Revolucionari o dictador? Cabdill o figura històrica? Opressor despietat o la història l'absoldrà? Tirà comunista o referent de la dignitat? Impulsor d'una revolució que va convertir Cuba en el país menys desigual d'Amèrica Llatina o un autoritari que va impedir eleccions lliures i la separació de poders? Dos milions d'exiliats i el fenomen dels balseros o dignitat i justícia social? Bona sanitat i bona educació o misèria, homofòbia i adoctrinament massiu? Un revolucionari que va cometre greus errors o un exemple que cal seguir? Els cubans ultres de Miami o els progres dogmàtics europeus? Desenes d'intents d'assassinat de la CIA o tot s'hi val per instaurar la democràcia?

Al final, propaganda ideològica dels uns contra propaganda ideològica dels altres. Blanc o negre. Però, i el gris? O això és impossible? A un dictador, per molt “defensor dels oprimits” que sigui, no és possible veure-li virtuts? O sí? Franco, per exemple, va fer pantans. I la Seguretat Social. Fantàstic. I després va fer assassinar Puig Antich. Estem defensant això? Ah, no, és que Fidel era dels nostres. Hitler va ser un gran criminal. Stalin tenia dies de tot. Coses de qui escriu la història. I de qui la compra.

Aquests dies he llegit que segons quines dictadures són justificables. Ah! I això, qui ho decideix? La de Franco, no, i la de Fidel, sí, per exemple? Per què? Ah, és que la segona no ho era. No? Què vol dir el concepte aquest de “Cuba és una democràcia amb unes característiques pròpies”? La democràcia és com estar viu: o ho estàs o no ho estàs. I si no ho estàs, llavors estàs mort. No estàs una miqueta viu. Estar mort és el contrari d'estar viu, com si diguéssim. I viceversa. Doncs amb la democràcia passa igual: o n'hi ha, o no n'hi ha.

Ah, que al final és una qüestió d'ideologia. En nom de la meva ho perdono tot, o pràcticament tot, però el que es fa en nom de la dels altres és inadmissible. Perquè, esclar, el que jo penso és la veritat absoluta.

¿Quan segons qui del PP no condemna la dictadura de Franco és el mateix que quan segons qui de Podemos no condemna la dictadura de Castro? No, és que llavors tornem al bla, bla, bla de més amunt i tenim que Franco tampoc va ser una dictadura perquè va fer coses bones o tenim que Fidel tampoc va ser una dictadura perquè també va fer coses bones. S'enfronten els minuts de silenci per Barberá i la condemna absoluta de Fidel, un assassí, contra els minuts de silenci per Fidel, un referent ètic, i la condemna de la corrupta Barberá.

És l'etern blanc o l'etern negre que no accepta matisos. I és el debat de la trinxera, aquell que, públicament, no accepta que algú d'esquerres pugui criticar Fidel o que algú de dretes el defensi.