Aquesta columna es converteix avui (novament) en un servei públic. En aquest cas, oferint-li l'explicació definitiva per entendre la postura dels Comuns sobre el referèndum. Una postura que és molt clara i entenedora, però que les forces reaccionàries estan intentant convertir en una argumentació laberíntica que donaria a entendre que el missatge no és diàfan i que busca una indefinició que, en cap cas, existeix.

A veure, els Comuns donaran suport al referèndum unilateral com a legítima jornada de mobilització i protesta, però sense considerar la votació com a vinculant i, per tant, no cridaran a la participació ciutadana (sic). O sigui, hi participaran, en tant que protesta, però no es convidaran a si mateixos a participar-hi perquè és una protesta que Catalunya no mereix ni necessita, tot i esperar un exercici de mobilització positiu, però que no ha de tenir com a conseqüència una expressió vinculant perquè no estem davant d'un espai de resolució des de l'afirmació.

Per tant, es tracta d'una participació sustentada en la pluralitat de l'espai polític, però no manifestada des del suport perquè el plantejament del dret a decidir entronca amb la mobilització cívica i l’empoderament social de les bases populars des d'una participació que hauria de ser vinculant cap a un nou escenari, però que realment no resolt el conflicte a causa de l'absència de garanties. S'ha entès, oi?

O sigui, perquè la idea quedi clara d'una vegada i d'una manera definitiva: els Comuns flanderitzen el riscordis del jande, des d'una visió constituent del florolos clamberos. Global. Això implica donar suport a una ruptura del jlariros? Evidentment, però des de la moderació del capteniment del flanporos dermi, florderosat. Perquè l'alternativa al mamperdros no es pot construir des del sirduros, entenent el sirduros com la sinèrgia resultant de l’empoderament del barilos.

Per tant, la via unilateral seria viable? Bé, el rurculis fleros és el que ens ha de marcar els efectes del flirosar que alguns es pensen que són veritats revelades a través del pramros aldurat. Constituent.

Però, tot i estar parlant d'una reflexió ferma i feta des del conjunt, la conclusió plantejada no és definitiva. Aquest document ara passarà a una segona ronda de debats que avançaran les postures des de l'observació de les tensions entre el govern espanyol i Catalunya. Què implica això? La desfortació de l’esprero fonterdos unilateral amb els nornyos vopumesis de les garanties.

Sí, perquè en el fons és d'això del que estem parlant tota l'estona. De les garanties i el potu potorru clanderos que no pot estar torditzat només des del lotoli mordero, a pesar dels intents d'un foglure artisnat.

Ara, el que espero és que després d'aquest exercici de transparència, s'acabin els dubtes generats, no per la claredat de l'exposició dels Comuns, que està fora de dubte, sinó des de la zitzània interessada. La del florolos.