Tots (TOTS) els partits espanyols que han tingut un mínim poder institucional durant un cert temps, s'han vist relacionats amb casos de corrupció. Corrupció que ha servit per finançar-se i corrupció de gent d'aquests partits que ha desviat una part d'aquest finançament il·legal per finançar-se a si mateixos. I com més poder, més casos. I més grossos.

I cada cop que n'ha aparegut un, hi ha hagut dues menes de respostes:

1/ el clàssic “i tu més”, consistent en que, en comptes de dir prou, el que han fet és que quan un cas afecta al partit A, el partit B es fa l'escandalitzat i que quan afecta al partit B qui es fa l'indignat és l’A.

2/ el “potser no vam estar gaire atents” amb la variant “quan ens en vam adonar, potser no vam saber reaccionar com calia”. En aquest segon cas, el pitjor no és robar sinó que ens prenguin per imbècils. Què vol dir això que els dirigents d'un partit no saben que s'estan finançant il·legalment? Si ho fan, fora per corruptes i si no saben el que està passant, fora per ineptes.

Però avui tinc el dia optimista i mantinc l'esperança (digui'm il·lús) que algun dia la gent s'acabi emprenyant de veritat i digui prou. I que això serveixi d'alguna cosa (insisteixo, em pot dir il·lús). És el que està passant aquests dies a Romania, un país encara més corrupte que Espanya.

A l'índex de percepció de Transparència Internacional, Romania ocupa el lloc 57 de 197 i Espanya el 41, just en la frontera del que es considera “corrupció sistèmica” (en aquesta llista el número 1 seria el menys corrupte i el 197 el que més). Però que quedi clar que aquesta és una llista de “percepció”, no de realitat. Perquè la realitat diu que dos de cada tres romanesos asseguren haver pagat o rebut diners per accelerar un tràmit oficial, obtenir atenció sanitària o rebre una millor educació. I la realitat a Espanya, és la que és...

Doncs bé, el govern romanès (socialdemòcrata) va aprovar la setmana passada un decret d'emergència, decidit a la nit i anunciat per sorpresa, on despenalitza diversos delictes d'abús de poder i corrupció per sota de 44 mil euros. Excusa? Les presons estan molt plenes i cal buidar-les. Textual. Realitat? Bé, digui'n casualitat, però resulta que el líder del partit del govern, Liviu Dragnea, no va poder ocupar el càrrec de primer ministre, malgrat haver guanyat les eleccions del passat desembre (amb un 45% dels vots), perquè està condemnat (en suspens) a dos anys de presó per un delicte d'abús de poder i corrupció per valor de... 24 mil euros. I, casualment, la mesura també beneficiaria altres alts càrrecs del partit que estan a l'espera de judici. Ja ho veu, la vida té unes casualitats molt casuals que semblen mentida...

Total, que al final la gent (o al menys una part) s'ha acabat emprenyant. I desenes de milers de persones s'estan manifestant cada dia al carrer. I el moviment ja s'ha convertit en el més nombrós d'ençà la caiguda del règim de Ceaucescu. I la resposta del ministre de Justícia ha estat SEN-SA-CI-O-NAL!!! Afirma aquest bon home que les protestes són injustes perquè “en democràcia, qui fa les lleis són els legisladors”. ¿Li sona l'argument aquest de que les lleis estan per complir-les, encara que siguin una broma, una burla, un abús i una estafa intel·lectual?

Doncs sí, el xicot se'ns ha ofès moltíssim perquè li critiquen una mesura que demostra fins on arriba la impunitat amb la que alguns consideren que poden anar per la vida. I el cert és que té motius per poder passejar un cinisme galàctic, ja que sempre pot dir que va tenir l'aval del 45% dels vots i que és la qüestió que obre el gran debat de fons: el de la legitimitat.

Un govern, sigui a Romania, als EUA o a Madrit (concepte), i amb l'excusa de tenir la majoria, pot imposar un sistema injust o clarament involucionista? I això, qui ho ha de controlar? Una justícia okupada per persones situades allà per qui té la majoria i vol imposar un sistema injust o clarament involucionista? Som davant d'un nou sistema polític anomenat “Democràcia Tunejada”?

I ara, digui'm il·lús