Espanya és aquell lloc on la cúpula política dels estaments judicials actua contra la mesa d'un Parlament perquè insta a fer un debat. Argument? Debatre és il·legal. O sigui, és delicte que en un Parlament (que ve de parlar) es parli de les coses que les cúpules polítiques dels estaments judicials consideren que són il·legals. Ergo, parlar és delicte.

Espanya és aquell lloc on la cúpula política dels estaments judicials actua contra la mesa d'un Parlament, però no contra tots els seus membres. I l'argument usat contra el membre contra el qual no actua és que no sabia ben bé el que feia. I quan el propi interessat diu que sí, que sabia perfectament el que estava fent, la cúpula política dels estaments judicials canvia de criteri. O sigui, la cúpula política dels estaments judicials manté un criteri volàtil. I això, quan es parla de justícia, ofereix unes garanties democràtiques que emocionen. Ergo, la cúpula política dels estaments judicials té dies de tot.

Espanya és aquell lloc on s'ha arribat a dir en seu parlamentària que s'estan usant les urnes per anar contra la democràcia i s'ha arribat a escriure en editorials de diaris que durant anys ens han donat lliçons de periodisme que votar és antidemocràtic. Ergo, les urnes i fer-ne ús és antidemocràtic.

Espanya és aquell lloc on la cúpula política dels estaments judicials es querella contra una consellera d'un govern democràtic perquè ha obert una licitació per comprar urnes. Argument? No, és que sospiten que aquestes urnes podrien ser usades per votar. I com que unes línies més amunt hem quedat que votar és antidemocràtic, doncs blanc i en ampolla, orxata. Ergo, comprar urnes és un delicte.

¿I, en què es basa tota aquesta interpretació que fa la cúpula política dels estaments judicials seguint les directrius polítiques de qui els ha col·locat al càrrec? En l'ús partidista que fan de la Constitució Espanyola del 1978, una llei que va ser aprovada votant i, esclar, fent servir urnes, que com ha quedat acreditat unes línies més amunt són coses il·legals i delictives.

I qui fa un ús político-partidista de la Constitució és el partit que quan el 31 d'octubre del 1978 el Congrés dels Diputats va aprovar la Constitució va veure com 5 dels seus 16 diputats votaven no i altres 3 s'abstenien. I és el mateix partit que en aquell referèndum per aprovar aquella Constitució que ara diuen defensar va donar llibertat de vot als seus afiliats.

Però, esclar, llavors la cúpula política dels estaments judicials estava per altres feines. Si no, segurament els hauria aplicat la mateixa medicina que ara aplica aquest partit i que resumida seria: la democràcia és antidemocràtica. I llavors, com ara, només hauria estat necessari un poder polític que li hagués ordenat a qui hagués estat situat al lloc adequat per obeir.