Acte del PP a BCN. A l'hotel Claris. Reunió de la vicepresidenta d'Espanya i una miqueta presidenta de Catalunya amb el gremi de restauradors, de comerciants i amb representants del sector turístic. Reunió a porta tancada, per cert. Tema? Els efectes de l'atemptat de l'agost i, sobretot, com afecta el procés la “marca Barcelona”.
La convocatòria era a 2/4 de 5. La roda de premsa ha estat a les 19.22. En aquest espai de temps ha passat això:
Doncs sí, hem estat esperant gairebé tres hores que acabés una trobada on ens han dit que tothom ha xerrat i molt i per poder assistir a una roda de premsa posterior que s'ha enllestit amb dues preguntes sobre la reunió, una sobre actualitat i pari vostè de comptar. Això sí, amb molta simpatia. Soraya Sáenz de Santamaría ha entrat molt somrient a la sala on érem. Ens ha preguntat, amb una gran simpatia, si no teníem fred (una hora i mitja abans una periodista ja s'havia queixat de la temperatura existent a l'indret). Ha fet una broma amb la seva alçada i la de Xavier García Albiol, també present tant a la reunió com a la roda de premsa: “Es que apunto poco en general. Pero en este caso, aún menos”, ha resumit sobre la diferència existent. Ha seguit somrient i ens ha dit que cal rellançar la marca BCN. Ah, que està malament? Sí, el procés l'ha perjudicat i és just treballar per recuperar el que sempre havia estat. Perquè el procés ha provocat uns efectes molt negatius. "Les xifres de l'atur són més negatives a Catalunya que a Espanya” i “Aquest pont han baixat les reserves, en alguns casos fins al 30%”. Solució? “Recuperar la confiança i consolidar el clima de tranquil·litat que ha aportat el 155”. Quines mesures s'han posat en marxa? “Bé, estem parlant amb els diferents agents de cara a recuperar la confiança”. En resum, que la clau és la confiança.
I, després de les eleccions hi haurà més 155, com ha insinuat Rajoy? “Bé, el mal ja està fet, però la situació encara es pot revertir. El govern que surti ha de recuperar la tranquil·litat i la confiança. I qui estimi Catalunya ha de ser conscient que si es continua en la il·legalitat, el dany seria terrible”. Com dient, oi? Però tot, això sí, amb un gran somriure.
Total, que a Catalunya tot està en ordre, les coses no van bé però aviat es corregirà la cosa i res, que toca somriure molt.
Per cert, el mateix dia en que és notícia Sixena i aquest interès sobtat de la societat en general per l'art i pels museus, li explicaré una curiositat relacionada amb aquest món. L'hotel Claris és propietat d'en Jordi Clos, president del gremi d'hotelers, però sobretot un dels grans experts en art egipci d'Europa. I també un gran mecenes. Si té temps, vagi al museu egipci de BCN, que és obra seva. Doncs bé, a l'entrada de la petita sala on s'ha fet la roda de premsa, hi havia una mena de vitrina amb una peça. Era una figura humana de mida natural, de fusta policromada i que a la zona frontal de les cames era com si s’hagués corcat. Doncs bé, amb en Roberto, el càmera gràcies al qual vostè veu els vídeos, estàvem allà comentant quin podia ser l'origen de la peça. Egípcia, no. Impossible. Tenia un aire oriental, però la posició de les mans i el policromat ens plantejaven dubtes. De sobte ha aparegut un membre de seguretat de Moncloa, concretament el que ens havia acreditat i ens havia controlat les pertinences i el que després ens ha impedit acostar-nos a la vicepresidenta, i s'ha afegit a l'especulació. Ha dit que feia poc havia estat pel sud-est asiàtic i que podria ser vietnamita. Ha començat a buscar fotos pel mòbil i ens hem posat a comparar peces. La forma de les orelles era molt semblant, però no. Fins que no he pogut més i he pujat a recepció a preguntar. La recepcionista ha fet una consulta telefònica i ens ha ofert la solució: és indonèsia. Quan ho he comunicat al senyor Moncloa m'ha dit: “no íbamos tan desencaminados”.
Total, que en aquesta Catalunya on el 155 ha restablert l'ordre i la pau, el mateix dia en què la Guàrdia Civil s'endú les peces de Sixena, un membre de seguretat de Moncloa acaba parlant d'art amb dos periodistes que fan temps com poden. Ho veu com som al país de les meravelles? És que ens queixem per vici...