Catalunya és aquell país on un dia com avui a primera hora del matí estàs a la dutxa pensant que el més entretingut que et passarà al llarg de la jornada és l'etapa del Tour i no has acabat d'assecar-te quan...

... quan uns senyors amb la cara tapada ja han entrat al Parlament i ho han intentat al Palau de la Generalitat i a la Conselleria de Justícia per demanar papers del 3%. Però, escolti una cosa, quants anys fa que escorcollen llocs buscant papers del 3%? Però, quina merda de trama és aquesta que ha anat deixant tants papers que fa 10 anys que en troben? ¿És cert que a totes les cases catalanes, a la calaixera on s'hi guarden les arracades de la iaia, hi ha una carpeta plena de papers on hi posa “3%”? I, després de tants escorcolls, alguns transmesos en directe, i de tants papers trobats, quanta gent diu que hi ha a la garjola? Cap, no? Doncs ja poden seguir buscant papers, ja... Ah, i no oblidi que fer-te aquestes preguntes no et converteix en algú que exigeix agilitat, resultats i responsabilitats sinó en còmplice de la corrupció i en algú que la justifica.

... quan resulta que, casualment, el president del Port de BCN, Sixte Cambra, presenta les xifres dels sis primers mesos de l'any i llavors recordes que aquest senyor va ser detingut el passat dia 2 de febrer amb uns titulars on es deia que era “amic d'Artur Mas”. I t’adones que del tema no n'hem sabut res més. No sé, per detenir algú cal estar-ne molt segur, no? I aquest senyor continua fent la seva vida amb total normalitat. Si fos tan culpable com per detenir-lo, hauria d'haver estat apartat del càrrec, no?

... quan saps que en 24 hores han enllestit l'autòpsia de Miguel Blesa i la investigació sobre la seva mort i que l’han incinerat tan ràpid que si es descuiden li foten el misto quan va dir “vaig a aparcar bé el cotxe”. I, esclar, sense cadàver adéu a poder fer algun dia una contraprova.

... quan veus que l'Exèrcit de Terra ha de sortir a disculpar-se després que l’ex JEMAD Julio Rodríguez denunciés que en una efemèride publicada abans-d'ahir, dia 18 de juliol, hi deien que tal dia com aquell del 1936 “va iniciar-se a Espanya un alçament civicomilitar”.

... quan recordes que avui fa 10 anys que van segrestar el número 1.573 de la revista El Jueves i que dos dibuixants van ser jutjats a l'Audiència Nacional com si fossin perillosos terroristes. I fas memòria i somrius recordant que el segrest va ser comunicat enviant un fax (sí, sí, un fax) al gerent un divendres a les 4 de la tarda, mentre dues parelles de policies nacionals anaven pels quioscos per endur-se una portada que mig planeta ja estava compartint a través de la xarxa.

... quan t'assabentes que tots els partits amb representació al Congrés dels Diputats menys el PP han conclòs que Jorge Fernández Díaz “va perseguir adversaris polítics” durant la seva etapa com a ministre de l’Interior i que va fer-ho de forma “partidista”... però que PP, PSOE, Ciutadans i el PNB (sí, sí, el PNB) han votat en contra de remetre a Fiscalia les conclusions de la Comissió de l'Operació Catalunya

... quan saps que un dia més a la Comissió per l'Operació Catalunya del Parlament, un altre munt de citats han decidit que tampoc no hi pensen anar i ni es molesten a contestar els requeriments, demostrant una falta total i absoluta de respecte per una institució que representa els ciutadans.

... quan comences a mirar qui forma part d'aquest Tribunal de Cuentas que està duent a terme l'Operació Patrimoni pel 9-N i veus que un centenar dels seus 650 treballadors són familiars d'alts càrrecs. I veus que el ple el presideix un Álvarez Miranda i que a la junta hi seuen un germà d’Aznar, un patró de la fundació FAES o Margarita Mariscal de Gante, unionista radical i filla d'un jutge d'ordre públic del franquisme.

... i llavors és quan decideixes que et tornaràs a dutxar. Però aquest cop amb àcid sulfúric, que reforça la pell...