Avui ens han convocat al Palau de la Generalitat. A les 5 de la tarda. Hi feien una cimera de partits favorables al referèndum. I per no crear-li falses expectatives ja li dic ara que han decidit que ja decidiran el que han de decidir. I, com ho faran? Coi, doncs prenent la decisió. Quan? El dia que ho facin...

La història de la reunió que podria haver estat i no va ser ha començat a les 16.36 amb l'entrada del president de la Generalitat a Palau. En cotxe. La cinquantena de periodistes que érem a la porta ens hem dedicat a fer vídeos, fotos i intentar guipar alguna cosa. Però de sobte ens hem vist envoltats per una munió de “guiris” que també feien fotos. De què? Bé, ni ells ho saben encara. Ells han vist que fèiem fotos i ells han fet fotos del que nosaltres fèiem fotos. Pagaria per saber el que explicaran quan tornin als seus països...

A continuació han entrat a Palau, també en cotxe, Oriol Junqueras i Marta Rovira. I posteriorment, a peu i per ordre d'aparició, Antoni Castellà, Albano Dante Fachin, Lluís Llach i Jordi Turull, Anna Gabriel i Natàlia Sánchez, Alfons Palacios i Marta Pascal. Si vol saber qui representava què i com s'ha assegut a la taula, aquí ho té:  

Dues curiositats sobre l'entrada dels assistents: 1/ la gent de la CUP s'ha aturat a uns metres de la porta de Palau per fumar. O sigui, antisistema i... fumen!!! Només els falta ja que la quinoa no formi part de la seva alimentació... i 2/ uns dels senyors que ha entrat, no teníem el gust. I quan els companys gràfics ens han passat les imatges de la reunió tots els periodistes ens hem posat a buscar qui era. I hem descobert que es tractava d’Alfons Palacios, president de MES (Moviment d’Esquerres). Encantat de conèixer-lo, senyor Palacios.

Mentre feia temps, he anat a buscar-me un cafè amb llet fora de Palau. El xicot del bar m'ha preguntat quina mida volia, petita, mitjana o gran. He triat la petita, que com veurà presenta un volum considerable. Crec que a la gran hi juguen partits de waterpolo.   

Torno a la sala de premsa i comprovo que hi fa més calor que al carrer. I, per cert, parlant de carrer, aquest cop no hi havia cap manifestació de suport. A part de “guiris” o periodistes, incloses tres companyes de diferents ràdios que m'han demanat ser citades a la crònica, ningú de ningú. Però torno a la calor, que fa venir set. Però resulta que la font d'aigua de la sala de premsa no tenia gots. Per sort, el got del meu cafè amb llet, convenientment esbaldit, ha servit per calmar l'assedegament d'alguns dels presents.

A un quart de set ens ha dit que la reunió havia acabat i que les compareixences eren al lloc conegut popularment com “el corner”. És una sala gran on hi ha diversos quadres d'Antoni Clavé

I també és una sala on, en un racó, hi ha uns carrets com d'aeroport petit. I per la quantitat de carrets existents, podria ser perfectament el d'Alguaire...

A les 18.36 ha aparegut al faristol la portaveu del Govern, Neus Munté, que ha parlat de l'actitud del Gobierno i ha comentat el que havia dit al matí la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría (SSS). Per cert, una de les coses que ha dit SSS ha estat piulada pel PP al seu compte oficial de Twitter i després ha estat esborrada. Ves que no hagi estat perquè el text era... bé, no sabria com dir-li jo ara... sap allò de la galleda i els peus? Doncs no era una galleda, era el got gran de cafèllet...

A les 18.57 ha comparegut Albano Dante Fachin. Mentre parlava, d'unes escales laterals situades a la seva esquerra arribaven aplaudiments d'un grup de persones. He preguntat a gent de Palau i resulta que just al final d'aquestes escales, a uns 20 metres, hi ha una porta que dóna al carrer. Els aplaudiments eren turistes manifestant el seu suport a uns músics dels quals fins aquell moment encara no havíem pogut fruir-ne. Però en un moment en què Albano parlava de quan el president Puigdemont va dir allò de “referèndum o referèndum”, l'ària operística ha sonat tan potent a la sala que el diputat de Podem ha parat de xerrar.

Minuts més tard, el responsable de premsa de la CUP, en Jordi Salvia, m'ha enviat una foto del senyor cantaire que ha fet ell des de fora quan marxava. És el de la dreta i sembla mentida que un senyor tan contingut físicament tingui aquella potència.

Després de l’Albano han anat compareixent la resta de participants, que han explicat la seva versió de la reunió. A destacar que el senyor MES s'hi ha estat 4 minuts, que a Marta Pascal no li han fet cap pregunta en castellà i que a les 19.52, quan en Lluís Llach ha baixat de la tarima, donant per acabada la tanda de valoracions, ha exclamat: “mai més”. I no, no es referia al cantant de fora sinó que a ell no li fa el pes això de sortir a explicar reunions, que ell està per fer una feina més anònima i discreta.

Total, tres hores que han servit per... bé, han servit per... sí coi, per... No, a veure, el cafèllet l'he acabat de pair a les 11 de la nit i almenys avui no hem viscut cap dia històric, que amb aquesta calor hauria estat molt complicat d'assumir...