La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, està de dol. Ha mort Jesucrist i ha decidit que la bandera espanyola del seu departament estigui a mig pal. En senyal de dol. Increïble!

Sí, és increïble que això passi a l'Espanya del 2017. Increïble i intolerable no ho hagin fet (també) la resta de ministeris, naturalment. Sí perquè, això vol dir que només estan tristos a Defensa? A la resta de ministeris els llepen un peu les celebracions d'aquests dies? Insisteixo, increïble. Sobretot en el cas del ministeri de Justícia, que pel que podem comprovar sovint, té un concepte de la separació de poders molt semblant al que ara ha demostrat tenir la ministra de Defensa. Què li costaria haver-s'hi afegit, eing?

I no és menys increïble que no s'aprofitin altres èpoques de l'any per mostrar públicament les creences religioses privades de la ministra. Per exemple, per Nadal podria fer un pessebre vivent al seu despatx. Amb la presència de sí mateixa, per suposat, i amb la participació d'artistes convidades com la vicepresidenta (amb qui són tan i tan amigues. De la mort. Literalment), com Espe (amb qui encara són més amigues, tant la ministra com la vicepresidenta) i amb Cristina Cifuentes fent la rossa per l'establia. Ah, i amb Montoro a la porta venent les entrades. I el dia de Sant Josep, aprofitant que el pare de Jesús era fuster, podrien organitzar un outlet amb la venda dels mobles antics del ministeri. Més que res per renovar el vetust parc.

I aquesta mena d'actes encara s'haurien d'incentivar molt més per Setmana Santa. Sí, perquè això de la bandera a mig pal ho trobo escàs. La metàfora del Via Crucis no cal perquè ja està coberta pels habituals embussos i pel religiós pagament dels peatges que originen part d'aquests embussos. Però podrien afegir-s'hi altres cosetes.

No sé, estic pensant en un trasllat del Dimecres de Cendra al Dimecres Sant i aprofitar el nom de la festa per cremar un Judes amb barretina i forma d'urna de cartró. Dijous Sant podrien fer un rentat de peus de la Sagrada Constitució i un Sant Sopar amb barra lliure pels membres del TC on, sobretot, que no els faltés de res. No fos cas. Divendres Sant, per suposat, crucifixió de les promeses d'inversions.

Dissabte, Vigília Pasqual en un restaurant de Manresa esperant que els indepes es fotin els plats i els coberts pel cap ells solets (i els ganivets per la banda que talla). I, per acabar, Diumenge de Resurrecció de la fe gràcies a l’Operació Diàleg i, de pas, resurrecció de l’ambaixador dels EUA a Espanya, que malgrat no existir, redacta comunicats.

I, paral·lelament, Pasqua Florida amb la celebració de que ja comencen a brotar les pròximes eleccions autonomistes. I pel sembla, els brots surten amb tanta força que la cosa podria esclatar ben aviat. Sense necessitat de cap altra intervenció divina...