¿Vostè sabia que hi ha idiomes que no tenen futur? Però no en el sentit que desapareixeran aviat sinó en el sentit literal. Doncs, ves per on, aquesta és una de les coses que avui hem aprés durant la classe que Oriol Junqueras ha fet a uns 100 nens i nenes de quart d’ESO i de primer de batxillerat de l'institut Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat. Bé, a uns cent nens i nenes i a uns quants periodistes que hem aparegut per allà.

La cosa venia a tomb de la cinquena edició d'un programa anomenat EFEC, on hi participen els departaments d'Economia i Ensenyament de la Generalitat, l'Institut d'Estudis Financers i diverses entitats financeres. Les escoles s'hi apunten (enguany 320) i uns quants voluntaris (700 i 100 professors de secundària) van a xerrar sobre pressupostos, deute i impostos. I el vicepresident i conseller d'Economia era avui un d'aquests voluntaris.

L'inici de la classe estava previst per a les 10.00 i ha començat a les 10.01. El junquerisme és amor, però també és puntualitat. I també és una veu potent. Molt. I això ha permès al professor baixar de la tarima, deixar el micro i instal·lar-se a peu pla del gimnàs on han fet l'acte.

Però abans de parlar de pressupostos, la pregunta patriòtica de l’exalcalde enyorat: coneixeu Sant Vicenç dels Horts? A partir d'aquí l'exposició pot resumir-se en una frase del mateix Junqueras: “No us vull convèncer de res, sinó provocar-vos”. I és el que ha fet. Ha exposat les diferents postures a l'hora de defensar un pressupost públic, ha parlat de les diferents prioritats a l'hora d'aplicar-los i ens ha dit que la vida sovint és atzarosa i que els pressupostos ens protegeixen de l'atzar perquè proporcionen igualtat i justícia. També ens ha dit que com més preparació, més possibilitats d'adaptar-se al futur i als canvis. Perquè el futur mai va enrere i cal ser flexible per poder afrontar-lo.

A les 10.23 Junqueras ha demanat preguntes dels alumnes, però abans els ha preguntat quin creien que era el país més endeutat del món. Una veu ha dit “Grècia” i el professor ens ha dit que no, que són els EUA. I llavors, ja sí, preguntes. “Si som independents, sortirem de la Unió Europea?”, “Quin model econòmic tindria una Catalunya independent?”, “En una Catalunya independent, quina nacionalitat tindríem?” o “Com afectaria la independència a les empreses?”.

Com veu, el jovent que puja fa com els periodistes. Tu vas a parlar-los de pressupostos i tothom et pregunta per la independència. Per això, el vicepresident ha decidit fer un driblatge i il·lustrar-nos, a jovent i a periodistes assistents, sobre les formes d'afrontar el futur depenent de la teva llengua. Resulta que hi ha idiomes que només tenen un temps verbal i no dissocien present de futur. La gent que parla aquests idiomes sense temps estalvien i preveuen més i anticipen més el que passarà al futur. És el que passa amb el xinès i això explicaria la manera d'entendre el món del treball i l'economia dels seus parlants. I aquí ha estat quan Junqueras ha aprofitat per lligar tot això amb l'adolescència com a etapa de preparació del futur de la vida i fer-nos alguna cosa més que una classe. Concretament una lliçó d'experiència vital.

Finalment, una noia ha acabat plantejant el tema de la precarietat de salaris que pateixen els joves. Aquí el professor ha aprofitat per oferir-nos la seva recepta: calen salaris més alts i això s'aconsegueix amb més productivitat, i això s'aconsegueix baixant costos en electricitat, en transports i amb un millor finançament de les empreses en un moment en què justament tenim la més gran quantitat de diner en efectiu a disposició, però sense circular. Per acabar de ser didàctic ha contraposat la tàctica del 3-4-3 que ara ha posat en pràctica Luís Enrique davant l'anterior 4-3-3 com a més efectiva per l'economia perquè permet que més jugadors/ciutadans puguin rebre la pilota i així s'afavoreix que hi hagi més jugades d’atac/més oportunitats.

I mentre els uns preguntaven i l'altre responia i posava exemples pròxims i planers, l'acte era seguit en directe a través de Facebook Live per una mitjana de 200 persones. A les 11, quan ha acabat la classe, 5.200 persones ja havien vist el vídeo que ha estat penjat. I aquesta ha estat la gran metàfora del matí. Efectivament, hem d'estar preparats per qualsevol futur perquè fa quatre dies era impossible imaginar que un matí plujós de dilluns tu podries veure en directe des del teu mòbil com una altra persona des del seu mòbil t'envia les imatges d'un vicepresident d'un govern fent una classe en un institut de Sant Esteve Sesrovires. Ara bé, per molt que intentem explicar que això serà així, a la gent li interessa un altre futur i aquest futur que interessa ara mateix es diu independència i no streaming.

Ah, per cert... Després de la posterior visita a l'ajuntament i la pertinent reunió amb l'alcaldessa, he preguntat al vicepresident com ha anat l'experiència. La de professor. Resposta: “Bé, crec que han estat atents”.