Exercici de suposició. Imagini un president qualsevol d'un Estat qualsevol dels anomenats “democràtics”. Ja? Perfecte.
Ara imagini que en una zona d'aquest hipotètic país hi ha una majoria de gent (que totes les enquestes diuen que està al voltant del 80%) que vol votar per decidir continuar amb la relació existent fins aquell moment o per modificar-la. I en cas de modificació, pactar-ne l'aplicació. I que el president d'aquest Estat diu que plantejar això no és democràtic. I que, en defensa d'aquest argument, es comencen dient barbaritats més o menys assumibles fins que s'acaba dient que votar no és sempre democràtic. O sigui, el deliri arriba al punt que el que és democràtic és no permetre votar a la gent i que els autoritaris (i nazis, i tota la resta que vostè ja sap) són els que demanen votar i (sobretot) aplicar el resultat... sigui quin sigui!!!
Doncs bé, imaginem que els que volen votar decideixen que sí, que votaran. Per contar-se. I que el president d'aquest hipotètic Estat diu que no ho faran. I els que volen votar ho fan una primera vegada. I el president d'aquest hipotètic Estat diu que és una botifarrada sense cap valor, però resulta que acaba perseguint de manera individualitzada les persones a qui culpa d'organitzar aquesta "botifarrada". I ho fa per intentar arruïnar la seva vida. Literalment.
I imaginem que els que volen votar, ho fan una segona vegada. I imaginem que el president d'aquest Estat diu que no hi haurà urnes. Ni paperetes. Ni col·legis. Ni cens. Ni membres de les meses. Ni recompte. Ni resultats. I que arriba el dia i hi ha urnes. I paperetes. I col·legis. I cens. I membres de les meses. I recompte. I resultats. I que voten uns dos milions i mig de persones.
I imaginem que per intentar evitar tot això que no s'aconseguix evitar, la decisió d'aquest president és enviar gent vestida com per anar a la guerra perquè copegin gent desarmada que no ofereix cap resistència. I que els que copegen ho fan més amunt de la cintura, cosa que està prohibida. I que llencen pilotes de goma, cosa que també està prohibida. O sigui, és una salvatjada i, a més, il·legal.
I imagini que, en comptes de demanar perdó per una salvatjada que la resta de països condemnen, com no pot ser de cap altra manera, el president d'aquest Estat el que fa és posar en dubte la xifra de ferits i dir que el personal sanitari s'ha inventat els casos.
I imagini que després aquest Estat diu que ha demanat perdó per la salvatjada, però que això no és cert. I que la realitat és que es fa sortir un delegat d'aquest president d'aquest Estat a dir que demana perdó... en nom dels policies! Escolti, els policies no actuen si no reben una ordre. I aquesta ordre només la pot donar el president d'aquest Estat o un subordinat seu. Per tant, el responsable últim és aquest president.
I imagini que el president d'aquest Estat usa políticament certs òrgans judicials que actuen moltes vegades sense respectar les lleis i vulnerant la legalitat. Òrgans que ordenen detencions arbitràries basades en interpretacions de la llei que no se sostenen. I imagini que en aquest Estat es fan actuacions policials sense cap tipus d'ordre judicial.
I imagini també que el president d'aquest Estat usa les clavegueres per inventar fets amb la intenció de destruir persones innocents. I resulta que, a més, es filtren les proves que això és així. I que no passa res.
Imagini que tot això conviu amb grups ultres descontrolats que actuen impunement pels carrers i intentant assaltar mitjans de comunicació situats en una ciutat on hi ha 8 mil policies i resulta que ni un d'ells va a protegir aquest mitjà.
I imagini que tenint el suport del seu partit i de dos partits polítics més, el suport internacional de la resta d'estats abonats al seu mateix club, el suport de tots els diaris de paper i de les televisions públiques i privades que cada dia fan un pas més en l'exercici desbocat de la postveritat de les fake news (a canvi de no sabem què), el suport de les principals empreses (que viuen de l'Estat), el suport de qui aplica la llei a conveniència (perquè són o són perquè algú els hi ha posat) i, sobretot, el suport de la força implacable d'un Estat amb tot el que això implica... Doncs això, que tenint tot aquest suport, quatre arreplegats aconsegueixen proclamar la independència d'aquest Estat sense que aquest Estat sigui capaç d'impedir el fet. I imagini que ara, les conseqüències a posteriori poden ser terribles a nivell social, econòmic, de convivència i de seguretat personal de tots els ciutadans, pensin el que pensin.
Ah, i imagini que a tot això aquest president d'aquest Estat hi afegeix els greus problemes de corrupció personals i els del seu partit. Vostè què pensaria d'aquest president d'aquest Estat? Creuria que ha de continuar al seu càrrec o que ha demostrat àmpliament no només no estar capacitat per solucionar cap problema, sinó per empitjorar-los tots?
Bé, doncs imagini que aquest president d'aquest Estat continua tenint la confiança de la majoria dels habitants del seu Estat. Si arruinant tot el que toca, la gent continua confiant en ell, per què carai hauria de plegar, oi?
I ara, imagini el món on vivim...