Els fets d'aquests dies estan generant uns quants consensos generalitzats. Un dels més estesos fa referència als Mossos i a la seva eficàcia. L'operativa i la comunicativa.

Sobre la primera, avui mateix està quedant novament demostrat que és impecable (quan escric aquesta peça hi ha una operació en marxa al Penedès). I, en tot cas, quan definitivament acabi aquest malson serà moment de fer el balanç global. Centrem-nos, doncs, en la segona vessant.

Des del primer moment, el compte a twitter de @mossos està oferint informació pràcticament en temps real del que està passant, de les operacions que es duen a terme i ofereix consells i recomanacions als ciutadans. I ho està fent en català, castellà i anglès. La seva feina està sent de gran ajut perquè desmunta rumors i especulacions i, sobretot, tranquil·litza i dóna confiança a la gent.

Aquests dies els ciutadans hem aprés a mirar el compte de @mossos per informar-nos directament del que està passant. I els periodistes hem aprés a aturar els rumors que ens arriben i només informar de fets confirmats per aquest compte que, insisteixo, pràcticament els ofereix en temps real i sempre a partir del moment en que la noticia està confirmada.

Pel que fa a la comunicació d'Interior, la part política a càrrec del conseller Joaquim Forn és impecable. Explica el que toca, no es fot en cap jardí i deixa la part tècnica a qui en sap, que és el major Trapero. I Trapero està comunicant amb un rigor que haurà de ser estudiat. Exagero? No, ho han dit diversos periodistes estrangers que aquests dies estan treballant aquí i periodistes tan poc sospitosos com María Ramírez, la filla de Pedro J.

Però, al final ha passat el que havia de passar i que fa hores va voleiant per l'ambient. Avui, a la roda de premsa dels consellers Forn i Mundó i del major Trapero, un periodista s'ha queixat de que s'hi estava parlant en català i ha amenaçat amb marxar. Al final, sí, s'ha aixecat de la seva cadira, però s'ha quedat a la sala:

El #PuesMoltBéPuesAdiós de Trapero ha triomfat de seguida a la xarxa i ha provocat respostes com aquesta:

I és ben bé això. Persones com la d'aquesta piulada o el periodista que ha fet posturisme supremacista (aquí es parla l'idioma que jo dic quan jo dic) creuen que aquí parlem català per ideologia. O sigui, parlem la nostra llengua, no perquè sigui la manera natural que tenim d'expresar-nos sinó per fotre, per fer política. I exigeixen que, en una roda de premsa que ha estat feta en català i castellà i on es responen les preguntes en català i en castellà, només es parli castellà. Escolti, i aquesta no és una exigència feta per ideologia? I, concretament, una ideologia totalitària? O potser només és ignorància? És mala fe? Un cop de cap amb el terra del paritori al moment de néixer?

Doncs potser és tot això i sumant-li el concepte “català de pagès”. Consisteix en mirar-te el món des del teu àtic de l’Upper Diagonal o de l'Eixample de BCN i des de la teva segona residència a la Costa Brava pensant que la resta del país són gent amb boina que fan pudor a “camp” i a qui et mires exclamant “¡Huy, que rusticos!”.