La festa de la Constitució que tots ens vam donar (i bla, bla, bla) ens ha regalat un dia de campanya amb molta calma. Fixi's si el dia és relaxat que aquesta tarda els partits constitucionalistes (o unionistes, o del 155, o espanyolistes, o no indepes, o com n’haguem de dir) no han organitzat cap míting. El més semblant a un acte ha estat una passejada d'en Xavier García Albiol per la Fira de Sant Boi de Llobregat.

I amb aquest panorama hi escau una jornada de reflexió a la vora del foc sobre la reforma constitucional, un dels temes de la campanya. Hi ha tres partits que la defensen. I un d'ells ha fet una aposta molt decidida per la comissió que s'ha constituït al Congrés dels Diputats a aquest efecte. Però resulta que el senyor que mana al partit que mana ja ha dit que “nasti de plasti”, expressió “cheli” que escau perfectament amb l'aire del personatge. O sigui, que la reforma constitucional de Pedro Sánchez és com si vas a un restaurant a menjar canelons i el propietari et diu que allà no en fan, de canelons, ni en pensen fer mai, perquè allò és una marisqueria.

La qüestió, però, és que sí que hi ha hagut una reforma constitucional. Ei, i sense necessitat de redactar-la ni de votar-la. Concretament la de l'article 155. Li recordo el redactat original:

1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.

2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

Doncs bé, l'Estat, gràcies a un pacte entre PP, PSOE i Ciutadans, s'ha inventat un nou article 155 que no té res a veure amb aquest i, per tant, ha reformat la Constitució. Perquè, ¿on ho diu, que el president del govern espanyol pot destituir el president de la Generalitat i el seu Govern, dissoldre el Parlament de Catalunya i convocar eleccions? Per exemple. I on les diu, la resta de coses que han passat les últimes setmanes en aquest país? I, si ens centrem en el redactat del punt dos, la pregunta és evident: Quines instruccions es poden donar a les autoritats, si no hi ha autoritats a qui donar instruccions perquè o bé els has empresonat o bé han hagut d'exiliar-se?

En canvi, la reforma constitucional que no s'ha fet (ni es farà) és la que ara mateix seria FO-NA-MEN-TAL. I ho seria perquè té a veure amb un dels drets bàsics dels ciutadans (i les ciutadanes): la indefensió que patim davant d'una certa justícia. Espanya té un greu problema, i aquest problema es diu salut democràtica. La revocació de l’euroordre contra el president Puigdemont i els consellers n'és un exemple palmari.

Un jutge decideix mantenir a la presó el vicepresident del Govern, el conseller d'Interior i els líders d’Òmnium i l'Assemblea perquè diu que existeix risc de reiteració delictiva. I inclou en l'argumentació el memorable concepte aquell de l'“explosió violenta”. I l'endemà, el mateix jutge renuncia a la recerca i captura internacional del President i de quatre dels seus consellers, cosa que vol dir que en el seu cas no hi deu haver risc de cap reiteració per fer explotar res. On és la coherència? Quin és el criteri? ¿El senyor jutge considera que uns poden reiterar els seus delictes i els altres no perquè els coneix molt i sap que els uns són bones persones i els altres no?

O potser és que menjar-se l’euroordre amb patates obeeix a la constatació que, en el cas que ens ocupa, no s'ha produït el delicte que el jutge diu que existeix? O sigui, ¿el jutge mateix reconeix que el que ell afirma i que ha permès engarjolar un govern i anul·lar una autonomia (cosa que és contrària a la Constitució), és una mentida tan flagrant que quan sigui analitzada per una justícia “normal” quedarà en evidència? I, si fos d'aquesta manera, això no seria inconstitucional (segons el text anterior, el del 1978, o segons el que han reformat ara tunejant el 155 amb uns mètodes absolutament inconstitucionals)? I si fos així, quina Constitució ens defensa de tot això?