Primer era una intuïció fonamentada. Ara és una certesa total: ha ressuscitat l’acebisme nascut 11-M. Però, amb dues diferències: 1/ aquest cop l'erupció de mentides no surt del Govern del PP sinó de mitjans que ni qualificaré ni definiré perquè la seva trajectòria els qualifica i els defineix i 2/ ara l'objectiu és manipular l'opinió pública contra l'independentisme, primer, i a les últimes hores contra els Mossos. Per què? Perquè molesten.

Aquesta tragèdia ha estat la gran oportunitat per criminalitzar i desqualificar, primer un moviment polític ciutadà i cívic i, després, un èxit dels Mossos que ha estat reconegut per tothom que té ulls i els sap usar. Un èxit que ha desmuntat tots els menyspreus i ha despullat les traves polítiques hagudes fins avui i que, em temo, seguiran.

Però, més enllà d'aprofitar una tragèdia en benefici propi, que ja és trist, què els impulsa a comportar-se d'aquesta manera? Doncs aquesta reiteració indica que no ho poden evitar. És una reacció genètica natural i incontrolable, l'origen de la qual se m'escapa i que haurien d'estudiar els experts.

L'atemptat islamista de l’11-M no podia ser islamista. De cap de les maneres. Havia de ser ETA. Perquè era l'enemic que els permetia treure'n més rendiment polític. És allò del “Davant d'una tragèdia causada per gent dolenta, permeti'm que triï jo qui són els dolents”. I a partir d'aquí va néixer una teoria de la conspiració atiada durant anys per El Mundo i per Libertad Digital. Fins que un dia, quan la taronja ja no deixava anar més suc, ho van deixar estar. Sense més. I, sap el més interessant? Doncs que, pel que fa a la seva credibilitat, no van pagar cap preu. Ni van pagar-lo de cap altre tipus. Res. I ningú els va reclamar cap responsabilitat.

Tretze anys després, el món canvia i els capdavanters en l'elaboració de pseudoveritats han estat altres mitjans, alguns autoqualificats de "premsa de qualitat". I aquest cop l'objectiu ha estat utilitzar els 15 morts per calumniar l'independentisme i intentar afeblir-lo. L'estratègia no és nova i en el passat ha arribat a moments d'un esperpent notable.

Cada una de les mentides que han anat creant els últims dies, i que aviat aquí mateix seran objecte d'un recull detallat, han tingut la seva resposta en forma de veritat. Però això tant se val. Hi ha molta gent que vol llegir i sentir que tots els indepes són salafistes (i viceversa), que tots els terroristes són voluntaris pel referèndum, que la comunista Colau facilita les accions dels terroristes, que els terroristes estaven lliures per culpa de perillosos advocats secessionistes o que la culpa de l'atemptat són les crítiques al turisme. Gent que vol sentir que l'únic mosso bo, el de Cambrils, resulta que era legionari i, en canvi, la resta del cos són una colla d'inútils que han impedit treballar els que en saben de veritat, uns col·laboracionistes amb el terrorisme que tenien tota la informació però l'han amagat i que han assassinat els terroristes per no deixar cap prova de la connivència entre uns i altres. Ah, i que sabien que l'imam de Ripoll era un terrorista, però van protegir-lo.

I, com que hi ha gent disposada a comprar tot això, hi ha personatges disposats a vendre'ls el que calgui. I aquest cop tampoc passarà res. I els creadors de tot això dormiran com angelets i sense cap remordiment, sí, però els consumidors també. Les 15 víctimes d'ara o les 192 del 2004 a Madrid només són un instrument per intentar dos objetius: 1/ el polític (destrucció de l'enemic) i 2/ l'econòmic (vendre exemplars o tenir visites i seguir vivint d'això).

La veritat no importa i la mentida prevaricada, que és la que s'elabora sabent que és una falsedat total i no fruit d'un error, té un excel·lent estat de salut.