La cobra, sí. El gran tema. Si vostè no sap de què va és que ha estat uns dies en un altre planeta. I llunyà.

La cobra té com a protagonistes David Bisbal i Chenoa, dos productes sorgits de la primera edició del programa Operación Triunfo.

La cobra va produir-se durant el concert de retrobament dels “triunfitos” al Palau Sant Jordi. Estaven tots dos cantant alegrement (i a mitges) una melodia titulada “Escondidos”. I, en un moment donat, ajunten les galtes. I quan les desenganxen sembla que ella vagi a fer-li un petó i que ell li rebutgi. I la cosa està en que tots dos havien estat parella fa anys, ell la va deixar, ella es veu que ho va passar molt malament i ara el que serien els fans malden per una reconciliació que seria molt bonica. Però el gest per part d'ell indicaria que la flama s'ha apagat per sempre. Però resulta que després han aparegut unes altres imatges on es veu clarament que no hi ha rebuig. Ai, quins nervis, ara no sabem si sí o si no va haver-hi cobra. Però al final es veu que no...

I si fos que no, llavors, visca!!! La societat respira tranquil·la!!! Tal vegada la flama potser continua viva!!!

El cas és que fa quatre dies que tothom parla de la cosa. Tants dies? Sí, és que com ahir va ser festa, els programes de ràdio d'aquest matí de dimecres, han tornat a reparlar-ne, amb la qual cosa han retroalimentat la roda i la gent n'ha tornat a re-reparlar per redir tot el que ja havia redit.

Bé, tot i que, de fet, tampoc hi havia gaire res a dir: noi i noia cantant. Noia amanyaga noi. Hi ha un gest mal interpretat i passi-ho bé. No hi ha més. Però a la nostra societat on les notícies són una barreja de fast food i outlet, aquesta cobra és or. I tothom n'ha parlat.

I aquesta és la qüestió. Si tothom n'ha parlat, vol dir que el tema interessa molt a la gent. Si interessa molt a la gent, aquests polítics que, per justificar no parlar dels temes que els incomoden, diuen que cal parlar dels temes que realment interessen a la gent, avui haurien d'estar parlant d'aquest tema, no? I no.

Perquè si fem cas de l'argument aquest de que als parlaments cal parlar del que alguns diuen que realment interessa a la gent, avui uns quants prohoms (i prodons) haurien entrat al registre de la Cambra la sol·licitud urgent de plens per tractar de la cobra. I sol·licitar una comissió d'investigació amb les compareixences de Bisbal i Chenoa i, sobretot, de Juan Camus que, pel que he llegit, és un fenomen comparable musical al dels Beatles, els Rolling Stones i Elvis junts. O això afirma ell. I només ell.

I, mentre arriben aquests plens, s'haurien d'haver entrat preguntes parlamentàries com: “Quin és el capteniment del president del govern en relació a la cobra? Creu que n'hi va haver o no? Què pensa fer el govern en relació a la cobra? Com creu que pot afectar el procés? La cobra neix o es fa? Quines tres cobres s'enduria el president a una illa deserta?”.

Però, esclar, això no passarà perquè ja se sap què passa a Catalunya. que encara no sé el que és, però no em faci parlar que jo sé coses...