A partir d'ara els catalans de malament (o sigui, els que no som de bé) haurem de passar un examen de constitucionalisme. Si el suspenem, serem condemnats a presó. Les penes oscil·laran entre 10 anys i cadena perpètua a complir a la cel·la que ara ha deixat lliure Charles Manson.

Assistim en directe a una de les entrevistes prèvies de cara a elaborar el grau de lleialtat constitucional individual. Som just al moment en què un català colpista-gihadista entra al despatx del comissari avaluador:

- Català (C): Bon dia!

- Comissari Avaluador (CA): Què ha volgut dir amb això?

- C: No, res d'especial. Quan algú entra en un lloc, és costum dir bon dia. És una convenció social...

- CA: Ah, pensava que ho deia perquè vostè és feliç. Els catalans no poden ser feliços. La Constitució no en diu res... Bé, ara m'haurà de contestar unes preguntes. Està preparat?

- C: Sí

- CA: Què ha esmorzat avui?

- C: Entrepà de llonganissa.

- CA: El pa, amb tomàquet?

- C: Sí, esclar...

- CA: En un bar?

- C: Sí, al costat de casa...

- CA: I al bar hi havia gent? Estava ple?

- C: Avui sí, déu n'hi doret...

- CA: Perfecte. El pa amb tomàquet és sedició. I tanta gent amb vostè és tumult. I a més segur que forma part d'una xarxa secessionista. Però a partir d'avui això s'ha acabat. Esmorzarà “porras” i a casa. Dallonseeees... Ha llegit alguna cosa mentre esmorzava?

- C: He mirat algun digital pel mòbil i he tafanejat twitter.

- CA: Tema twitter... bloquejarà tothom a qui segueix ara i quan marxi, si és que no l'acabo enviant a la presó, li passaré la llista de qui ha de seguir a partir d'avui. Tema digitals... quins mira habitualment?

- C: Bé, em miro elnacion...

- CA: Miri, tant se val perquè els tancarem tots aviat. Després també li passaré una llista amb el que ha de llegir a partir d'ara. I cada setmana passarà examen oral dels continguts. Cada pregunta fallada serà un any de presó provisional. Em temo que vostè es podrirà a la garjola. Bé, Seguim... A casa seva, quina cadena de TV miren?

- C: TV3...

- CA: Els seus fills també?

- C: El Club Super3 i algun programa...

- CA: Els seus fills van a l'escola?

- C: Home, esclar!

- CA: En quin idioma parlen a casa?

- C: Doncs... en català?

- CA: Els nens també?

- C: En quin idioma vol que parlem?

- CA: Perfecte, vostè de moment acaba de perdre la custòdia dels nens...

- C: Però...

- CA: Per adoctrinament doble, via televisiva i via escola. I per obligar-los a parlar en català en contra de la seva voluntat.

- C: Escolti, els nens no parlen...

- CA: PROU!!! Pari d'exercir violència contra mi!!!

- C: Violència? Quina violència?

- CA: La seva actitud obstructiva i deliberadament provocativa està traient del meu interior una violència extrema. Ara mateix truco la policia perquè li foti una pallissa. O no, sap què? Millor dues. Puto nazi!

- C: Escolti, és que jo no...

- CA: I mentre arriben, penedeixi's dels seus pecats anticonstitucionals!!! Renegui dels assassinats!!!

- C: Quins assassinats?

- CA: Nooo, si us plau pari de girar el cap 410 graus!

- C: Però si no m'he mogut!

- CA: ¡Has visto lo que ha hecho la cochina de tu hija!

- C: Però, què diu?

- CA: Tregui el dimoni que du a dins!!! Abraci-la! Abraci-la!

- C: A qui vol que abraci? Aquí no hi ha cap nena. Ni normal ni “cochina”...

- CA: Nooo, la Constitució! Abraci-la!!! Agafi aquest exemplar rústic de tapa dura i abraci'l!!! Molt fort!!!

- C: Escolti, fa mala cara. Vol un got d'aigua?

- CA: Acati! Acati! I digui 155 cops “¡Viva la Constitución!”.

- C: Vol que truqui un metge?

- CA: Està bé, m'ha caigut bé. I com que jo sóc el jutge bo, només el condemno a tres cadenes perpètues en aïllament i a l'embargament de tots els seus béns i als de tota la seva família fins a cinquè grau de parentiu. I ara vagi-se'n, que comença el partit del Madrid...

- C: Llavors, en què quedem? Em deixa lliure o m'empresona?

- CA: Ah, a més incitació a l'odi! I contra el Madrid! Al Florentino va! Ara sí que ha begut oli!