Leo Messi ha penjat avui a Instagram un vídeo del seu fill petit, Mateo, assegut al seient del darrere del cotxe i cantant allò d'“En Joan petit quan balla...”. Aquí té el moment.

Sí, la imatge és molt tendra i bla, bla, bla, però també té una càrrega política i social evident. I més en aquest moment. La càrrega que tingui realment en origen o la que se li vulgui donar, però la té. Una càrrega buscada o no per Messi, però que des del moment en què el vídeo s'ha fet públic, vol dir que està assumida.

Leo Messi no penja cap vídeo per casualitat. Si ha decidit que milions de persones de tot el planeta vegin el seu fill cantant una cançó en català i just ara, és per algun motiu. Quin? Ni idea. Potser és tan senzill com que li ha fet gràcia. Però ell i els seus assessors saben que la imatge tindrà una gran repercussió i han decidit afrontar-la. Vaja, que no els importa rebre les crítiques de la possible hiperventilació radical que considerarà un atac al seu nacionalisme espanyol que el fill d'un futbolista del Barça canti en català.

I només ha faltat la ràpida resposta d'en Gerard Piqué:

​

Piqué sap que aquest comentari seu encendrà el furor patri hispà i que li caurà una ració extra de plantofades. Però també sap que el comentari pot posar en un compromís al seu company, que sempre s'ha mantingut al marge de qualsevol qüestió que no tingui relació amb l'esport. Però sabent com funcionen les relacions entre ells dos i els codis que regeixen al vestidor blaugrana, podria jugar-me un pèsol que això abans ho han parlat. I, en tot cas, ho veurem en breu. Si no estava pactat, per alguna banda sortirà Piqué apagant el possible incendi. Si no diu res, implicarà connivència.

I una última cosa a comentar. El nen se sap la cançó, cosa que implica que 1/ no és el primer cop que l'escolta, evidentment, per tant va a una escola normal on hi passen coses normals i 2/ que al cotxe familiar de Messi, almenys de tant en tant, hi sona una cançó popular catalana de canalla.

Aquesta és una prova més de la naturalitat amb què a Catalunya conviuen les dues llengües. A pesar dels repetits esforços de partits polítics i entitats més o menys representatives i més o menys estranyes per explicar un món irreal. I a pesar que el ministre d'Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, mentís prevaricadorament en una entrevista a una cadena de TV francesa on va excretar que a les escoles catalanes no s'ensenya castellà.

Potser la solució és enviar al ministre un MP4 del “Joan petit”...