tractava avui, a part de condemnar la violència. 

És impossible saber els motius personals pels quals cada persona ha anat avui a la manifestació. Jo només puc fer de portaveu de mi mateix. I hi he anat per recordar les víctimes, per donar suport a les seves famílies, per agrair la feina dels serveis d'emergència, per mostrar el meu rebuig a tots els bàrbars intolerants (A TOTS) i dir-los que no tenim por. Perquè, primer de tot i per sobre de tot, el periodista és ésser humà i ciutadà. I encara que estigui treballant, també es manifesta.