El PP de València, Múrcia i Mallorca. I el de Madrid amb la Púnica i la Gürtel. Rato i Soria. La Catalunya de Millet i el 4%. L'Andalusia dels ERO. Les caixes d'Estalvi. Les portes giratòries. 34 de les 35 empreses de l’Ibex lluint filials en paradisos fiscals. L'Operació Catalunya afinant fiscals i fent-li cosetes a la sanitat. Urdangarín condemnat i a casa i la seva dona que no en sabia res. Milions d'euros invertits en un AVE ruïnós, en autovies en fallida i en aeroports tancats com a manera de pagar factures i favors a les constructores i després cobrar-se’ls en efectiu i amb favors. 88 mil milions d'euros defraudats cada any, la majoria per grans empreses. I podria continuar. La putrefacció total i absoluta del sistema.

I, vol que repassem només les últimes hores?

Rajoy citat a declarar com a testimoni al judici del cas Gürtel, amb l'oposició de la Fiscalia, i el portaveu del PP dient que és una conxorxa i una venjança. Escolti, que vostès van pagar les obres de la seva seu amb diner negre. Escolti, que existeix el famós “Luísfuerte”. Escolti que el disc dur de l'ordinador d'en “Luís” van formatejar-lo 30 cops i després hi van saltar a sobre i s’hi van pixar a veure si n'esborraven el contingut per sempre més.

Ignacio González, expresident pepero de Madrid i mà dreta d’Esperanza Aguirre, detingut pel cas Isabel II. I resulta que ell ja ho sabia des de feia dos mesos perquè algú del Gobierno va avisar-lo. Qui va ser? De moment el seu nom circula com a rumor, però acabarem coneixent-lo. És un dels avantatges de la guerra a mort entre els comissaris de la policia de Jorge Fernández Díaz.

El nou fiscal Anticorrupció espanyol, Manuel Moix, i amb l'aval del Fiscal General de l'Estat, intentant evitar un dels registres policials relacionats amb el cas González. La cosa va arribar a tal escàndol que els fiscals que estaven treballant en el tema van demanar una reunió urgent de la Junta de Fiscals Anticorrupció i la majoria va votar per revocar la decisió del seu cap. Si fos una pel·lícula es titularia “rebel·lió a bord”. Però no se’n vagi, que ara ve el millor.

La Guàrdia Civil va gravar l'estiu passat una conversa entre l'ara detingut i Eduardo Zaplana on l’expresident valencià i actual delegat per Europa de Telefònica (aquell que va dir a l’inici de la seva carrera “jo sóc en política per folrar-me”)  avisava l’expresident madrileny de que Moix era l'elegit per ocupar el càrrec que ha acabat ocupant perquè era pròxim al PP. I ho feia 8 mesos abans de fer-se oficial la decisió. I ho deia algú que se suposa que no és ningú en la presa de decisions político-judicials.

I pel mig, il·lustres periodistes i respectables mitjans de comunicació cobrant importants subvencions del famós canal d'Isabel II i fent xantatge a l'actual presidenta de la Comunidad de Madrid de la manera més vulgar i usant el llenguatge més tavernari. Hooome, sisplau... és que fins i tot per fer de xorisso de polígon cal mantenir un mínim d'elegància.

Tot plegat, un enorme gra de pus que no acaba d'esclatar mai perquè nosaltres no volem. O millor dit, perquè permetem que existeixi. El PP de Rajoy governa Espanya i la Comunidad de Madrid perquè la gent els continuem votant. I el PSOE governa Andalusia perquè la gent continuem votant el partit de Cháves i Griñán. I a Catalunya hi ha governat CiU durant molts anys pel mateix motiu. És que ja no és marxar d'Espanya, que també, sinó del sistema solar.

Bé, o potser ni això perquè segons l'Enquesta de Percepció Social de la Ciència, un 25% dels espanyols pensa que és el Sol qui gira al voltant de la Terra. Una noticia que com a dada és un desastre total, però que potser explica perquè el gra no acaba de rebentar mai.