Així, amb aquest afectuós adjectiu, Susana Díaz, aspirant a secretària general del PSOE, ha qualificat Podemos, Compromís i Esquerra. Per què? Perquè van frenar al Senat una moció del PSOE a favor del Corredor Madrit·terrani Central, un forat negre conceptual de tal magnitud que Stephen Hawking ja ha manifestat: “Corredor Madrit·terrani... Central? Em rendeixo. Seguiré dedicant-me a coses més senzilles com l'origen de l'Univers”.

Susana Díaz i l'antic règim a sou de les constructores fa temps que potinegen i fan la viu-viu perquè l'anomenat “Corredor Madrit·terrani” passi per Madrid. I com que les esmenes dels partits esmentats anteriorment van obligar els socialistes obrers espanyols a retirar la seva proposta a la cambra alta, la senyora Díaz va emprenyar-se com unes tenalles i va dedicar-los aquest exabrupte sobre el qual m'estendré unes línies més avall. Sí, perquè abans usaré la geografia i les matemàtiques per demostrar que la unió entre Algesires i la Jonquera per Madrid és una miqueta incorrecte anomenar-la Corredor Mediterrani.

Així a ull, la distància entre Algesires i la frontera francesa, passant per Madrid, Saragossa, Tarragona, BCN i Girona, és de 1.500 quilòmetres. D'aquests, el que seria per la Mediterrània, només hi hauria els 260 quilòmetres del tram Tarragona-La Jonquera. Per tant, i fent les restes pertinents, ens surt que el Corredor Madrit·terrani tindria 1.250 dels 1.500 quilòmetres del recorregut que NO anirien per la Mediterrània.  

A l'altra banda de la balança tenim el Corredor Mediterrani Algesires-La Jonquera passant per Almeria i València. Dels 1.300 quilòmetres del recorregut, exactament 1.300 anirien per la Mediterrània. El que vindria a ser un 100%. Com diria el filòsof Bernd Schuster “no hase falta decirt nada más”.

Anem ara al tema “Esquerra Inútil”. Segons Susana Díaz, Podemos, Compromís i Esquerra “no fan res ni deixen que els altres ho facin. Ni mengen ni deixen menjar perquè són com el gos de l'hortolà” (...) Són l'esquerra inútil que actua com els tontos útils de la dreta”.

Davant d'aquesta reflexió d'un nivell còsmic insuperable, un diumenge a la tarda d'un cap de setmana de pont només se m'acut recordar el Cas dels ERO, amb 855 milions d'euros desapareguts i 282 imputats (51 dels quals, alts càrrecs de la Junta d'Andalusia), i els 74 milions d'euros de l'anomenat cas dels Avals Fallits. Només amb aquests dos casos n'hi ha prou, crec.

Desconec si aquests més de 900 milions d'euros permeten anomenar “esquerra útil” el partit que va despistar-los, partit que casualment va fer presidenta i líder Susana Díaz, inventora del concepte “esquerra inútil”, curiosament aplicat als altres. Bé, comptant que els socialistes obrers espanyols-andalusos siguin d'esquerres...